Barcelona se sent una ciutat progressista, no només en la seva imatge exterior, sinó en els valors personals dels seus residents. L’Enquesta de Valors Socials 2021, que arriba a la seva setena edició i es va estrenar el 1998, retrata l’evolució del credo barceloní i l’acceptació o rebuig de múltiples qüestions socials, des de la immigració fins a la pena de mort passant per la confiança en la premsa o la pertinença al barri. En aquesta edició destaquen l’auge del feminisme i del moviment animalista, una notable satisfacció amb la pròpia vida i un creixent descrèdit de les institucions clàssiques.
L’enquesta s’ha realitzat a partir de 1.500 entrevistes presencials a barcelonins i barcelonines de 16 a 75 anys. L’anterior edició va ser el 2018, abans de la pandèmia, un element clau per interpretar la revalorització de l’esfera personal. Avui els aspectes més importants en la vida dels barcelonins són, per aquest ordre, la pròpia família, el desenvolupament personal, els estudis de tot tipus i els amics. Els afers col·lectius queden relegats: política i religió retrocedeixen fins a un 21,3% i un 9% respectivament. El resultat és que els enquestats es mostren prou satisfets amb la seva vida i li posen una nota de 7,9 de mitjana, el que suposa el major creixement de les darreres dècades.
Tot i el distanciament envers les institucions, els barcelonins exhibeixen una gran obediència a les autoritats en cas de crisi sanitària. El 71,4% de la població enquestada està d’acord amb l’afirmació “En una situació d’emergència és més important controlar i fer un seguiment de la població” i només el 25,1% creu que “és més importat respectar la privacitat de les persones”. Fins al 78,6% prioritza “seguir les regles i normes del govern” en un moment crític com el de la Covid-19, mentre que 18,3% avantposa “prendre les seves pròpies decisions”.
Paradoxes en l’opinió econòmica
També s’evidencia una desconnexió entre la importància donada a l’economia i la preocupació pel propi lloc de feina. Nou de cada deu respostes consideren que la salut pública és prioritària a l’economia i uns altre 9 de cada 10 creuen que la societat és molt o bastant “materialista”. El medi ambient té molt suport ciutadà, amb un 75% que l’avantposa a l’economia, tot i que després de la pandèmia la prioritat donada al creixement econòmic repunta una miqueta (21%, tres punts més). El 71,7% creu que s’ha d’actuar urgentment contra el canvi climàtic, mentre que un 26,2% prefereix que s’actuï a poc a poc.
En canvi, l’atur i les condicions de treball se situen com la principal preocupació ara dels barcelonins (27,4%), seguida a molt poca distància de l’exclusió social entesa com a pobresa i desigualtat (27,3%). La seguretat cau a la tercera posició (19,2) i l’habitatge a la quarta (14,9%). La pròpia situació laboral, però, no treu pas mala nota (7,1) i de fet és un punt superior a la valoració de fa 25 anys (6,4).
D’altra banda, millora força la percepció de la immigració: només un 5,9% avui considera que té un impacte negatiu, mentre que 8 de cada 10 creuen que la diversitat ajuda l’economia del país i 7 de cada 10 constaten que serà clau per pagar les pensions del futur. Pel que fa al credo religiós, la majoria de la societat (55%) ja es declara no creient i només un 26,5% diu ara ser catòlic no practicant, resposta que havia estat la majoritària fa uns anys. Un 7% diu ser catòlic practicant, versus un 10,8% de creients d’altres religions.
Feminisme en auge i disparat l’animalisme
Per 3 de cada 4 enquestats els valors motors primordials són llibertat i igualtat, per damunt de la seguretat i la privacitat. Pel que fa als moviments socials, destaca l’auge animalista: la defensa dels animals és el que té major suport (92,7%), fent-li el sorpasso a l’ecologisme clàssic (91,5%). A continuació apareixen el multiculturalisme (87,3), el pacifisme (86,9%) i el feminisme (72,3%). La resta de suports ja són molt inferiors i destaca per exemple el tebi suport que manifesten els enquestats a l’independentisme (39,1%).
El feminisme ha crescut molt en pocs anys. Del 56% al 2014 ha passat al 70% al 2018 i al 72% enguany. Respecte a les situacions quotidianes de discriminació de gènere, però, homes i dones encara fan diagnòstics diferents. Així, més dones que homes manifesten que les tasques de neteja i cura no estan repartides de forma equitativa i que els fills resten possibilitats d’èxit professional a les dones.
L’enquesta també pregunta per legitimitat de diferents formes de violència, ni que sigui ocasional, i en la majoria de casos el rebuig és claríssim. El 94,3% no veu justificat mai pegar un infant, 91,2 s’oposa sempre a la guerra i 65,4% rebutja la pena de mort. En canvi, amb el compliment de les obligacions legals hi ha més laxitud: el 41,7% pensa que pot tenir alguna justificació colar-se al metro, el 49,5% ho pensa sobre comprar al top manta, el 26,5% no censura escapolir-se de pagar algun impost i el 21,9% respecte a les prestacions socials indegudes. Amb l’habitatge, paradoxa: el 63,5% veu bé comprar una casa per fer-hi negoci i alhora el 66,4% veu algun marge de justificació a l’ocupació il·legal d’un immoble.
Descrèdit de les institucions
Un 57,5% afirma estar poc o gens interessat en la política i un 41,2%, no s’identifica amb cap partit. Nou de cada deu persones tenen poca o gens confiança en els partits polítics. Tot i així, la majoria d’enquestats se sent d’esqueres: el 41,1% es considera d’esquerra o extrema esquerra; el 14,5% de centre esquerra; i un 15,2% se situa al centre pur. La dreta té pocs adeptes declarats: 5,1% al centre dreta i 4,4% dreta o extrema dreta. Finalment hi ha un 4,7% que s’autoanomena apolític. Les institucions tradicionals s’esfondren en legitimitat: monarquia, església, la banca i l’exèrcit son les que generen menys confiança. El 54,1% dels enquestats que no pertany a cap associació ni entitat ni oenegé ni partit.
Pel que fa a la identitat, la que més consens genera és sentir-se simplement barceloní o barcelonina, molt per sobre de la identificació amb Catalunya o Espanya o la consideració de ciutadà del món. El periodisme tampoc surt gaire ben parat: el 73,4% té poca o cap confiança en la premsa i fins al 85,9% diu això de la televisió, per sobre del 84,9% de desconfiança cap a les xarxes socials.
