La controvèrsia ha acompanyat el porta a porta des que es va estrenar a Sant Andreu de Palomar a finals de maig. Mentre l’Ajuntament de Barcelona ha mirat de destacar que ha fet duplicar el reciclatge de seguida al barri, la retirada de residus renunciant als contenidors ha despertat queixes perquè la brossa s’acumula als carrers els vespres i atia molèsties pels sorolls dels camions de recollida –que han de circular per més carrers–, per pudors i per plagues, segons afirmen particulars i col·lectius veïnals.
Troben també que el mètode és intrusiu, perquè les escombraries que es llencen deixen de ser anònimes, almenys, a ulls de l’Administració: les bosses translúcides i els cubells que el consistori lliura inclouen un xip que revela al personal de neteja a quin habitatge corresponen. L’Ajuntament va reclamar dades personals abans d’implantar el nou sistema. Tot i que la documentació enviada a les llars donava a entendre que seria possible anul·lar la identificació, alguns ciutadans han constatat que no és possible fer marxa enrere. L’Agència de Protecció de Dades de Catalunya (APDC) estudia el cas.
Formularis i incentius
L’Ajuntament va fer arribar uns formularis per inscriure’s al porta a porta, que comporta un canvi d’hàbits profund: les deixalles s’han de deixar al portal, a peu de carrer, s’han de treure de 20.00 a 22.00 hores i no tots els dies es pot baixar tot tipus de residus. A l’espera de finalitzar el període d’assaig per precisar quins procediments s’estenen a tota la ciutat, el govern municipal justifica que requereix les dades per supervisar si el reciclatge s’incrementa per assolir els estàndars que la Unió Europea exigeix. Alhora, pretén incentivar-ho, a priori, a partir de l’any que ve, rebaixant la taxa d’escombraries a qui li permeti comprovar que les separa adequadament mitjançant el codi personal.
D’aquí que els impresos s’haguessin d’emplenar amb nom, cognom i DNI del titular de l’habitatge. Els mateixos documents esmentaven que les dades es podrien treure del programa de gestió de retirada de deixalles si algú ho demanava. L’Ajuntament, però, ha denegat les primeres sol·licituds rebudes per cancel·lar-ne la cessió.
“No podem eliminar o prescindir de les dades personals dels veïns i veïnes del tractament específic creat a tal efecte”. És la resposta amb què va topar un ciutadà de Sant Andreu el mes passat, quan va voler que es complís el que constava escrit en l’avís previ a registrar-se al nou servei. “Podeu exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició i limitació sobre les vostres dades”, s’indicava en un document que calia signar abans d’instaurar-se el porta a porta.
Sol·lictud denegada
La realitat s’ha demostrat ben diferent: no s’accepta remoure les dades personals de la plataforma d’ús restringit a l’Ajuntament, on comptabilitza quants residus de diferents fraccions aboca cada llar. Ho quantifica a partir dels codis alfanumèrics que s’adhereixen a bosses i cubells, que identifiquen una adreça concreta. El govern local, però, explica que també se’ls associa el nom d’una persona. Diu que és per comunicar-se “amb el veïnat de manera personalitzada i àgil i poder resoldre possibles incidències ràpidament”. En contrast amb la negativa a ometre la identitat del sol·licitant de la base de dades amb què opera el porta a porta, el consistori sí que ha admès llevar-li de l’aplicació mòbil on els veïns poden consultar quanta brossa i de quin tipus han tirat a la setmana i al mes.
Encara que l’opció de retirar les dades figura en una notificació amb el segell de l’Ajuntament, l’executiu local respon ara al TOT Barcelona que tal possibilitat no existeix. Justifica que les atribucions que té conferides per retirar deixalles li legitima per prioritzar el que jutja com un bé comú superior. En aquest cas, la salvaguarda del medi ambient com a fi últim de la recollida selectiva de residus.
“En l’àmbit de la protecció del medi, no és admissible primar el dret individual de l’interessat a una protecció de les seves dades personals mitjançant el consentiment per sobre dels drets de la resta dels ciutadans a una protecció del medi adequada”, al·lega l’Ajuntament. Diu basar-se en la normativa europea i estatal de protecció de dades per sostenir que “en aquesta matèria, l’Administració competent pot tractar les dades” dels participants en el sistema de recollida i “identificar-los sense el seu consentiment per raó de l’interès públic prevalent”. L’entrega de dades de contacte va ser pràcticament absoluta als carrers de Sant Andreu de Palomar immersos al projecte: segons l’Ajuntament, només vuit domicilis i set comerços no les van donar.
Aparent “contrasentit”
L’argumentació que l’Ajuntament ara detalla no la va exposar al veïnat quan se li va instar a identificar-se per desplegar la prova. En canvi, sí que li va fer esment que les dades es podrien esborrar un cop es lliuressin. “Tot i semblar un contrasentit, normativament és el procediment que està establert”, justifica el consistori, que rebla que el document on mencionava el dret de supressió “respon a un avís genèric i normatiu que cal incorporar sempre que es recullen dades de caràcter personal”. L’executiu municipal es refereix a una hipòtesi per la qual troba sentit que l’opció s’expliciti en l’escrit: que un veí es mudi i abandoni l’àrea del porta a porta de Sant Andreu. “En aquest cas, es podria estimar la supressió de les seves dades personals”, assenyala.
Veïns de Sant Andreu han traslladat queixes al respecte a l’Agència de Protecció de Dades de Catalunya, igual que al Síndic de Greuges i la Síndica de Barcelona. L’APDC afirma que està “investigant la casuística concreta” de les desestimacions a persones que han tractat de desempallegar-se del sistema. Sobre la paradoxa que el dret anunciat es revelés després inefectiu si s’invocava, diu que ha d’examinar les particularitats del cas abans de pronunciar-s’hi. L’Agència sí que indica que no ha emès cap informe per regular l’ús de dades pel model de porta a porta de l’Ajuntament de Barcelona ni que l’autoritzi a no eliminar dades personals cedides. El regidor de Transició Ecològica, Eloi Badia, va afirmar que l’APDC ha donat “totes les indicacions” al consistori sobre com procedir-hi. L’executiu municipal contesta ara que “s’ha seguit la metodologia recomanada” per l’agència.
Preocupació per la privacitat
El moviment de protesta que ha sorgit a Sant Andreu creu incongruent que es rebutgi revocar les identificacions quan no s’advertia que seria així a l’hora d’inscriure’s-hi. També pensen que la fonamentació jurídica que planteja el consistori és feble. L’Associació Veïnal de Sant Andreu Sud ha instat a suspendre el porta a porta per repensar-lo. Opina que altera la quotidianitat –per exemple, amb horaris no adaptats a les circumstàncies de cadascú– i qüestiona que la privacitat quedi, en certa forma, a la vista de qualsevol: les bosses obligatòries per dipositar els residus al carrer són transparents perquè els controladors puguin revisar si s’ha efectuat la separació que s’exigeix per endur-se la brossa. L’entitat tem que, de retruc, doni pistes als lladres per seleccionar potencials víctimes de robatoris.
L’associació veïnal preferiria que s’instal·lessin contenidors intel·ligents, en què els veïns també s’han d’identificar amb una targeta, però sense que certes intimitats quedin a escrutini públic. Falta per veure quin mètode de recollida s’acaba generalitzant en el futur quan el porta a porta s’ampliï al conjunt de Barcelona, però el govern municipal ja anticipa que els sistemes identificadors amb xip “seran sempre els mateixos” per a tots els domicilis.
En una compareixença recent, Eloi Badia va dir que calia “més pedagogia” per esvair “reticències als codis” i “possibles pors a la vulneració de dades confidencials”. “Hem de fer esforços per tranquil·litzar els veïns que no fem ús de dades ni ens interessa obrir bosses per buscar cap tipus d’informació, però igual que passa amb l’aigua o la llum que es consumeix, necessitem saber què s’està produint per bonificar la taxa d’escombraries”, va defensar. En canvi, l’Associació Veïnal de Sant Andreu Sud creu que seria més convenient que les reduccions a l’impost s’apliquessin valorant el reciclatge global per zones i no de forma individualitzada.
