El govern d’Ada Colau llança un pla per posar al dia el clavegueram de la ciutat… a 80 anys vista. El canvi climàtic ha incrementat les pluges torrencials els darrers anys i la previsió dels experts és que aquest segle pugin un 17%. El sistema actual de recollida d’aigua es col·lapsa quan cauen precipitacions tan fortes de cop, com han mostrat les repetides inundacions de Paral·lel cada cop que hi ha una gran tempesta. Però renovar tota la xarxa és car, molt car: el consistori estima que tots els canvis que la ciutat necessita per entomar la torrencialitat costen 1.400 milions d’euros.
Carrers amb paviment drenant, 53 dipòsits subterranis més, 238 km nous de clavegueram… La major part de les obres són subterrànies, el que ja de per sí encareix les intervencions. A més l’adaptació dels carrers és millor fer-la a poc a poc, coincidint amb altres actuacions de paviment o reurbanització, per no haver d’aixecar dos cops cada paviment.
Així les coses, el nou Pla Director Integral de Sanejament (PDISBA) planteja repartir la inversió en tot el que queda de segle XXI. Surten 17,5 milions d’euros a l’any, una mica més del que es gasta ara però una xifra “assumible”, segons el regidor Eloi Badia (BComú) en la presentació del document. De fet les primeres grans obres que s’executarien ja estaven anunciades i formaran part dels pressupostos municipals 2020 i 2021: Diagonal, Poble-Sec i Sagrera.
El consistori preveu adjudicar després de l’estiu el nou col·lector de la Diagonal, per construir-lo a partir de la tardor. L’esperada tercera fase del col·lector Paral·lel – Vilà i Vilà començarà el 2022. Actualment s’està executant la segona fase. Finalment al Sector Prim, a remolc de l’estació de l’AVE a la Sagrera, està previst fer un nou dipòsit de gran capacitat el 2023. Les tres intervencions suposen 84 milions d’euros en 6 anys, és a dir, una mitjana de 14 anuals.
Paviment drenant
El pla pivota al voltant de tres elements: carrers que absorbeixin més l’aigua, dipòsits per capturar els excedents de pluja i millora del clavegueram. Per als barcelonins el canvi més visible serà l’augment de paviments drenants. Com ja s’ha vist per exemple a Glòries, els carrers reurbanitzats tindran trossos no enrajolats per filtrar aigua cap a l’aqüífer natural que hi ha sota Barcelona. Els bateja com a Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS) i alguns exemples serien grans escocells d’arbre rectangulars, rases de sorra i vegetació o àrees de gespa.
En 80 anys el consistori ambiciona obtenir així 182 hectàrees drenants repartides per tota la ciutat. “Hem de ser una ciutat més permeable”, sentencia Badia. També entren en aquest lot 10 basses a la falda de Collserola i les cobertes verdes d’edificis que reutilitzen la pluja en lloc d’abocar-la a la xarxa.
Dipòsits contra els abocaments
Capítol a part són els dipòsits per retenir l’excedent de pluja sobtada, que ara provoca abocaments d’aigua bruta al mar, al riu o al medi natural. “Actualment aboquem 19 hectòmetres cúbics al mar, que ens fan perdre un 2,8% de les hores de temporada de bany, uns 4 dies a l’any”, ha apuntat Badia. L’objectiu municipal és reduir els abocaments un 60% i que els dies de platja perduts no arribin a l’1,8%.
Barcelona té avui 12 dipòsits i l’Ajuntament vol arribar a 65, tot i que els nous serien més petits. El pla preveu 38 nous dipòsits a la capçalera de les antigues rieres naturals i uns altres 15 a la costa i a la riba del Besòs. Quan les clavegueres vagin quasi plenes s’obririen comportes per control remot, s’emmagatzemaria aigua als dipòsits durant la tempesta i s’aniria deixant anar poc a poc en les hores o dies posteriors, al ritme que puguin assumir les depuradores. Això de retruc comportarà més aigua regenerada i per tant reserves en cas de sequera.
Finalment hi ha la xarxa de clavegueram. L’Ajuntament calcula que 500 dels 1.600 kilòmetres actuals queden “totalment saturats” quan plou molt i suposen un “risc elevat” per a vianants i vehicles. Vol construir 200 km en barris de nova creació i reconvertir 38 ja existents en col·lectors de gran capacitat. També vol fer pujar la taxa anual de renovació de canonades velles de l’actual 0,45% a un 1%, en aquest cas no d’aquí 80 anys sinó “ràpid”, tot i que no hi posa cap data.
Estalvi net de 55 milions l’any
El pla inclou un estudi de cost-benefici per convèncer de la seva necessitat a futurs governs barcelonins. Calcula que no fer res suposa un impacte de 100 milions a l’any en danys materials: inundacions, comerç que ha de tancar, transport tallat… Amb el pla del tot aplicat –d’aquí 80 anys– aquests danys es reduirien un 80%, fins a uns 20 milions anuals. Són guanys bruts, però, perquè se li ha de restar el cost de totes les obres. Amb la inversió amortitzada en vuit dècades l’estalvi real serien 55 milions d’euros de mitjana.
Preguntat per la premsa, Badia ha reconegut que els càlculs poden canviar segons com evolucioni el canvi climàtic. “Si anem a escenari climàtic molt més greu, aquest pla no seria suficient i caldria encara més inversió”, avisa. “Com que seria impossible invertir 1.400 milions d’euros en 3 anys, cal triar molt bé què prioritzem cada any i començarem amb allò que tingui una ràtio cost-benefici sigui més alta, com els tres col·lectors en marxa”, conclou.
