Barcelona insisteix a combatre els carteristes a cop de Codi Penal

L'Ajuntament torna a plantejar l'enduriment de les penes als furtadors, mentre els experts adverteixen de mancances i riscos de la proposta

L’Ajuntament de Barcelona vol desenterrar la proposta d’estrènyer el cercle a la multreincidència i castigar amb més duresa els autors dels furts.

El pas del temps, la manca de moviments del govern espanyol i la reducció radical de la delinqüència arran de la pandèmia no han fet canviar la posició municipal ni un mil·límetre. Dos anys després d’haver-ho remogut tot, el tinent d’alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, s’ha tornat a posar les piles picant a la porta del ministeri d’Interior. Davant d’això, el TOT Barcelona analitza l’abast de les intencions barcelonines amb els protagonistes institucionals, la valoració d’experts en dret penal i el contingut de l’esborrany oficial amb què treballava l’Ajuntament inicialment.

La irrupció d’un consens

El tema ve de lluny. L’arrencada de l’actual govern municipal de comuns i socialistes, l’any 2019, va quedar marcada per una d’aquelles fixacions d’estiu que monopolitzen les intervencions polítiques i prometen grans canvis: l’anomenada crisi de seguretat. Els delictes contra el patrimoni —furts i robatoris— acumulaven mesos de pujança a Barcelona. La preocupació era tanta que, malgrat les tensions entre l’Ajuntament i la conselleria d’Interior, en aquell moment liderada per Miquel Buch, es va exhibir una postura unitària al voltant d’una fórmula que havia d’arribar per resoldre bona part dels maldecaps de l’administració: la reforma del codi penal. La intenció era modificar la llei per castigar amb més duresa els lladres que feien furts, tot i ser lleus, de manera reincident.

Mentre les policies i la fiscalia esmunyien els recursos per intentar reduir els furts, la modificació del codi penal seguia sent la clau de volta esmentada per tots els agents implicats, des de Buch fins a Batlle, passant per la mateixa alcaldessa, Ada Colau. Calia reformar-lo per acabar amb “la impunitat”, deien. Dos anys després d’aquella amibició, però, res de res. El desig municipal, esmorteït per la irrupció de la pandèmia, ha xocat durant tot aquest temps contra la indiferència estatal.

Va ser el febrer de 2020 quan el consistori barceloní va anunciar que Batlle havia fet arribar “diverses propostes legislatives”, entre les quals s’incloïa l’ansiada reforma penal, al Secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez. En aquell moment, es reclamava que un nou redactat legal assegurés que la condemna per delictes lleus, com els furts de menys de 400 euros, comptabilitzessin per apreciar reincidència. D’aquesta manera, seria més fàcil empresonar els furtadors.

El govern de Colau feia mesos que havia decidit liderar aquesta iniciativa. Formava part de l’impuls promès per Batlle per exhibir mà dura contra la delinqüència. Tal com mostra l’esborrany de l’Ajuntament de Barcelona al qual ha tingut accés aquest diari, el 30 de juliol de 2019 ja es tenia una primera versió enllestida pels serveis jurídics municipals d’allò que es volia fer arribar al Congrés.

[L’esborrany municipal íntegre]

El text arriba a posar l’exemple d’un ciutadà belga que pretenia robar a un turista un mòbil que no es va poder demostrar que tingués un valor superior a 400 euros. El cas va arribar a un jutjat que va imposar una pena de 8 mesos de presó al lladre, que tenia sis antecedents per furt. Poc després, però, el Tribunal Suprem (TS) va rectificar-ho i va rebutjar que es pogués aplicar aquesta condemna. Interpretant el codi penal actual, que ja es va modificar l’any 2015 amb la idea de castigar més la multireincidència, els magistrats asseguraven que aquests petits robatoris —de poc valor i sense cap acte violent o intimidatori— no poden ser considerats agreujants suficients per enviar algú a la presó. Es necessitaven delictes “menys greus”, una escala més. Amb tot, deixaven la sentència en una multa de 174 euros al condemnat.

Fragment del document que preparava l’Ajuntament per demanar la reforma del Codi Penal / Tot Barcelona

La posició del TS a ulls de l’Ajuntament va significar tirar per terra les aspiracions de penalitzar més durament i, de manera ràpida, la multireincidència. Per posar-hi remei, el consistori proposava tres possibles línies d’actuació. O bé convertir els furts de poc valor considerats “lleus” en “menys greus”. O bé deixar clar a la llei que tres sentències per delictes lleus comptabilitzarien com a agreujant per a judicis posteriors. O bé es redactés un nou tipus d’article que regulés específicament els furts per contemplar que, si una mateixa persona els repetia, s’hi contemplessin penes de presó de manera esglaonada. En la proposta final al govern de l’Estat, però, es va optar per defensar la segona via.

Un nou embat després del silenci

La resposta estatal a la petició de Colau i Batlle va ser el no-res. Bona sintonia a la trobada, però cap moviment. L’esclat de la pandèmia tampoc no va ajudar. Mentrestant, la fiscalia i la policia, a més de sumar agents i centrar-los en aquest fenomen, s’han dedicat a buscar alternatives. Entre elles, s’han imposat sentències pioneres que impliquen ordres d’allunyament respecte a comerços o transports i s’han fet batudes de manera recurrent al centre de Barcelona en què el gruix dels detinguts ho era per no tenir papers i no per haver estat enxampats delinquint. Cap d’aquestes propostes, però, ho regula de manera tan efectiva com voldrien els responsables policials.

Així, el passat 2 de setembre, Albert Batlle i el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, es van reunir amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. El responsable de Seguretat a l’Ajuntament tornava a destacar la “bona sintonia” amb el govern espanyol. Collboni, al seu torn, insistia en què “els lladres multireincidents són un problema” a tot Espanya i explicava haver explorat “fórmules per solucionar-ho” amb el ministre. Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona concreten que en aquella reunió la proposta municipal que es va plantejar va ser, de nou, la reforma del codi penal. La intenció és aconseguir que “aviat s’obri el debat al Congrés”. També matisen que es va demanar que s’establissin mecanismes “per aprofitar al màxim es altres vies” ja existents.

El fet que, tal com es va explicar a la darrera Junta Local de Seguretat, la primera meitat del 2021 registrés un 63,5% menys de furts que el mateix període de 2019, no ha canviat el panorama. La classe política catalana no es fa enrere i manté la necessitat de la mesura. “És una iniciativa necessària” perquè “la multireincidència és un problema de seguretat objectiva i, al seu torn, un problema per a la percepció de la seguretat”, remarquen des de l’Ajuntament. Des del departament d’Interior de la Generalitat ho veuen d’una manera molt similar. Tot i reconèixer la diferència entre la realitat de fa dos anys i l’actual, portaveus de la conselleria —ara en mans d’ERC— apunten que “qualsevol canvi que ajudi a reduir la multireincidència és positiu”.

Riscos i matisos de la reforma

Respecte al rerefons de la iniciativa barcelonina, els juristes identifiquen diferents elements de debat. D’una banda, reconeixen que amb la reforma del 2015 es va produir un xoc entre el que es pretenia que fes la llei i l’ús que va acabar tenint. Segons apunta Ramon Ragués, cated`ratic de Dret Penal a la Universitat Pompeu Fabra, això va passar sobretot perquè la redacció de llei era “ambígua”. Aquest embolic va portar “a que s’acabin imposant multes a lladres, cosa que és bastant ridícula. Una persona que furta no acostuma a tenir gaires recursos econòmics formals”.

Sigui com sigui, Ragués entén el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona. “La reforma del 2015 no ajuda massa a anar contra els multireincidents en furts perquè no és gaire habitual que algú robi una cartera i hi trobi més de 400 euros”. Per tant, sigui cap a un costat o cap a l’altre, considera que “alguna reforma hi hauria d’haver per aclarir què ha de passar amb aquests furtadors”.

El principal problema d’aquesta inciativa, però, considera que és que deixa de banda un conflicte que va molt més enllà de la redacció del codi penal. I és que per molt que es toqui el redactat, se segueixen necessitant almenys tres sentències fermes anteriors per aplicar penes de pre´so als furtadors que actuen per lliure. “Encara es triguen anys a celebrar judicis. Fins i tot els judicis ràpids s’allarguen a l’hora de fixar la data. Això segueix col·lapsat i no es millorarà amb una reforma del Codi Penal. Una persona pot trigar tres o quatre anys a tenir les sentències en ferm que li suposarien un agreujant”, destaca Ramon Ragués.

Des del punt de vista de Joan Baucells Lladós, professor titular a la Universitat Autònoma de Barcelona en matèria de dret penal, la proposta de reforma confirma una tendència massa habitual. “Cada vegada que hi ha un problema social, el legislador recorre compulsivament al codi penal com una mena de bàlsam. És un tema simbòlic”, valora.

Aquest canvi que l’Ajuntament impulsa i la Generalitat avala, però, té un perill associat. “A curt termini es podria implementar i s’enviaria més gent a presó. Ara bé, a mitjà i llarg això podria acabar amb un recurs d’inconstitucionalitat per el principi de proporcionalitat“, menciona Baucells Lladós. Per aquest penalista, s’ha d’estudiar amb cura si es vol fixar per llei que “robar tres vegades una cartera, i trobar-se uns pocs euros cadascuna d’aquestes tres vegades, pugui comportar a algú entre 1 i 3 anys de presó”.

De fet, el professor de la UAB apunta que actualment el codi penal ja contempla les penes de presó per als furtadors amb botins de menys de 400 euros, sempre que es demostri que formen part d’una banda organitzada. “Si el problema són les xarxes organitzades, demostrin-ho. Això ja es pot fer. A vegades la policia vol trobar dreceres per fer la feina més eficient, però aquí hi ha un sistema de garanties i uns instruments que han de recordar on són els límits“, resol el mateix expert en dret penal.

Petició municipal de debat

En un sentit més ampli, Joan Baucells Lladós demana a la classe política que es plantegi si realment “omplir les presons de gent que no té altres recursos econòmics que robar una cartera a un turista” és el model que es vol aplicar “a la nostra societat democràtica”. Aquestes últimes dues reflexions del catedràtic les recull l’únic grup de l’Ajuntament que s’ha mostrat lleugerament allunyat de les presses per reformar el codi penal. El portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana, Jordi Coronas, detalla que la prioritat són els grups organitzats. “Qui furta 10 mòbils en una setmana, aquests 10 mòbils no se’ls menja. Sovint hi ha alguna mena d’organització al darrere”, diu. A més, recorda que l’actual entramat administratiu espanyol fa que moltes persones es vegin empeses a situacions de delinqüència. “Una persona que no té papers no pot accedir a un contracte de treball. Així que només els queden dues opcions: o delinqueix o troba una feina a l’economia submergida”, apunta.

Malgrat aquest enfocament que recorda la necessitat de més inversió en polítiques socials i prevenció policial, Coronas evita en contradicció del tot amb la postura del seu mateix partit al Govern, que sí que reclama la reforma del codi penal. “No ens hi oposem d’entrada perquè és un problema que existeix, però una reforma així ha d’anar precedida d’un debat d’experts per valorar pros i contres”, remata el portaveu d’ERC.

El ministeri de l’Interior ha estat contactat per aquest diari, però no ha aportat cap explicació sobre la postura del govern espanyol pel que fa a la possible reforma. S’han limitat a apuntar que ho estan “estudiant” i que “no és possible concretar més en aquest moment”.

Comentaris

    Luis Pedraza 16/09/2021 4:08 pm
    La banda dels rumans dorm a la Diagonal des del dia que la franquista Colau es alcaldessa. Robar es legal i la Colau els protegeix. Prou mentir Batlle nefqst, gandul, ineptei prot3ctor dels rumanesos. COLAU ENS ROBA

Nou comentari