Carmena recorda en el pregó els presos polítics dels anys 60 després d’haver negat els de l’1-O

La dona que aquest estiu va assegurar que considera que els líders independentistes no són presos polítics –contràriament al que pensen els comuns– ha obert aquest divendres a la tarda les festes de la Mercè amb un pregó que ha reivindicat els drets humans, el diàleg i els presos polítics de la Barcelona de finals dels anys 60, on ella va viure dos anys i va exercir d’advocada.

Tot i que no ha utilitzat l’expressió “presos polítics”, sí que ha recordat una clienta seva, una dona d’un barri de barraques que va ser empresonada per celebrar el Primer de Maig. I també s’ha referit a “aquell antic jutjat de guàrdia, on alguns advocats intentàvem rescatar aquells que estaven encausats per haver escrit o dit el que no havien de dir, diguem-ho avui entre cometes”. “Eren captius de l’odiat Tribunal d’Ordre Públic”, ha rematat en record del precedent de l’Audiència Nacional on serà jutjat el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, pels fets del 20-S del 2017, dels quals avui es compleixen dos anys.

Com era de preveure, en tot el seu discurs, Carmena no ha fet cap mena de referència a la situació dels líders independentistes catalans encausats i esperant una sentència imminent del Tribunal Suprem.

Sí que ha parlat de les “Espanyes diverses, diferents, amb essències nacionals pròpies, que han de respectar-se i valorar-se des dels seus diferents identitats”.

L’exalcaldessa de Madrid també ha assegurat que “les ciutats han incorporat drets ciutadans que ni tan sols apareixen recollits amb nitidesa en el nostre ordenament jurídic com a tal, però que ja formen part de la doctrina internacional i entre els quals es troba el manteniment de la identitat de les ciutats, la seva identitat cultural i urbanística , i també diria jo la identitat de la seva essència, del seu tarannà”.

Com a únic acostament a la situació política catalana, ha recordat que el 2016 una empresa de publicitat va penjar a la seva finestra de la Gran Via madrilenya la pancarta “parlem” i a Barcelona una altra que deia “hablemos” i n’ha reivindicat l’esperit. I ha recomanat a Barcelona “retrobar-se amb la seva identitat, per nuar els estrips, superar el que s’enfronta al seu interior perquè la veritat sempre és polièdrica i sabem que quan té a veure amb les nostres emocions ens costa arrencar del cor”.

“Cal parlar i escoltar, ja que aquesta i no una altra és la identitat d’aquesta ciutat sempre desitjada i desitjable. Barcelona ciutat sense exclusions. Barcelona ciutat màgica ciutat estimada per tots i per tants”, ha rematat.