Els Mossos d’Esquadra iniciaran aquesta mateixa setmana un pla de xoc per “recuperar l’espai públic” al barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs, ja que en els últims mesos s’ha “deteriorat” la convivència al carrer arran de l’increment dels narcopisos i dels robatoris violents comesos per consumidors d’heroïna. La policia catalana establirà controls de pas i accés al barri per part de la unitat d’antiavalots, la Brimo, que desplegarà almenys dues furgonetes permanentment a la zona durant les tardes i els vespres. El pla l’ha anunciat el director general de la Policia, Andreu Joan Martínez, després de reunir-se amb l’alcalde de la localitat, Joan Callau, i juntament amb el cap de la Policia Local i dels Mossos, Eduard Sallent.
La delinqüència en general a La Mina sempre ha estat per sobre la mitjana catalana i en l’últim any ha augmentat un 12%. Els delictes contra el patrimoni, especialment els robatoris amb violència, han augmentat un 14%. Però això no és el que més preocupa, sinó que la situació s’ha vist agreujada per la sensació d’inseguretat al carrer amb petits furts i robatoris en botigues i empreses de la zona per aconseguir dosis d’heroïna al voltant de la sala de venopunció, la prostitució de toxicòmanes o la presència de xeringues a l’espai públic. Tot això s’ha produït mentre la plantilla de mossos a la comissaria de la ciutat s’ha mantingut estable des del 2005, mentre que en molts llocs ha disminuït, i les detencions han crescut prop d’un 8%.
[r:3]
Per això, la Direcció General de la Policia ha decidit aplicar el que en llenguatge policial es diu “saturar” l’espai, amb molta presència policial uniformada. La presència dels antiavalots servirà per dissuadir i, a més, permetrà fer controls de pas i accés a la zona per detectar armes, droga o persones amb requisitòries policials i judicials pendents. També s’investigaran més intensament els narcopisos, les plantacions de marihuana, els clans familiars de la droga i les connexions amb altres zones de l’àrea metropolitana amb problemàtiques similars com el barri del Raval de Barcelona o el de Sant Cosme del Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Pressió al Raval, més droga a la Mina
El comissari en cap dels Mossos ha explicat que el lleuger increment de la plantilla permetrà reforçar els llocs amb més problemes i també que l’ARRO de la regió policial Metropolitana Nord no haurà de donar suport tan sovint a la ciutat de Barcelona i es podrà dedicar més a Sant Adrià. Andreu Joan Martínez ha admès que tant les dades objectives de delinqüència com la percepció subjectiva són preocupants, però ha reconegut que no tota la solució és policial.
“La Mina necessita una atenció especial i urgent” per la seva “singularitat” i ha dit que els Mossos volen donar una “oportunitat a la canalla” del barri. De fet, la policia admet que quan s’aplica pressió policial al Raval, part de la problemàtica es desplaça a La Mina.
Callau demana ampliar l’horari de la narcosala
L’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, ha agraït el suport dels Mossos i ha dit que la reivindicació, “l’angoixa i la preocupació” és de tots els grups municipals, que l’han acompanyat a la reunió a la Comissaria dels Mossos de Les Corts. “És bàsic recuperar l’espai públic, no faltaran els problemes, però comença el futur”, ha assegurat. Però el seu to ha estat més reivindicatiu amb el Departament de Salut perquè ampliï l’horari de la sala de venopunció, que és més reduït que el de les sales de Barcelona, que tenen menys usuaris.
Al govern municipal d’Ada Colau li ha demanat novament col·laboració pel “deute històric” de l’Ajuntament de la capital catalana amb La Mina. El barri va ser construït el 1973 pel Patronat d’Habitatge de Barcelona per reduir el barraquisme a la ciutat i abandonat a la seva sort –assignant-lo a la població veïna, amb molts menys recursos– poc després d’edificar-lo.
Per emmarcar la situació, Callau ha explicat que el 16% dels habitants de Sant Adrià passen pels Serveis Socials, cosa que a Barcelona suposaria tot el districte de Nou Barris o el barri del Raval. El 4,4% dels pisos són de lloguer social, amb preus de 100 a 150 euros mensuals, però el deute dels llogaters amb l’empresa municipal d’habitatge ha pujat dels 250.000 euros als més de dos milions del 2007 fins ara, com ja va avançar en primícia el TOT Barcelona el passat mes de febrer. Per Callau l’atur és el principal problema, sobretot el de les persones sense cap formació.
