Multiplicar per cinc les superilles i els eixos verds per combatre l’emergència climàtica. El propòsit marcat per l’Ajuntament de Barcelona s’emmarca en la declaració de l’emergència climàtica que ha estat anunciada pel govern municipal. La mesura inclou un centenar d’iniciatives i propostes que tenen com a objectiu reduir les emissions davant la situació de crisi que viu el planeta. “Això no és un simulacre i està en les nostres mans fer alguna cosa”, ha advertit la tinenta d’alcaldia Janet Sanz.
En concret, el consistori pretén disminuir en 2 milions de tones les emissions de CO2 en el 2030 a comparació de 1992, any de referència que s’ha marcat l’Ajuntament. Per aconseguir-ho, Barcelona destinarà 563 milions d’euros. La declaració d’emergència climàtica es publicarà inclosa en un decret de govern i s’obrirà un període d’adhesions en què tothom qui vulgui podrà sumar-s’hi. Les mesures, però, ja han estat consensuades amb més de 200 entitats, segons han destacat la tinenta d’alcaldia Janet Sanz i el regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, tots dos dels comuns. Amb tot, l’Ajuntament vol reduir en un 50% les emissions de gasos contaminants respecte a dades del 92.
Sanz ha estat precisament qui ha exposat la idea d’ampliar la superfície dedicada a superilles a la ciutat. La tinenta d’alcaldia, responsable de l’àrea de Mobilitat, ha precisat que l’Ajuntament promet passar de 3,3 quilòmetres de carrers convertits en superilles a 15 quilòmetres en aquest mandat. Tot i així, no ha detallat quines zones es convertiran en espais “per als veïns”, sinó que s’ha excusat afirmant que està en estudi. De tota manera, el consistori estudia des de fa un temps 10 noves superilles, com va publicar el TOT Barcelona.
Eloi Badia: “A finals de segle la platja de Sant Sebastià podria desaparèixer”
Preguntada sobre la situació a Horta, on la superilla causa irritació entre els veïns perquè no ha suposat una reducció del trànsit, ha informat que volen posar-hi fil a l’agulla. “Volen fer més efectiva la restricció als vehicles”, ha declarat Sanz.
“Potser provocarà dubtes al principi, però cal engegar mesures com les incloses a la declaració”, ha expressat la tinenta d’alcaldia Laia Bonet (PSC), amb referència a les mesures incloses en el text.
El vídeo que vol impactar en els ciutadans
La declaració, titulada “Això no és un simulacre” i acompanyada d’un vídeo, inclou mesures de “mitigació i adaptació”, tal com les ha definit Eloi Badia. Una d’elles, d’adaptació, consisteix en la creació de 100 refugis climàtics en forma d’equipaments municipals com ara biblioteques i centres cívics. Aquests espais s’activaran en casos de “clima extrem”, una situació que l’Ajuntament encara ha de definir i que anirà adreçada a persones vulnerables com la gent gran o els nens.
Restricció del trànsit al voltant d’escoles, hospitals i residències
El paquet de propostes que inclou la declaració es divideix en canvis de model urbà, de mobilitat, de model d’energia, de model econòmic, de consum, d’alimentació, de model cultural, en benestar i en tenir cura de l’aigua. Entre aquestes mesures s’inclou la definició de zones d’ultrabaixes emissions, que seran espais on les restriccions al trànsit seran més severes que en el cas de la ZBE, segons ha explicat Janet Sanz.
Encara que en la sessió de treball amb la premsa la tinent d’alcaldia va dir que encara estava pendent de definir què implicarien aquestes zones d’ultrabaixes emissions, més tard, al programa Bàsics de Betevé ha concretat una mica més i ha avançat que es dibuixaran àrees d’exclusió del trànsit privat al voltant dels punts on hi ha “les persones més vulnerables, nens, gent gran i malalts”: per tant, no es podrà circular –si això es porta a la pràctica– a la rodalia de les escoles, residències geriàtriques i hospitals.
Peatge urbà a debat
“També s’estudiarà la viabilitat del peatge urbà”, segons ha informat la regidora de Salut, Gemma Tarafa, una mesura que fa mesos que es va introduir en el debat, especialment si s’arriba a la conclusió que no n’hi ha prou amb la zona de baixes emissions.
Barcelona adaptarà 100 edificis municipals per convertir-los en refugis climàtics per afrontar situacions extremes
Com a part de la declaració l’Ajuntament ha inclòs l’estrena al 2021 d’un mercat majorista de productes frescos ecològics i d’un centre de reaprofitament alimentari a Mercabarna. A més, Badia ha exposat que es vol implantar la recollida individualitzada de residus –ja sigui amb contenidors intel·ligents o amb el sistema porta a porta– a tota la ciutat de cara al 2030.
La declaració també inclou avisos dels efectes que, a dia d’avui, ja es noten a Barcelona a causa de la crisi climàtica. Un d’ells és la pèrdua d’un metre de sorra a les platges, una situació que es podria agreujar. “A finals de segle la platja de Sant Sebastià podria desaparèixer”, ha alertat Badia. En el mateix sentit, ha xifrat en 3.700 les morts vinculades a onades de calor entre el 1992 i el 2015. “Aquesta situació podria empitjorar amb el canvi climàtic, que provoca temperatures més extremes”, ha considerat Badia.
