Es fa difícil situar quan va esclatar la caixa dels trons. El que sí que se sap és per què: el soroll. Una comunitat d’un centenar de veïns de Sant Andreu ha declarat la guerra a la cooperativa TEB Sant Andreu, que dona feina a 640 persones amb discapacitat intel·lectual, que es dediquen principalment a l’empaquetatge de productes diversos, des del sector de l’alimentació al món editorial. Tot fa pensar que el conflicte es troba en un punt de no retorn, perquè s’acusen els uns als altres d’amenaces, segons apunten totes dues parts al TOT Barcelona, i hi ha processos judicials oberts.
Els veïns ja no volen saber res més d’aquesta iniciativa social, volen que marxin d’on són. Asseguren que el soroll els fa la vida impossible i per això demanen a l’Ajuntament de Barcelona que precinti l’espai, de 14.000 metres quadrats de superfície i situat en un sòl del mateix consistori. Està cedit a la companyia per un període de temps de 50 anys, que va començar a comptar a partir de 2004 i que, si res no canvia, s’exhaurirà el 21 d’abril de 2054.
El reguitzell de queixes és divers. Els veïns denuncien un anar i venir de tràilers -la cooperativa diu que han acordat no sobrepassar els 6 per dia, de mitjana- que genera, a més de contaminació acústica, un elevat perjudici per al medi ambient i efectes nocius en la salut dels residents. És per això que han iniciat una campanya a través de les xarxes socials sota el hashtag #ForaTEB.
L’univers tecnològic de Twitter serveix d’expositor de reivindicacions i súpliques dels veïns de la zona. Allà critiquen que passen massa camions prop de casa seva, que tenien una instal·lació de carregadors elèctrics per furgonetes a tocar dels pisos -la cooperativa els ha retirat a finals de setmana i assegura que sempre van explicar que la ubicació seria temporal- i s’exclamen per l’antiguitat del parc de vehicles que sovinteja el barri, que entrega i recull mercaderia i que marxa fins a zones de l’est d’Europa.
Com a context per justificar aquesta suposada incongruència a la qual fan referència, esmenten les limitacions que ha imposat la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de la capital catalana, ara a l’ull de l’huracà de la justícia.
També n’hi ha que insinuen, de forma més o menys directa, que la cooperativa explota els treballadors. “Quin negoci teniu? Els nens amb discapacitat que teniu són esclaus?”, es pregunta una usuària que és veïna del bloc i es fa dir Soledad Riofrío.
Davant d’això, la cooperativa ha respost amb una carta a la comunitat de veïns on els adverteix que algunes persones estarien incorrent en “manifestacions” que “són constitutives d’injúries i calúmnies a la nostra entitat i als seus membres, envers els quals tenim l’obligació i el deure de protegir”. Així mateix, reiteren la seva voluntat de mantenir el diàleg amb els afectats, dels qui diuen que s’han negat a tenir més converses -els veïns es queixen que estan farts de reunions que acaben en no-res-.
“Aquest centre està mal fet”, reconeix la cooperativa
TEB Sant Andreu entona el mea culpa i reconeix que “aquest centre està mal fet”, en paraules de Pepa Muñoz, cap de comunicació de la companyia. De totes maneres, defensa que es troben allà on l’Ajuntament els va dir que estarien millor. “Va haver-hi un moment on ens sentíem molt culpables, però ja som aquí“, justifica. La inversió no és poca: 14 milions d’euros, asseguren.
Pepa Muñoz i Roger Jerez, el president de la cooperativa, consideren que el que ha passat és que hi ha hagut un canvi de mentalitat. “La societat pensava de manera diferent [el 2004] i des que els veïns ens comenten les molèsties comencem a limitar l’entrada dels camions”, expliquen. “Ara hi ha més sensibilitat [amb el soroll] i ho entenem”, insisteixen.
Els veïns posen en dubte les raons de TEB Sant Andreu i afirmen que des de 2015 han viscut, i patit, un augment notable del flux de negoci de la cooperativa. Un fet que, en cas de ser cert, no hauria repercutit en cap cas en un augment del volum de facturació de la companyia, defensen Muñoz i Jerez. De fet, afirmen que tenen plantes de producció “deficitàries”, però que les mantenen per preservar l’esperit tradicional de l’entitat i per oferir una sortida laboral a les persones amb discapacitat. Reiteren en diverses ocasions que aquesta és una organització amb una arrel familiar molt present encara avui -va sorgir el 1962, gràcies a set famílies on algun dels membres tenia discapacitat-.
Cooperativa i Ajuntament prometen canvis
La cooperativa i l’Ajuntament han signat un conveni i diversos acords per implementar diversos canvis que mitiguin les molèsties als veïns. El principal d’ells, el canvi de lloc per on passaran els camions. Totes dues parts expliquen que s’ha arribat a un consens i que la segona quinzena d’abril els tràilers deixaran de circular pel carrer Fernando Pessoa, on viuen els afectats, per entrar i sortir pel gual que s’està instal·lant a la zona de l’estació, just a tocar d’on és TEB Sant Andreu i que se situa més lluny dels blocs de pisos.
Quant als nivells de soroll, el consistori diu que han col·locat sonòmetres i l’empresa els ha d’aportar abans d’acabar el mes d’abril el control inicial que ha d’incorporar aquest mesurament també, amb l’objectiu de vigilar els possibles incompliments i excessos sonors permesos.
Sigui com sigui, els veïns estan farts i tothom va amb molta cautela. Ningú es vol atrevir a pronosticar la fi del conflicte entre ambdues parts. Al bloc hi ha menors, gent gran, persones amb malalties i també amb algun tipus de discapacitat, expliquen els residents. “Tinc un nen de cinc anys i un altre de dos; les finestres de les seves habitacions tenen un carregador elèctric de furgonetes a un metre de distància i tràilers passant a 10 metres”, exposa Jordi Berlanga, un dels afectats pel TEB Sant Andreu. “No podem descansar”, afirma. “És molt fotut viure així. Jo estic en un baix i quan passa un tràiler se’m fa de nit”, afegeix, i diu que aquesta situació els ha conduït a una situació d’”estrès” permanent.
