Al districte de les Corts queda una darrera senyalització franquista, i té els dies comptats. Tal com ha avançat betevé i ha confirmat el TOT Barcelona a partir de fonts municipals, l’Ajuntament ha iniciat un procediment “administratiu i jurídic” per eliminar una senyalització que es troba en una finca de l’avinguda de Pedralbes i en la qual es llegeix “avenida de la Victoria”. No fa pensar en una victòria qualsevol, si no en la del bàndol franquista, ja que és el nom que es va imposar a aquesta emblemàtica avinguda després de la guerra civil. Les fonts municipals han afegit que “quan estigui tot l’expedient es podrà treure”.
En parlar d’aquest cas és impossible no pensar com des del 2015 l’Ajuntament ha treballat per retirar bona part de les plaques i símbols franquistes de la ciutat. Abans d’aquesta tasca del consistori, hi havia altres noms d’apologia franquista, encara més evident, que van canviar amb la mort del dictador Francisco Franco. Un exemple és l’avinguda Diagonal, que durant els anys foscos de la dictadura es va anomenar avinguda del Generalísimo, o la Gran Via de les Corts Catalanes, que se la coneixia com a avinguda de José Antonio Primo de Rivera.
En memòria d’una mestra antifranquista
L’abril del 2022 es va canviar el nom del carrer d’Enric Bargés, qui era militar, per Dolor Batlle i Sunyer, una mestra antifranquista de Barcelona. La iniciativa es va fer en el marc de l’estratègia municipal d’incrementar la presència de dones i d’elements socials i populars al nomenclàtor dels carrers i places de la ciutat. En aquell cas es tractava d’un carrer del districte de Sants-Montjuïc.
La raó per la qual es va donar a Enric Bargés un carrer de Sants-Montjuïc és perquè, com a militar de finals del segle XIX i principis del XX, va arribar a ser capità general de Catalunya. Per part seva, Dolors Batlle i Sunyer va ser considerada com una de les mestres capdavanteres que va renovar els esquemes educatius de les escoles catalanes just abans de l’esclat de la guerra civil.
2 
