Una Barcelona amb 503 superilles evitaria 700 morts prematures anuals, segons un estudi

ISGlobal estima que els nivells de contaminació atmosfèrica es reduiria un 24%

Un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) conclou que si s’apliqués íntegrament el projecte de les superilles podria evitar cada any 667 morts prematures a la capital catalana. L’estudi, publicat a Environment International, estima que aquests nivells de contaminació atmosfèrica es reduirien un 24% amb la implementació de les 503 superilles previstes en el projecte inicial.

Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i de BCNecologia i és el primer que fa una estimació dels impactes sobre la salut d’aquest projecte d’intervenció urbana i de transport que va crear BCNecologia i que proposava crear 503 superilles repartides per la ciutat per recuperar espai públic per a la ciutadania i posar solució als alts nivells de contaminació de l’aire i la manca d’espais verds a Barcelona.

A més de la prevenció de 667 morts prematures a l’any, l’estudi també conclou que la implementació del projecte augmentaria l’esperança de vida en gairebé 200 dies de mitjana per persona i permetria un estalvi econòmic anual d’1,7 milions d’euros.

Els beneficis per a la salut provindrien de la reducció dels nivells de contaminació de l’aire –291 morts prematures evitables anuals–, seguits del soroll del trànsit i la mitigació dels efectes de l’illa de calor, que previndrien 163 i 117 morts respectivament.

Els nivells mitjans anuals de contaminació atmosfèrica per NO2 es reduirien un 24%, complint així les recomanacions de l’OMS, i els nivells de soroll de trànsit disminuirien un 5,4%. L’estudi també estima que el transport privat motoritzat es reduiria i que, dels 1.190.000 viatges que es fan cada dia entre setmana actualment, prop de 230.000 es passarien a fer en transport públic o a peu o en bicicleta. Això comportaria també un augment en l’activitat física que resultaria en 36 morts prematures evitables. L’increment de vegetació també permetria evitar 60 morts l’any.

Tot i admetre que cal agafar les conclusions de l’estudi amb “cautela” perquè la metodologia emprada té “limitacions”, la investigadora de l’ISGlobal i primera autoria de l’estudi, Natalie Mueller, ha explicat que, a més de les superilles, Barcelona necessita “intervencions complementàries per millorar la qualitat de l’aire, promoure l’activitat física i fer front a la crisi climàtica”, i per això ha emplaçat a un “canvi de paradigma urgent” que passi “d’una planificació centrada en l’automòbil cap a una nova que situï les persones al centre”.

Per la seva banda, el coordinador de l’estudi i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, Mark Nieuwenhuijsen , ha remarcat que les conclusions són “un exemple del que es podria aconseguir adoptant un nou model urbà que prioritzi l’enfocament de salut i que permeti reduir de manera significativa les exposicions perjudicials” que hi ha actualment. A més, ha afegit que les superilles s’haurien d’aplicar de forma “consistent” a tota la ciutat perquè la distribució dels benèfics en salut sigui “completa i equitativa”.

Més informació

Comentaris

    Joseph 10/09/2019 9:08 am
    Les súper illes no son garantia de re. Pel carrer d'Horta, que algun il·luminat va dir que la súper illa seria una bassa d'oli, s'ha convertit en un infern. La imatge que acompanya aquesta informació, es un muntatge, el carrer Feliu i codina, al qual se suposa l'estampa idíl·lica, és falsa. En resum l'ajuntament s'ha cagat amb els veïns.

Nou comentari