Un jutjat prohibia a un noi de 18 anys entrar a Barcelona, el desembre passat. Acabava de ser arrestat per apallissar un conductor amb la intenció d’endur-se els mòbils que duia al cotxe. Al gener, un altre home va rebre una ordre d’allunyament d’un lloc concret: li van prohibir apropar-se al metro, als ferrocarrils o a la Renfe a la ciutat de Barcelona. Al febrer, un nou cas, encara més especial: un magistrat imposava a un pispa de 35 anys l’obligació de mantenir-se allunyat de qualsevol botiga de telèfons mòbils de la capital catalana. Aquesta cadena de decisions judicials, a les quals ha tingut accés el TOT Barcelona, tenen com a denominador comú la multireincidència. Els Mossos d’Esquadra coneixien a fons aquests individus i s’havien escarrassat a fer arribar la màxima informació sobre el seu historial delictiu a la fiscalia i als jutjats.
Davant d’això, la judicatura ha obert la veda a l’hora d’aplicar mesures cautelars amb l’ordre d’allunyament com a element estrella. Es tracta d’un recurs a l’alça que pretén acabar amb la sensació d’impunitat entre aquelles persones que es dediquen a robar de manera recurrent.
“Estem aconseguint moltes mesures cautelars amb relació a la multireincidència”, resumeix la intendenta i coordinadora de Seguretat Ciutadana a Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Sílvia Catà. Algunes d’elles, com la imposada al lladre especialitzat en botigues de mòbil, són considerades per la policia catalana com un referent inèdit i un nou pas que assentarà precedents en la gestió policial i judicial de la multireindicència.
La clau de volta d’aquesta nova realitat s’ha de buscar en el creixement de l’anomenat Pla Tremall dels Mossos, enfocat a ofegar la multireincidència. Engegat fa un any i escaig —i interromput inicialment pel confinament— ha estat aquests últims mesos quan ha disparat els resultats. La idea del cos català inclou l’elaboració d’uns atestats molt més detallats quan detenen una cara coneguda vinculada als robatoris. A més, l’ambició d’aquest nou sistema ha arribat a intensificar el treball conjunt amb jutges i fiscals.
La clau dels nous atestats
“La gran promotora policial de les ordres d’allunyament va ser la unitat que treballa amb els carteristes del metro, que va aconseguir obrir camí. Aprofitant això, quan vam fer el Tremall, ens vam plantejar què més podíem fer amb el multireincident de la via pública”, rememora Silvia Catà. A finals de 2019, alertats per unes xifres de delinqüència in crescendo i amb una percepció ciutadana d’inseguretat també a l’alça, els Mossos van entendre que havien d’afinar el material que portaven als jutjats. Així, van decidir fer un gir en la tramitació dels atestats. Ja no se n’encarregaria la unitat de la comissaria de les Corts especialitzada a despatxar les actes, com passa amb la majoria de delictes, sinó que en el cas dels lladres multireincidents qui elaboraria la documentació des de llavors seria la unitat d’investigació. Els mateixos agents que coneixen a fons els detinguts i que n’han fet seguiment durant mesos es van convertir en els responsables de redactar el contingut de l’atestat.
“Fent aquell pas, i d’altres, hem aconseguit una càrrega de la prova molt elevada per impulsar més mesures cautelars. I és evident que la competència és judicial, però el rerefons és policial”, remarca la intendenta. Entre els afegits que s’han potenciat, de fet, s’inclou un mapa de calor de la zona on actuen els lladres que els Mossos tenen controlats. Així, quan es fa arribar un cas a judici, no només s’exposa la informació vinculada a l’última detenció, sinó que es fa arribar un resum de les últimes situacions en què la persona ha acabat arrestada per motius similars.
L’allunyament, avantsala de la presó
En algunes causes els jutges utilitzen les ordres d’allunyament de manera explícita com a pas previ a la presó provisional. Queda clara aquesta posició en el cas del noi amb què s’iniciava aquest article. El jove havia estat detingut en diverses ocasions per furts a Barcelona i ara, a més, pesava sobre ell un delicte de robatori amb violència. Amb l’intent d’endur-se els telèfons mòbils, va acabar causant lesions lleus al conductor a qui va intentar atracar, després de clavar-li cops de puny i agafar-lo del coll. No tenia cap antecedent penal, però la fiscalia demanava la presó preventiva. El magistrat, en canvi, va valorar que “existeixen altres mesures menys carregoses” per evitar la reiteració delictiva i va imposar-li la prohibició d’entrar a la capital catalana. El jove estava empadronat a Badalona i no tenia feina, família o estudis establerts a Barcelona. En canvi, era el territori on delinquia. Així, el jutge va decretar aquesta mesura cautelar, però amb un avís. Si seguís “aquesta trajectòria” o si “incomplís la prohibició d’entrar a la ciutat de Barcelona”, la garjola podria ser el seu pròxim destí, feia constar el magistrat instructor.
En aquest cas, la mesura és especialment restrictiva perquè engloba tota la ciutat. Altres casos, en canvi, concreten més l’espai prohibit als lladres reincidents. Un exemple és el lladre compulsiu que va rebre una ordre d’allunyament de qualsevol pàrquing de Nou Barris, a finals de 2019, o el cas més recent del furtador de mòbils exposats en botigues de telefonia. Aquest últim lladre hauria comès fins a vuit furts i un robatori amb violència entre el novembre passat i mitjans de gener. “Ho va fer tot molt ràpid. Va entrar, va passejar-s’hi i va tallar els cables de dos mòbils exposats d’un aparador. Són demos, és a dir, que no són telèfons útils. Però ni ens en vam adonar, i ja no hi eren. Suposo que després els revendria estafant algú per Wallapop”, explica una de les responsables de les botigues Vodafone on va robar, en aquells mesos.
L’home estava tan confiat en la seva tècnica que va arribar a repetir dos dies seguits el robatori en una mateixa botiga Vodafone, la del carrer Pelai. En una d’aquestes, però, es va enganxar amb una dependenta i va arribar a colpejar-la abans d’escapar. Setmanes més tard, acabaria detingut in fraganti a Gavà. El canvi de marca de telefonia no li va anar bé. Estava robant a una botiga Movistar, i els Mossos d’Esquadra el van acabar detenint. En escorcollar-lo, li van trobar un telèfon amagat als genitals i unes tenalles. El material audiovisual de les càmeres de les botigues robades i la identificació visual per part d’una treballadora va acabar de vincular-lo amb els furts de mòbils d’alta gamma en sèrie. Això, unit al seu passat com a lladre de mòbils Samsung que s’exposaven en oficines de Caixabank, va acabar de decantar la decisió del magistrat. Des de llavors, aquest home té prohibida l’entrada a qualsevol establiment de venda de mòbils de la ciutat de Barcelona.
La mesura no impedeix, de fet, que l’home pugui seguir delinquint a Badalona, o Sant Cugat, o l’Hospitalet sense trencar l’ordre judicial concreta. Igual que el lladre que saquejava cotxes aparcats a Nou Barris s’ha mudat als garatges d’Horta-Guinardó a seguir buscant botins. Ara bé, els Mossos estan convençuts que la mesura limita la delinqüència. “Que es frena la tendència a la reincidència, segur”, apunta Sílvia Catà. “Serveixen molt, tant a nivell policial com judicial, per desfer una mena de sensació d’impunitat que s’havia establert amb els anys. Aquestes mesures són un missatge contra això”, destaca la coordinadora de Seguretat Ciutadana a Barcelona dels Mossos.
Una mesura “tova” amb aires eficaços
En el mateix sentit, Santiago Redondo, professor de Psicologia i Criminologia a la Universitat de Barcelona, considera que, si bé des del punt de vista del Dret podrien existir inquietuds sobre unes mesures que afecten persones que encara no han estat condemnades, des de la criminologia es podrien trobar “diversos arguments teòrics que contemplen aquestes mesures com a positives” en casos de delinqüents reincidents. L’expert —amb un ampli recorregut en justícia penal, reincidència en el delicte o alternatives a la presó— puntualitza que aquesta “mesura tova” es preveu “molt més eficaç que l’internament a un centre penitenciari que podria causar efectes perjudicials i cronificar la voluntat de delinquir”.
Redondo posa èmfasi en la diferència entre aquestes mesures i l’entrada a presó, sobretot perquè moltes vegades els multireincidents són joves que encara són a temps de canviar de rumb. Ara bé, més enllà d’això, el catedràtic valora positivament la hipòtesi que ha portat policia i judicatura a optar per les ordres d’allunyament a mida. “És un toc d’atenció ferm a la persona, però amb una certa voluntat educativa. Alhora, adverteix que els Mossos estaran més a sobre seu, i això implica control social. A més, posa una barrera extra entre la persona i l’espai físic d’oportunitat que facilitava que aquesta persona delinquís. L’allunya d’allò que afavoreix el robatori”, analitza l’expert de la UB.
Així, es dona una certa paradoxa. La potenciació d’aquestes ordres d’allunyament sorgeix, segurament, de la manca d’altres iniciatives més punitives contra la multireincidència, com la reforma del codi penal que el mateix Ajuntament de Barcelona va reclamar recentment per arribar a castigar amb presó els furts repetitius. Tanmateix, per Santiago Redondo, aquest camí aparegut entremig podria marcar una línia de treball “molt més interessant”. Per ell, “una reforma de la llei que fes entrar a presó tots els xavals que cometen furts seria un desastre, tant per ells com per a la societat”. En canvi, aquesta opció obre un nou camp d’estudi que espera que amb el temps s’avaluï. Mentrestant, policia, fiscalia i jutjats intensifiquen la seva posada en marxa.
