El pessebre de l’Ajuntament està a punt d’instal·lar-se a la plaça Sant Jaume, i amb ell les divisions que sorgeixen cada any entre els barcelonins que aposten per les instal·lacions tradicionals i els que veuen amb bons ulls que tinguin un caràcter innovador. Agradi més un tipus o un altre, el que està clar és que cada un dels pessebres que ha vist Barcelona durant els dos mandats de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han despertat una polèmica que, d’alguna manera, ja s’ha convertit en tradició. Fins i tot, alguns l’esperen cada Nadal amb ganes.
Al principi de tot d’aquesta història està el pessebre de 2015, el primer any de Colau al capdavant de l’Ajuntament, que simulava un conte de Nadal infantil. El naixement, elaborat amb figures que estaven a tocar de terra, li donava el toc tradicional i estaven acompanyades de diferents fragments de poemes.
El 2016 la instal·lació ja va anar més enllà. Tenia forma de boles transparents, com si fossin les mítiques boles de neu que, en moure’s, simulen que neva en un univers minúscul. En una de les boles hi havia personatges tradicionals, com el Nen Jesús, i en altres hi havia elements i personalitats de la cultura catalana. Per exemple, Pau Casals, Joan Miró i Josep Vicenç Foix van fer de Reis d’Orient.
Després, el 2017, va arribar el torn del pessebre flotant. En aquell cas sí que hi havia figures tradicionals aguantades per alts pals de fusta. Era com si, d’alguna manera, les figures miressin els visitants des de les altures.
El centre de la instal·lació de 2018 va ser un element que és clau a totes les cases per Nadal: una taula. Al seu voltant hi havia col·locades unes cadires buides amb elements que deixaven entreveure quin personatge tradicional seia en cada una. Per exemple, en el lloc del Nen Jesús hi havia una trona i en el de la Verge Maria una capa blava.
El següent pessebre en generar polèmica va ser el de les caixes. Era l’any 2019 i, concretament, constava d’una trentena de caixes apilades, on hi havia objectes familiars, com fotos antigues; decoració nadalenca, com les boles de l’arbre; o menjar típic de les festes, com polvorons.
En el 2020 Barcelona es va quedar sense la tradició del pessebre. Va ser l’any de l’esclat de la pandèmia, la qual cosa va fer que l’Ajuntament optés per no posar cap pessebre a la plaça Sant Jaume. L’objectiu era evitar aglomeracions.
A l’any següent, però, va tornar amb força i va anar més enllà de la plaça Sant Jaume. Es van instal·lar figures lluminoses a diferents edificis i carrers, que es trobaven entre la Rambla i la Via Laietana. L’objectiu de llavors també era evitar concentracions de gent.
El pessebre de 2022 encara no és una realitat, però falta poc perquè ho sigui, i el més probable és que també tingui un disseny innovador. Tal com va dir fa uns dies Colau en una conversa amb Marçal Mulet a TikTok, serà “més telemàtic, més audiovisual, més de mapping”. En aquest sentit, va afegir que, fins i tot, “serà menys clàssic” que altres anys. Tot apunta que Barcelona té motius de sobres per esperar amb ganes el darrer pessebre del segon mandat de Colau.
8 
1 
