Un total de 1.384 persones viu al carrer a Barcelona. Es tracta de la xifra més alta de la ciutat des que es van començar a fer recomptes a la ciutat. Ho ha explicat aquest dimecres Arrels Fundació, en la presentació del seu informe anual corresponent a l’any 2023. A finals del 2022, n’eren 1.231, 153 menys que l’any passat. El recompte de persones sense llar es va fer el 13 de desembre del 2023.
A banda de donar a conèixer aquesta xifra, la nova directora d’Arrels, Bea Fernández, ha explicat que els dies 13, 14 i 15 de juny del 2023 van fer 685 enquestes a persones sense llar que dormen a l’espai públic i que han estat la base per elaborar l’informe de l’entitat de l’any passat. Fernández ha substituït Ferran Busquets al capdavant de l’entitat.
Quatre anys i cinc mesos de mitjana al carrer
A diferència del que passava durant la pandèmia, quan en aquell moment l’estança mitjana d’aquestes persones sense llar al carrer era de cinc anys i sis mesos, ara aquesta mitjana se situa en quatre anys i cinc mesos. Tot i la rebaixa, aquesta xifra encara és lluny dels tres anys i cinc mesos que hi havia abans del coronavirus. Fernández ha reflexionat que cop més temps passen les persones sense llar a la via pública, més s’agreugen els problemes de salut mental i física.
L’informe destaca que, en molts casos, aquestes persones han arribat al carrer per situacions sobtades, com poden ser la pèrdua de l’habitatge o la feina, o ambdues coses, o per problemes familiars. Fernández ha dit que en el primer mes al carrer, el 81% dels sense llar no ha rebut cap atenció social, ja sigui per part d’una administració pública o d’una entitat privada. La nova directora d’Arrels ha subratllat que cal revertir aquesta situació i donar una atenció més ràpida. I en aquest sentit considera que cal garantir el dret d’accés a l’habitatge. “El dret a l’habitatge és el dret que ha d’estar per sobre de tot”, ha valorat Fernández sobre les dues dones que es van suïcidar abans de ser desnonades a la capital catalana, i ha demanat que hi hagi la coordinació necessària entre tots els agents implicats -serveis socials, jutjats, etcètera- en un desnonament per evitar situacions com aquesta.
Un 51% dels menors de 35 anys no rep atenció social
Segons les dades d’Arrels, les persones joves que viuen al carrer també són les més desateses. Un 56% dels menors de 25 anys i un 51% dels menors de 35 anys manifesta no haver rebut atenció social, pública o privada, els darrers sis mesos. Del total de persones que viuen al carrer, un 15% afirma que ha viscut en un centre de protecció a la infància i a la joventut. Aquest percentatge és d’un 41% dels joves fins a 25 anys que viuen al carrer. “Haver viscut en un centre per a infants o joves és un factor de risc de sensellarisme”, assegura Arrels.
Segons Fernández, no es pot limitar el temps que les persones fan ús dels allotjaments temporals d’urgència. Fernández feia referència als allotjaments municipals, motiu de polèmica les darreres setmanes perquè el govern de Jaume Collboni vol limitar l’estança a sis mesos. El divendres passat, el plenari va votar en contra d’aquesta limitació una proposició de Barcelona en Comú, que també va rebre el suport de Trias per Barcelona i ERC. Per a Arrels, sis mesos és insuficient perquè una persona sense llar, que ha perdut la seva casa, ha trencat els vincles familiars i que pot tenir problemes de salut, estabilitzi la seva situació. “Nosaltres parlem de temporalitats més altes, fins que aquests ciutadans es puguin estabilitzar i tinguin una certa autonomia”, conclou Fernández.
1 
