Els crits a l’entrada d’una finca trenquen el silenci de la nit. Festes que irrompen en el descans de veïns que treballen l’endemà. Nous inquilins que monopolitzen un ascensor amb maletes cada tres, cinc o set dies. Més inquilins intentant entrar a casa d’algun veí perquè s’equivoquen de pis. Aquestes són algunes de les situacions que es viuen en edificis de Barcelona amb pisos turístics i on la vida turística i la vida veïnal estan forçades a conviure.
Aquesta realitat es va tornar a notar de manera important l’estiu passat, el primer sense restriccions des de l’esclat de la pandèmia. I aquesta temporada turística podria tornar amb més força i estar al centre del debat de la mateixa manera que ho feia el 2019 i en anys anteriors. Per una part, perquè la previsió és que visitin Barcelona onades de turistes similars a les d’abans de la pandèmia. Per l’altra, perquè des de Ciutat Vella alerten que els pisos turístics il·legals estan tornant a augmentar, tot i que fa anys que l’Ajuntament va posar fre a la seva expansió prohibint que s’atorguessin més llicències. Fonts municipals informen al TOT Barcelona que en aquests moments hi ha a Barcelona al voltant de 9.500 vigents.
Veïns que marxen de Barcelona per la crisi
Un dels crits d’alerta ve del gerent de l’associació Eix Comercial Raval, Jordi Bordas, que assenyala que els efectes de la crisi han fet que alguns veïns de la ciutat converteixin els seus habitatges en pisos turístics. Un dels mètodes, detalla, és marxar a viure a un poble de l’àrea metropolitana més econòmic i llogar durant uns mesos l’immoble a un altre particular o un fons inversor que s’encarrega d’anar-lo llogant a diferents turistes. Bordas ha vist situacions d’aquesta mena als barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i el Raval. “Hi ha gent que està marxant i optant per aquesta opció perquè els preus dels lloguers han pujat”, diu.
L’augment d’aquests allotjaments també l’ha detectat un dels integrants de la junta de la Xarxa Veïnal del Raval, Àngel Cordero, durant aquest 2023 i l’any passat. Tal com explica al TOT, l’escenari són els voltants de la plaça del Pedró i els fets que han fet saltar les alarmes són l’arribada de persones amb maletes a habitatges on abans vivien famílies o estudiants i les festes que es fan algunes nits. Ha arribat a trucar a la Guàrdia Urbana. “Quan sopem a la terrassa, veiem com a certa hora els veïns entren a casa perquè treballen l’endemà, però els inquilins d’aquests pisos continuen i apugen la música. En algunes ocasions, fan festes amb DJ”, indica. “Hi ha la sensació que tot s’hi val”.
A Barcelona hi hauria encara més pisos turístics il·legals si no fos per algunes de les actuacions de l’Ajuntament. Tal com recorden les fonts municipals, l’estiu del 2016 va posar en marxa un pla de xoc per frenar la seva activitat, “que havia proliferat de forma alarmant”. Això va permetre passar de 6.000 a “una xifra molt baixa”. En el marc d’aquest pla de xoc, destaquen, el consistori va recuperar per a “ús de residència habitual” fins a 3.763 immobles. Pel que fa a les companyies que anuncien allotjaments turístics, com Airbnb, va demanar que es retiressin tots els anuncis il·legals de la seva web. A les que no ho van fer se’ls va imposar sancions. En el cas d’Airbnb van arribar fins als 600.000 euros.
La proliferació de pisos de temporada
El panorama el veu diferent un integrant de l’Associació de Veïns del Gòtic, Martí Cusó. Assegura al TOT que en aquest barri del cor de Barcelona ara n’hi ha menys que abans perquè “s’ha fet molta pressió”. El que sí que ha vist, però, és la proliferació d’allotjaments de temporada. “La majoria de pisos no es poden lloguer per més de 10 mesos”. En aquest cas, el perfil dels inquilins no són turistes, sinó expats, entre els quals hi ha els anomenats ‘nòmades digitals’, que venen a viure una temporada Barcelona mentre continuen treballant per als seus països d’origen. “Venen a viure a un lloc molt barat per a ells, la qual cosa també fa que pugin els preus dels lloguers”, avisa.
La situació dels preus dels habitatges és alarmant des de fa temps. No només per declaracions com les de Cusó o per casos de joves per als quals és impossible marxar de casa els pares, també per les dades que es van publicant al respecte. Algunes d’elles són que l’import mitjà del lloguer va ser el 2022 de 1.020 euros, mentre que el 2019 va ser de 979 euros, segons La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona (CPUBCN). En els darrers 14 anys ha crescut un 26%, amb forquilles que van des de Nou Barris (730 euros) fins a Sarrià-Sant Gervasi (1.384 euros).
I una altra dada recent: Barcelona es troba al podi de les ciutats amb l’habitatge més car del sud d’Europa. El portal immobiliari Idealista va analitzar l’evolució del preu del m2 dels habitatges i va establir que la primera posició l’ocupa Lisboa (5.178 euros/m2), la segona Milà (4.953 euros/m2) i la tercera Barcelona (4.059 euros/m2), a la qual segueix Madrid (3.995 euros/m2).
2 
1 
