Que l’OMS hagi declarat Europa l’epicentre de la pandèmia ha precipitat el final de les vacances de molts estrangers. A l’aeroport del Prat s’han produït aquest dissabte llargues cues per fugir del coronavirus “al més aviat possible”. Cares de cansament i de neguit i les d’alegria de tornar a casa.
Abans d’arribar a l’aeroport, ja es pot endevinar que hi ha alguna cosa que no quadra: els carrers estan pràcticament buits, però la parada de plaça Espanya està plena de turistes. Sota el sol, un taxista s’apropa i es fa entendre en castellà i en anglès: “L’autobús no arribarà, per set euros per persona podeu ser-hi en vint minuts”, diu cridant. La gent es gira. Els grups es miren entre ells. Han picat uns, que marxen amb el taxista. L’autobús ha arribat després de quatre minuts.
Un taxista s’apropa al grup de turistes per intentar que agafin un taxi | A.G
Ja a la T1, unes trenta persones fan cua davant d’un mostrador de KLM i d’Air France. Entre els que esperen hi ha el Frank, dels Estats Units. Havia vingut per fer turisme, però també perquè li agradaria venir a viure aquí. Parla un perfecte castellà perquè els seus pares són de Cuba i ara es troba que vol tornar: “Hem vingut a veure els afores de Barcelona perquè ens agradaria venir a viure aquí”. Ara fa la cua per canviar el vol: el tenia per dimarts i vol marxar ja. “Trump ha cancel·lat els vols, però no per als americans. Els americans sí que podem tornar“, aclareix.
Al seu costat, un mexicà, de nom Alberto, explica que ell el té per dimecres i el vol per dilluns. A la cua hi ha una trentena de persones, cadascuna amb la seva història. “Vols una bona història? Tinc el meu fill amb cadira de rodes al Canadà i haig de tenir cura d’ell”, diu un home. “No vull haver-me de quedar confinat aquí“, afegeix.
“A Mèxic la situació és més lleu. El president ha dit que ens hem d’abraçar tots”, bromeja el Salvador. Explica que ell tenia el vol de tornada pel 26 de març però vol marxar “ja”. “Clar que vull marxar”, assevera. La seva companya és optimista respecte a la política de cancel·lació: “Moltes companyies s’estan adaptant i no estan fent pagar una tarifa extra”. “No estem espantats però la situació és per tornar al més aviat possible”, afegeix.
Cua davant de la taula de KLM i Air France | A.G
Una noia de Panamá i una noia de l’Argentina també han vingut a l’aeroport per canviar el vol. Però per posposar-lo: “És que nosaltres estudiem aquí. Teníem el vol per a Setmana Santa però l’hem demanat per al juliol”, comenta una. L’altra puntualitza: “Sabem que hem fet malament venint a l’aeroport, però no ens han deixat l’opció de fer-ho online”.
El mateix li ha passat a l’Ester, que tenia un vol per a Hawaii amb escala a Los Angeles: “Quan vaig trucar a Air France, em sortia com si el número no existís, però era el número que posava. Llavors, des de la operadora, em van indicar que havia de venir aquí”, es lamenta.
El Miguel Ángel treballa a l’aeroport en una empresa de restauració dins la T1. La zona dels vols nacionals, diu, “és un autèntic cementiri”. A la zona internacional, però, tot i que l’activitat ha baixat moltíssim, hi ha força gent “fugint com pot”: “Com el senyoret Donald Trump va dir que cancel·lava els vols des de la UE, però no des d’Irlanda i el Regne Unit, què fa la gent? Doncs la gent ha estat anant al Regne Unit i a Irlanda per la porta del darrere i fer escala allà”, diu.
