Pèrdua de mestres i d’ajuts en 15 escoles vulnerables de Barcelona

Famílies i sindicats insten Educació a revertir les retallades i una moratòria de dos anys per reconsiderar-les

Els pares de l’escola Pere Vila remarquen que les privacions de la majoria de famílies que acull el centre expliquen que gran part hagi rebut beca menjador els darrers cursos. “Dona una idea de quin és el perfil socioecònomic que tenim”, diu l’Eloísa, una mare del col·legi, situat al costat de l’Arc del Triomf. És un dels 15 centres educatius de Barcelona als quals el Departament d’Educació ha passat de considerar de màxima complexitat a equiparar-lo a la majoria de col·legis i instituts.

El canvi es va anunciar poc abans d’acabar el curs passat i ha variat la catalogació que la conselleria atorgava a 69 centres de tota Catalunya fins al juny, quans se’ls confiaven dotacions addicionals per fer front a les penúries de bona part de les llars del seu alumnat. Ara, amb la represa de les classes, la modificació ha pres cos en reducció de personal a les escoles que han vist rebaixada la seva definició, segons denuncien associacions de famílies d’escolars i sindicats. “Hem passat a tenir tres places i mitja menys de professors i, si res no canvia, seran sis mestres menys el curs que ve. És un 10% menys de plantilla. Hem passat de màxima complexitat a estàndards sense anestèsia”, es queixen pares del Pere Vila.  

Menys mestres, menys recursos

La pèrdua de mestres -que preveuen que també comporti que minvin certs ajuts econòmics– ha dut a associacions de famílies dels centres afectats a registrar simultànimanent una bateria de preguntes a les oficines dels serveis territorals del Departament d’Educació a tot Catalunya. El grau de complexitat es defineix segons criteris de vulnerabilitat que els centres afronten, com el percentatge d’atur entre els pares o la taxa de nouvinguts que atenen.

Representants de la comunitat educativa de les 15 escoles barcelonines perjudicades -amb suport de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), CCOO, CGT i USTEC, entre altres- no entenen que se’ls rebaixi el grau de complexitat just ara que les condicions de vida de moltes llars han empitjorat amb el sotrac de la pandèmia. A més, creuen insuficients les assignacions extres de professionals amb què Educació mira d’atenuar el malestar d’aquests centres per no executar la davallada sencera fins el curs que ve.    

Famílies i sindicats, concentrades contra el canvi de catalogació de centres al Consorci d'Educació de Barcelona / JR
Famílies i sindicats, concentrats contra el canvi de catalogació de centres davant del Consorci d’Educació de Barcelona / JR

“Moltes de les famílies de la meva classe no arriben a ingressar 10.000 euros l’any arran de la Covid-19”, relata una altra mare del Pere Vila, on donen fe que costa fer entendre la situació a progenitors que tracten de sobreviure i que no entenen bé el català ni el castellà. “Molts no saben parlar un idioma ni l’altre -continua narrant-. Són de les que envien missatges a serveis socials escrivint només ‘Ajuda, si us plau’. Conec una família, paquistanesa, que ha donat voltes buscant feina en els últims mesos. Els serveis socials els van dir que era millor que canviessin els seus fills a l’escola Drassanes perquè els atenguessin”.

Petició de moratòria

Les associacions de famílies de les escoles i els sindicats que els fan costat reclamen una moratòria de dos anys per deixar en suspens el descens en la classificació, sense perjudici pels 35 centres catalans -dos d’ells, a Barcelona- que han començat a percebre més auxili per encarar la complexitat a les seves aules. També volen que es revisin els criteris que s’examinen per qualificar-los. De fet, l’aFFaC i sindicats com CCOO han qüestionat que Educació s’hagi basat en estudis del curs 2018-2019 per reavaluar la complexitat que les escoles aixopluguen.

“Estem contents perquè es facin aportacions a altres centres que ho necessiten, però no ha d’anar en detriment d’altres projectes ja començats. Considerem que la nostra escola continua sent complexa. Ja ho era abans i, amb la crisi econòmica, s’ha vist agreujat. A més, els reforços haurien de continuar després dels mesos en què els alumnes han passat a casa per la Covid i ha trastocat el seu aprenentatge”, recalca l’Eloísa.

A banda, tem que una caiguda d’ingressos a l’escola impedeixi finançar les excursions de tot l’alumnat i que una part de les llars no puguin assumir el cost de les sortides. “L’escola havia de fer malabars i ara encara més. Es podien desdoblar grups per donar diferents assignatures a menys alumnes, amb una atenció més en detall. Això es pot veure afectat. Tampoc es podran fer cotutories i pot afectar l’atenció a alumnes amb necessitats especials”, alerta Eloísa.

Una situació similar es viu a l’institut-escola Coves d’en Cimany, al Carmel, disminuït de màxima a alta complexitat. “L’institut ha perdut una plaça i mitja i l’escola un altra plaça i mitja. A més, ja no està el responsable de suport per la Covid que vam tenir el curs passat”, detalla Úrsula Aguilera, de l’associació de famílies del centre. “Suposa que hi ha nens que es queden sense acompanyament i es perden possibilitats d’acompanyar un altre mestre a l’aula o dividir els grups”, apunta Aguilera, que lamenta que no s’hagin comunicat els motius de la modificació a les famílies: “Moltes són immigrants i moltes estan a l’atur. Tenen que fer més esforços amb nens que tenen més dificultats. La Covid ha impactat a moltes llars i el nivell socioecònomic és força baix. Aquestes retallades es noten i pensem que, en aquests moments, s’haurien d’aturar”.

Més informació

Nou comentari