L’àrea reservada perquè els banyistes puguin acudir amb gossos a la platja de Llevant reobre cada estiu des de 2016. L’afluència és notable: hi van anar 19.440 persones amb 12.162 gossos l’estiu passat, aleshores amb més control d’accés per l’amenaça de la Covid, mentre que el 2019 es van comptabilitzar 18.054 mascotes. El govern municipal va afirmar fa cinc anys que l’estat de la sorra i de l’aigua de la zona delimitada només experimentava “petits canvis” per la presència d’animals i que, en tot cas, eren “assumibles”. Els informes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, però, sostenen any rere any que existeix impacte sobre la qualitat sanitària de la sorra per la detecció de bacteris fecals. De fet, el límit a partir del qual l’agència adverteix d’un increment significatiu de patir efectes lleus en la salut —com, per exemple, una gastroenteritis- es va superar en la majoria de setmanes en què la platja de gossos va estar oberta entre juny i setembre de 2020.
L’organisme explica al TOT Barcelona que “la probabilitat de patir un quadre lleu de gastroenteritis augmenta” en cas de “fer activitats que impliquin que la sorra pugui entrar a la boca, com enterrar-s’hi i no rentar-se les mans per menjar i beure”. El risc es dona quan s’excedeix el llindar amb què l’agència marca que la contaminació fecal pot tenir repercusions en la salut, per sobre de 10.000 enterococs per cada 100 grams.
El topall es va depassar almenys un cop en les comprovacions setmanals “a partir del primer mostreig” el juny de 2020 i es va repetir en la majoria de setmanes de la temporada passada, segons l’últim estudi anual de l’Agència de Salut de la platja de gossos. Els gràfics incorporats al document plasmen que el límit de garantia de la salubritat del terreny va infringir-se amb escreix en més d’una ocasió: en alguns casos, es va disparar per sobre de 100.000 enterococs per 100 grams, deu vegades per sobre de la pauta fixada.
El mateix dictamen conclou que les concentracions d’enterococs intestinals a la sorra el 2020 van ser “significativament més elevades en el sector de gossos respecte al sector de comparació”, situat en un altre punt de la costa en què no es permet prendre el sol amb animals de companyia. L’estudi afegeix que l’afectació “s’ha detectat de forma general en totes les temporades d’avaluació (2016-2020)” i conclou que “confirma l’evidència de l’impacte fecal de l’activitat dels gossos sobre la qualitat sanitària de les sorres”.
En anys anteriors, l’ens que depèn de l’Ajuntament també va diagnosticar nivells “significativament més elevats” del bacteri E.coli al recinte per a gossos que en altres trams del litoral. Alhora, es van identificar restes del bacteri patogen Clostridium perfringens, però l’agència va afirmar en un informe de 2017 que les acumulacions no incompleixen el barem per considerar-les perilloses. Aquests dos indicadors no apareixen mencionats en el darrer dictamen de l’òrgan sanitari. Quant a l’estat de l’aigua, no s’ha detectat cap alteració atribuïble als gossos.
Canvi de calendari
L’Ajuntament afirma al TOT Barcelona que “les càrregues altes d’alguns indicadors es produeixen, sobretot, el mes de setembre” i subratlla que “no suposen un risc greu per a la salut”. El consistori vincula l’empitjorament dels resultats amb l’habitual concentració de pluges al final de l’estiu. En aquest sentit, estudia modificar el calendari de la platja de gossos de cara a l’any que ve, avançant l’obertura al maig per finalitzar la temporada quan acabi l’agost o durant els primers dies de setembre, per evitar les setmanes en què la calor declina.
L’últim dictamen de l’Agència de Salut Pública precisa que el pla de contingència establert en cas de localitzar-se una mitjana alta de bacteris “es va mantenir durant la majoria de setmanes” de la temporada passada. El grau dos del protocol -el nivell intermig- es va declarar tres vegades al juny, dos al juliol i altres tres a l’agost de 2020. En aquelles ocasions es va haver d’intensificar la neteja de la sorra.
Les actuacions no van evitar que, des del 31 d’agost i fins al final de la temporada, el 21 de setembre de 2020, es mantingués activa la fase tres, la més elevada abans d’ordenar-ne la clausura. S’hi va arribar perquè la quantitat de bacteris que sobrepassava l’escala de l’Agència de Salut Pública es va repetir dos o més vegades seguides en els controls setmanals. La principal intervenció va consistir en remoure la sorra fins a una profunditat de 30 centrímetres quatre cops per setmana.
Dificultats per desinfectar
L’Ajuntament comenta que, quan s’assoleix la fase tres del pla de seguretat, s’avisa de l’estat de la platja als banyistes perquè prenguin precaucions. Recalca que, en les cinc temporades des que obre, “mai no ha calgut procedir al tancament” de la platja de gossos per índexs microbiològics que resultin intolerables per a la salut. L’Agència de Salut afegeix que les tasques de vigilància quan se superen els llindars de refèrencia comporten evitar que es jugui amb la sorra per no empassar-se-la i aconsellar que s’intensifiqui el rentat de mans.
El consistori explica que el remei més eficaç per intentar reduir el risc és garbellar la sorra perquè rebi radiació solar. No obstant, l’estudi de l’Agència de Salut constata que les mesures de correcció “no són suficients per millorar els resultats microbiològics”. L’Ajuntament va provar un tractament tèrmic el 2019 per mirar de reduir les restes fecals a la platja de gossos, però no va resultar efectiu per disminuir la brutícia.
Entitats veïnals han qüestionat la ubicació i la salubritat de la platja de gossos, que va costar 72.900,86 euros el 2020. Associacions de l’entorn del Besòs van reclamar amb insistència accedir als resultats de les anàlisis en anys anteriors. Moviment Diagonal Mar troba que el risc per a la salut és “elevat” i proposa traslladar l’espai de bany amb gossos a la plataforma del Fòrum on es pensava allotjar el zoo marí, on defensa que la desinfecció seria més senzilla. En canvi, l’últim informe de valoració de l’Ajuntament apunta que els banyistes habituals a l’àrea reservada acostumen a considerar-la petita i reclamen que s’ampliï.
1 
