Un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) conclou que si s’apliqués íntegrament el projecte de les superilles podria evitar cada any 667 morts prematures a la capital catalana. L’estudi, publicat a Environment International, estima que aquests nivells de contaminació atmosfèrica es reduirien un 24% amb la implementació de les 503 superilles previstes en el projecte inicial.
Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i de BCNecologia i és el primer que fa una estimació dels impactes sobre la salut d’aquest projecte d’intervenció urbana i de transport que va crear BCNecologia i que proposava crear 503 superilles repartides per la ciutat per recuperar espai públic per a la ciutadania i posar solució als alts nivells de contaminació de l’aire i la manca d’espais verds a Barcelona.
A més de la prevenció de 667 morts prematures a l’any, l’estudi també conclou que la implementació del projecte augmentaria l’esperança de vida en gairebé 200 dies de mitjana per persona i permetria un estalvi econòmic anual d’1,7 milions d’euros.
Els beneficis per a la salut provindrien de la reducció dels nivells de contaminació de l’aire –291 morts prematures evitables anuals–, seguits del soroll del trànsit i la mitigació dels efectes de l’illa de calor, que previndrien 163 i 117 morts respectivament.
Els nivells mitjans anuals de contaminació atmosfèrica per NO2 es reduirien un 24%, complint així les recomanacions de l’OMS, i els nivells de soroll de trànsit disminuirien un 5,4%. L’estudi també estima que el transport privat motoritzat es reduiria i que, dels 1.190.000 viatges que es fan cada dia entre setmana actualment, prop de 230.000 es passarien a fer en transport públic o a peu o en bicicleta. Això comportaria també un augment en l’activitat física que resultaria en 36 morts prematures evitables. L’increment de vegetació també permetria evitar 60 morts l’any.
Tot i admetre que cal agafar les conclusions de l’estudi amb “cautela” perquè la metodologia emprada té “limitacions”, la investigadora de l’ISGlobal i primera autoria de l’estudi, Natalie Mueller, ha explicat que, a més de les superilles, Barcelona necessita “intervencions complementàries per millorar la qualitat de l’aire, promoure l’activitat física i fer front a la crisi climàtica”, i per això ha emplaçat a un “canvi de paradigma urgent” que passi “d’una planificació centrada en l’automòbil cap a una nova que situï les persones al centre”.
Per la seva banda, el coordinador de l’estudi i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, Mark Nieuwenhuijsen , ha remarcat que les conclusions són “un exemple del que es podria aconseguir adoptant un nou model urbà que prioritzi l’enfocament de salut i que permeti reduir de manera significativa les exposicions perjudicials” que hi ha actualment. A més, ha afegit que les superilles s’haurien d’aplicar de forma “consistent” a tota la ciutat perquè la distribució dels benèfics en salut sigui “completa i equitativa”.
