Aquest dilluns es compleixen 30 anys de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, una fita per a la capital catalana perquè van suposar una intensa transformació urbana. L’actuació més emblemàtica i que ha marcat més el futur de la ciutat és l’anomenada “obertura al mar”: la reconversió de 5 quilòmetres de franja marítima molt degradada en una successió de platges, entre la Barceloneta i l’actual Fòrum.
Va ser un canvi en tots sentits: ambiental, paisatgístic, d’usos i també en l’economia. Diversos punts de la costa s’usaven d’abocador a l’aire lliure, una situació que avui la Unió Europea obligaria a corregir sota amenaça de sancions. El paisatge de la ciutat, en especial la imatge turística de la ciutat, beu molt de l’imaginari de les platges de sorra fina i el passeig marítim. Els barcelonins van fer seves ràpidament les platges, tot i que alguns usos es van perdre, com els xiringuitos populars de la Barceloneta, que es van enderrocar.
L’impacte en l’economia és possiblement el més important i menys visible. Barcelona era encara molt industrial als anys 80, amb desenes de fàbriques en actiu al Poblenou i el passeig Icària. La seva marxa de la ciutat cap al Vallès va allunyar els llocs de feina –amb les conseqüències que té això en mobilitat– i va accelerar la conversió en una economia terciària, és a dir, d’empreses de serveis. El turisme principalment però també la restauració i les oficines van guanyar-li terreny a les feines estables i molt sindicades de la indústria.
Clarobscurs de Barcelona’92
No obstant, 30 anys després, la mirada actual sap veure oportunitats perdudes i males decisions en aquella transformació a corre-cuita, perquè el gruix de les obres olímpiques es va haver de fer en els 6 anys que van de la nominació als Jocs. La construcció de la Vila Olímpica, per exemple, no es va aprofitar per generar habitatge públic de qualitat. I la destrucció de patrimoni industrial va ser molt destacada, amb desenes d’elements d’interès que es van perdre per fer taula rasa i construir de zero. Per exemple, els Docks d’Elies Rogent, una magatzems del port fets amb volta catalana a la Via Icària. La creació de les platges seguia els criteris ambientals del moment, i van passar per alt les substàncies químiques que ara han aflorat a la platja de Llevant i que els veïns temen que pugui haver també a altres platges.
Tot plegat convida a un revisionisme serè de “l’obertura al mar”, que distingeixi encerts i errors i defineixi les assignatures pendents. Per tot això, avui l’enquesta del dia pregunta als lectors quin balanç fan de “l’obertura al mar” dels Jocs Olímpics.
Quiz Maker
