L’experiència de pujar a la terrassa del pis de la Flora Hernández, veïna del número 306 del passeig Fabra i Puig, al Turó de la Peira, és més que veure bones vistes panoràmiques de la ciutat i dels seus límits, des del Tibidabo a les Xemeneies de Sant Adrià. També significa topar-se amb una gran esquerda que presideix una de les parets d’aquesta part de casa seva. “Fa anys era petita i superficial. Però, arran de les vibracions de l’L5 del metro, s’ha anat fent més profunda i gran. Tinc por que la pluja generi goteres”, reconeix Hernández, amb la incertesa de si aquest problema es farà més greu.
El que viu Hernández no és un cas aïllat. Segons l’Associació de Veïns del Turó de la Peira, hi ha diversos habitatges del barri, sobretot al passeig de Fabra i Puig, que tenen afectacions provocades per les vibracions de l’L5. Van desaparèixer a finals d’estiu, quan es van acabar les obres de renovació de les vies i les fixacions. És per això que els veïns afectats i l’entitat veïnal han començat una lluita que persegueix un objectiu molt clar: que TMB i el Districte arreglin aquests desperfectes.
Sis anys de vibracions causades pel pas del Metro
Per entendre millor aquesta lluita veïnal, és clau veure més danys en directe, que en la majoria dels casos són esquerdes. L’Esther Andino, veïna del número 306 del passeig de Fabra i Puig, mostra l’esquerda que hi ha en un dels dormitoris de casa seva, que fins i tot, arriba fins al pis del veí de baix. Després, assenyala diferents parets del saló, on abans n’hi havia altres que fa anys va decidir tapar. Durant tot el temps que van durar les vibracions, al voltant de sis anys, en algun moment els veïns van intentar alleugerir les seqüeles d’un mal que escapava del seu control.
Encara hi ha més. En baixar al pàrquing de l’edifici, aquesta veïna no només ensenya dues esquerdes més, també fixa la vista cap amunt recordant una altra difícil conseqüència que ha patit el veïnat. “Fins i tot van arribar a esquerdar-se aquestes canonades. L’aigua queia”. Per part seva, Inés Navarro, que viu al número 296 del passeig de Fabra i Puig, assegura que les vibracions van anar movent les rajoles de la paret de la seva cuina fins a fer-les caure. “Vaig arribar a contar-ne 12”, afirma.
TMB nega responsabilitats en les esquerdes
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) nega que aquests problemes tinguin res a veure amb les vibracions. “El metro no provoca danys estructurals, per tant, TMB no té cap responsabilitat sobre esquerdes en cap edifici”, asseguren fonts de la companyia, tot afegint que “en el cas concret de Fabra i Puig, ja han informat els veïns que “ni el pas del metro ni les obres poden provocar aquest tipus de danys estructurals que suposen esquerdes”. Tot i la negativa de TMB, Navarro indica que el regidor de Nou Barris, Xavier Marcé, va dir el passat mes de juny als veïns que es faria un estudi per valorar les esquerdes i, així, veure si podien reclamar alguna cosa. “Tenim una reunió pendent amb el regidor, però encara no ens han donat data”.
Les vibracions
Després de passar una estona conversant amb aquestes tres veïnes, surt un dels temes estrella d’ara al barri: la fi de les vibracions. “Estic encantada, el metro encara se sent, però ja no provoca vibracions!”, exclama Hernández. Tanmateix, és impossible continuar parlant del final d’aquest malson sense recordar com va ser patir-lo durant sis anys. “El metro feia vibrar les parets, les taules, les làmpades, els gots o els quadres. Fins i tot, provocava ansietat a un dels seus gossos. Feia sonar l’alarma de la moto de la seva filla. I, si no separava les copes que hi ha a la vitrina del seu saló, es tocaven i feien soroll”, afegeix Andino. “No sabeu el que hem passat. Cada tres o cinc minuts, segons el dia de la setmana, vivíem enmig d’un terratrèmol”, insisteix.
Prova de la difícil situació que van passar és l’informe sobre les vibracions que TMB va encarregar el passat febrer a Enginyeria Vibracústica. Alguns dels resultats que apareixen sobre el número 306 de Fabra i Puig, on viuen Andino i Hernández, són que mentre les vibracions no haurien d’haver superat els 75 decibels, en alguna ocasió van arribar fins a 85,8.
Un estudi per verificar l’estat dels edificis
Les demandes d’Andino i Navarro van més enllà d’aquestes esquerdes: també volen que es faci un estudi estructural per assegurar que els edificis estan en bon estat. La raó? Entre altres, el passat del barri amb l’aluminosi. Concretament, fan referència a un edifici del carrer Cadí, que es va esfondrar l’11 de novembre del 1990 a causa del ciment de baixa qualitat amb el qual s’havia aixecat. Aquestes dues veïnes ho recorden bé perquè vivien en un bloc proper, on més tard també es van trobar afectacions, la qual cosa va fer que les reallotgessin als habitatges on viuen ara.
Per molt que amb els anys construïssin aquí una nova llar, hi ha coses que no es poden oblidar ni en 32 anys ni en mitja vida. “Tenim por que aquests blocs puguin tenir problemes similars i torni a passar una desgràcia com aquella”, insisteix Navarro. “Sempre he dit que cauria quan acabés de pagar la casa, i ho vaig fer fa poc…”, diu sense deixar que la incertesa o l’angoixa li facin perdre les ganes de riure.
