Epidemiòleg de Vall d’Hebron: “Podem estar més d’un mes fent confinaments pel coronavirus”

Parlem amb Benito Almirante, cap de malalties infeccioses de l'Hospital Vall d'Hebron

“Treballem amb la hipòtesi que el pic màxim el tindrem en tres o quatre setmanes, així que podem estar fent confinaments més d’un mes”. Això ho diu, en conversa amb el TOT Barcelona, Benito Almirante, cap de malalties infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron.

Així doncs, el pronòstic és que no hi ha pronòstic, estem davant d’una pandèmia que, segons el doctor, és imprevisible i ens pot portar a haver d’anar-nos confinant fins a finals d’abril: “Podríem demorar-nos fins a finals d’abril, el que significaria haver de passar així la Setmana Santa, que serà una època difícil de gestionar pel gran nombre de desplaçaments”, ha explicat.

Almirante explica quins riscos implica el SARS-Co-V-2 i com podem fer-hi front. Tot això, en un context en què arriben mesures per part de les administracions més estrictes, s’aturen l’economia i les principals infraestructures de la capital i un reguitzell d’equipaments culturals i congressos suspenen els esdeveniments previstos. Tanmateix, Benito Almirante considera que la ciutat està preparada.

Barcelona està preparada​

“És impossible fer una predicció pel comportament de l’epidèmia, però sí que tots els hospitals de Barcelona tenen uns plans de contingència per aplicar-los de manera progressiva a mesura que la situació empitjori”, explica Almirante.

De moment, el cap de malalties infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron considera que la situació és prou estable: “Nosaltres creiem que [els plans de contingència] seran suficients perquè la magnitud de l’epidèmia a dia d’avui indica que ens en podem sortir“.

Menys contagis massius a Barcelona, de moment

Benito Almirante destaca que la situació a Barcelona, almenys de moment, és menys greu que a Madrid o a Vitòria, perquè no s’han detectat grans grups d’infectats vinculats entre ells. La situació a la ciutat tampoc s’assembla al “focus principal de Catalunya”, el de la conca d’Òdena.

“Aquí són casos que no tenen relació entre si, no hi ha grups de persones, com diversos infectats en una residència d’avis, per exemple“, explica. A més, Almirante puntualitza que la situació està lluny d’Itàlia “on cada cop la situació és més preocupant, o la de Corea i l’Iran, els punts calents del planeta”.

Confiança en els plans de contenció

L’avenç imparable de la pandèmia fa pensar que l’afectació pot ser generalitzada. Tanmateix, Almirante ho desmenteix perquè “no hi ha cap malaltia infecciosa que hagi afectat la majoria de la població“.

Ens hem remuntar a la grip del 2009, explica el doctor, quan l’afectació va arribar al 50% de la població, “però en aquell cas no hi havia plans de contenció i ara sí”, puntualitza.

El teletreball és necessari

Per a Benito Almirante, el teletreball és una mesura que s’ha d’aplicar tan aviat que es pugui en tants llocs com sigui possible. “Sempre que es pugui“, aclareix. “És una bona manera de combatre el coronavirus, ja que la població no s’ha de moure. És una mesura que no té cap perjudici, només té beneficis. Tots els que ho poden fer, que ho facin”, afirma Almirante.

El coronavirus és com una grip?

La Covid-19 causada pel coronavirus SARS-Co-V-2 no és una grip, tot i les similituds que pot tenir “amb símptomes similars des del punt de vista clínic”, comenta Almirante. Els virus són de dues famílies diferents.

Amb el virus de la grip, explica, els humans juguem amb avantatge perquè “tenim un record immune”: “És d’una familia que ja la tenim cada any i tothom té contacte amb el virus”. En canvi, el SARS-Co-V-2​ és una variant que no ha estat mai en contacte amb els humans i això, segons l’epidemiòleg de la Vall d’Hebron, és “el que ho fa més problemàtic”.

Pot tenir un comportament estacional?

“El que ho fa més problematic”, aquest comportament imprevisible, és el que obre la porta a una possible estacionalitat: “Hi ha la possibilitat que amb l’arribada de millor temps empitjori l’efectivitat de la transmissió del virus perquè els virus de la mateixa família que el Covid-19 es transmeten pitjor a la primavera i a l’estiu”.

Tanmateix, tornem a la imprevisibilitat del virus: “En principi no tenim cap garantia que el canvi de temps sigui una qüestió fonamental per acabar l’epidèmia“, diu Almirante.

És útil prendre la temperatura en espais públics?

“Absolutament no”, assevera Almirante. Segons el cap de malalties infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron, prendre la temperatura “és només estètic”. Aquesta mesura, que s’ha extès en gimnasos de la ciutat, és molt poc fiable perquè en les fases inicials de la malaltia, explica el doctor, només el 40% pot tenir una temperatura elevada.

En aquesta mateixa línia, Almirante diu que aquesta prova pot tenir trampa. Si un infectat de coronavirus es pren un antitèrmic perquè considera que només té febre, quan realment és portador del virus, prendre-li la temperatura no serviria per a res.

Segons Anna Llupià, metgessa especialitzada en medicina preventiva i salut pública de l’Hospital Clínic, hi ha tres factors de risc que s’han de reunir en un infectat: haver viatjat a la zona, haver estat en contacte amb un cas positiu o tenir símptomes d’una dificultat en respirar. 

Mascareta: sí o no?

Benito Almirante aquí és categòric. Segons el doctor, l’ús de la mascareta no ha de ser “mai per una persona que estigui sana”. “En absolut, no”, reitera. “Només la gent que té la malaltia s’ha de posar la mascareta”, diu.

Rentar-se les mans. Com?

Tant les solucions alcohòliques com l’aigua i sabó són vàlides. De fet, explica Almirante “els professsionals sanitaris ens netegem indiferentment de les dues maneres”.

Gel hidroalcohòlic i altres productes antisèptics a la caixa de la parafarmàcia | A.G

Gel hidroalcohòlic i altres productes antisèptics a la caixa d’una parafarmàcia al Fort Pienc | A.G

Més informació

Nou comentari