La mort de Joan Bayén, conegut com a Juanito de la Boqueria, ha deixat un buit al mercat de la Boqueria. Es percep només de trepitjar la seva entrada, on hi ha una mena d’altar presidit per una foto seva. També hi ha cinc rams de flors i un paper on apareix escrit el missatge “Enyorarem el teu somriure”. Alguns turistes se’l miren amb tristor i altres somriuen amb tendresa en observar aquests elements universals que anuncien una mort recent. Tot i això, desconeixen que el difunt és un símbol d’aquest mercat: la persona que va estar 75 anys al darrere de la barra de l’emblemàtic Pinotxo bar.
En Juanito va morir aquest dimarts amb 89 anys per causes naturals, només quatre mesos després que pengés el davantal per jubilar-se i deixar el bar on havia treballat des dels 14 anys. És impossible caminar per aquestes instal·lacions i no trobar-se amb persones que el van conèixer de prop. Un d’ells, el gerent del mercat, Òscar Uribe, que el descriu com una de les persones més importants que han passat per la Boqueria en els darrers 50 anys. Per a ell, ha estat “la cara més visible” d’aquest espai, diu en conversa amb el TOT.
L’Alba, de la parada 417-418 Movilla-Vila, situada just davant de la parada on es trobava l’antic Pinotxo bar, explica al TOT que en els darrers dos anys ha estat testimoni de la força, la vida, que en Juanito tenia quan treballava. “Arribava apagat, decaigut, era força gran. Però una vegada es posava al darrere de la barra, li sortia un somriure. La seva devoció era la feina”, diu.
Un símbol del mercat
En pensar en la pèrdua que suposa per a la Boqueria el traspàs del cambrer, l’Alba no pot evitar mirar al passat i recordar l’essència que també ha perdut el mercat amb el pas de les dècades. Mentre abans estava ple de negocis familiars que li donaven vida, ara la majoria estan orientats “als guiris” i tenen pocs clients fixos. “En Juanito representava, simbolitzava el passat de la Boqueria”, assenyala.
La repercussió d’aquesta absència s’entén encara millor en parlar amb la paradista d’una carnisseria que prefereix parlar sota anonimat. Assegura al TOT que en aquests moments només un 25% de les parades d’aquestes instal·lacions resisteixen. És a dir, només un 25% no ha deixat de costat la venda tradicional per orientar-se al turisme. “El mercat ha perdut la seva identitat, igual que el centre de Barcelona”, lamenta.
Un altre negoci on també es recorda aquest passat es troba a la parada 420 Fruites i Verdures. El seu propietari, Javier Carro, indica al TOT que els paradistes han perdut un treballador emblemàtic, “de tota la vida”. El bar, per part seva, no serà el mateix sense ell, tot i que conserva una part important de la carta. Encara es pot tastar un dels seus plats estrella: botifarró amb cigrons.
“100% actiu fins al darrer moment”
Carro va conèixer en Juanito fa 40 anys, i durant cada un dels dies d’aquests 40 anys en els quals es va posar darrere la barra, el va veure treballar amb una vitalitat que no es palpa en totes les persones. “Va estar actiu, al 100%, fins al darrer moment”, subratlla amb una brillantor als ulls que denota certa emoció que deixa d’expressar de sobte, quan un turista li demana maduixes amb xocolata blanca. En un moment com aquest, és inevitable sentir el contrast que generen unes paraules que lamenten la mort del treballador i el ritme d’un mercat que no para perquè és una atracció turística més de la ciutat.
Més enllà de les declaracions dels paradistes que diuen adeu a un company que els ha acompanyat durant dècades, el comiat s’ha materialitzat d’altres maneres al mercat. En els darrers dies, per exemple, l’Espai Boqueria, que es troba davant de les parades Mas o Joan Xarcuteria, ha acollit un petit homenatge conformat per una foto seva i un ram de roses blanques acompanyats pel missatge: “Homenatge a Joan Bayén, Pinotxo”. El nom que, cal recordar, va posar al bar en honor al gos que li van regalar després de l’estrena de la pel·lícula de Walt Disney que té el mateix nom.
Un altre comiat encara més emotiu ha tingut lloc aquest dijous a primera hora de la tarda, després que se celebrés el funeral a Tanatori Sancho d’Àvila. El cotxe fúnebre s’ha desplaçat fins a la Boqueria, on una multitud de persones, conformada per veïns de Barcelona, comerciants i turistes; l’han rebut a les portes entre aplaudiments. Per recordar-lo, també hi ha hagut moments de silenci i ha sonat la seva cançó preferida: ‘Barcelona’, de Freddie Mercury i Montserrat Caballé. Després el cotxe ha circulat Rambla avall perquè en Juanito marxi del seu antic lloc de treball per sempre.
Adeu, que la terra et sigui lleu.
