El sensellarisme es dispara a la Barcelona governada pels comuns i malgrat els esforços del govern d’Ada Colau per augmentar els recursos destinats als serveis socials. Això indica, almenys, el balanç de dades de la Fundació Arrels, que el 2019 ha atès 2.564 persones, un 8,59% més que el 2018 i un 60% més que fa cinc anys. Segons els càlculs de l’entitat, hi ha unes 1.200 persones “com a mínim” que dormen al carrer a la ciutat. Tot i així, avisa que les dades encara són provisionals, de manera que encara podrien augmentar quan presentin la memòria anual detallada.
Segons Arrels, que fa unes setmanes ja va advertir que estava a punt d’arribar al límit de les seves possibilitats i que no pot llogar més pisos, la principal causa d’aquest empitjorament galopant de la situació és que és “molt difícil accedir a habitatge a preu assequible”. Entre altres problemàtiques, això agreuja les possibilitats de completar el camí de tornada d’un sensellar cap a una vida normalitzada, com va explicar dilluns el TOT Barcelona.
Entre les 2.564 persones ateses el 2019, un miler han sigut contactades per primera vegada aquest últim any. N’hi ha que les visiten al carrer, altres que van al seu centre obert a resguardar-se o a dutxar-se, d’altres que viuen en algun dels allotjaments que gestionen i d’altres que els consulten per saber quins recursos hi ha a la ciutat per a persones en la seva situació. Majoritàriament, un 89%, són homes, i un 11% són dones.
“Les administracions continuen sense fer els deures i, de moment, no hi ha cap canvi des dels governs que ens facin pensar que la situació no anirà a pitjor”, afirma el director d’Arrels, Ferran Busquets.
