La directora de CAP que no va voler ser “còmplice d’una desgràcia” al Raval

La responsable del CAP Raval Nord, Anna Romagosa, ha mutat de la vergonya a l'exposició pública permanent fins a convertir-se en la primera barcelonina en introduir una proposta popular al ple

De petita, Anna Romagosa no podia anar al Raval. I va ser amb 10 anys que va adonar-se’n. La professora de repàs del seu germà va oferir-se per portar-la al teatre Goya. El Barça jugava un partit important i l’actriu Sílvia Marsó els va regalar entrades perquè quedaven unes quantes butaques lliures a l’obra que representava. El pare de l’Anna, però, va negar-s’hi.

Era l’època en què al voltant del Goya s’hi estaven les prostitutes. L’home no ho veia clar i va ser necessari fer ús de l’art de la convicció. Finalment, però, la mestra va aconseguir-ho. Va dir que ella es feia càrrec de la parella de germans petits i Romagosa va poder anar a veure una obra al barri on, anys després, quedaria enganxada. “Treballar al Raval et fa veure una realitat que saps que existeix però que deixes córrer“, diu ara, en mig de la lluita per un nou ambulatori a la Capella de la Misericòrdia. Una exigència que aquest divendres rep l’últim intent del mandat de fer un pas endavant al plenari municipal. Per això, Romagosa, el seu equip i els veïns, sortiran aquest vespre al carrer per fer un darrer crit d’atenció desesperat als partits que ho votaran.

“S’ha convertit, sense estridències ni reclamacions d’atenció, en una líder veïnal més”, diu l’activista Iñaki Garcia, durant molts anys portaveu d’El LokalEls veïns del barri fa més de quinze anys que la veuen exercir. S’ha convertit en un recurs estable del Raval. Des del 2003, quan feia les hores de metge resident, fins ara, que passeja amb la seva motxilla –amb una xapa dels Països Catalans– fins endinsar-se al seu despatx: compartit, petit i amb unes finestres que no es poden obrir. Ningú no s’esperava –ella l’última– que la dona vergonyosa que volia ser metge de família i estendre les pràctiques de salut comunitària acabaria sent la cara visible d’una revolta de barri. La dona que parla en rodes de premsa, assisteix a reunions amb polítics, escriu articles a diaris i ocupa la capella de la Misericòrdia.

“I va ser la primera veïna de la història d’aquest ajuntament en introduir una iniciativa ciutadana al plenari“, puntualitza la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. La política –que aviat deixarà de ser-ho– recorda l’escena d’Anna Romagosa amb el micròfon a la sala de plens, llegint la reclamació del CAP Dr. Lluís Sayé al solar de la capella, i la contrasta amb un record d’uns mesos abans. Era a una festa de la comunitat filipina al Raval, un cop ja s’havia destapat públicament la necessitat urgent d’un nou equipament sanitari. Pin va preguntar-li com era que no s’havien mobilitzat abans. La resposta li va quedar marcada: “Ens havien dit que si no fèiem soroll tot se solucionaria abans”, explica la regidora. 

“No podem ser còmplices”

Romagosa ve d’una família que l’ha fet créixer a un pis de passeig de Gràcia amb el carrer Mallorca, “però que han hagut de treballar per sortir endavant”. De fet, la seva mare va estudiar i exercir d’infermera tot i que no li fos necessari i al seu avi no li fes gaire gràcia. Un esperit que ella ha heretat en forma de fidelitat al centre d’atenció primària del Raval, d’on no ha marxat tot i haver tingut ofertes de plaça fixa per fer-ho. “Els que venen d’una posició còmoda, molts no aguanten. Per això, els que treballen aquí són gent que s’estima molt la seva feina. En el seu cas, és doble mèrit, perquè a més n’és la directora”, apunta Iñaki Garcia. “Més que treballar, hi militem”, afegeix Antonia Raya, infermera i un dels pilars de la plataforma per un CAP Raval Nord Digne.

De fet, va ser Raya qui va forçar els cargols per fer veure a Romagosa que l’edifici ja no podia més. Anna, no podem seguir sent còmplices d’una situació que pot acabar en una desgràcia”, recorda la directora que li va dir la seva companya l’any 2016. Feia referència a les anomalies que s’havien normalitzat. Que algunes finestres estiguessin trencades, que entrés aigua quan plovia, que les cadires de rodes no passessin per on havien de passar, que els infermers es punxessin per accident mentre feien extraccions de sang o que hi hagués habitacions sense finestres.

Allò va fer de catalitzador en Anna Romagosa i la resposta va ser la que tocava. La màxima representant del centre va contactar els seus superiors i va traspassar la postura que un nou ambulatori era urgent de totes totes. Des de llavors, la directora –en el càrrec des del 2012– ha estat una peça més del nucli dur de la protesta.

De doctora a portaveu

L’Anna ha fet un aprenentatge brutal”, diu Laura Romera, també metgessa de família i l’altra gran impulsora del moviment per un nou ambulatori. La coneix des del 2005 i recorda els seus primers passos com a directora com un període “una mica tens”. Romagosa “té un tarannà equitatiu fins a l’extrem” i va voler que tant joves com veterans “pringuessin per igual”. “Que s’acabessin alguns privilegis”, recorda la companya. Però amb el temps i una mica de mà esquerra, Romagosa va acabar de polir com transmetre els missatges i, tal i com ha passat amb la plataforma per un CAP Raval Nord Digne, “ha sabut fer més de companya que de directora”, diu Romera. A més, revela que “a l’Anna li encanta organitzar, però des d’una posició modesta”. 

I així, en aquest procés, la figura de l’Anna ha transcendit les funcions mèdiques i s’ha convertit en una icona reconeguda. Fins i tot per la part oposada de l’interès per la Capella de la Misericòrdia: el director del Macba, Ferran Barenblit. Després d’haver parlat amb Romagosa en diverses ocasions, encara creu que no la coneix tant com li agradaria. Així i tot, té “la certesa” que “el seu compromís per les persones que viuen al barri és totalment genuí”, remarca el màxim responsable del museu d’art modern, que afegeix que, tot i els condicionants, “els dos volem el millor per al Raval”. 

Malgrat el suport de bona part de la societat i les bones formes d’algunes personalitats, entre polítics i entitats culturals poderoses, Romagosa no hi està gaire còmoda. Des del poder de la Fundació Macba li fa la impressió que li parlen “amb paternalismes” i ella, com s’encarrega de recordar, ja en va tenir un, de pare, i no en vol cap altre. A més, tampoc no li ha agradat l’experiència des de dins de la política. “El primer dia que vaig trepitjar una comissió vaig tenir una sensació terrible”, diu en recordar com es tombaven propostes socials per interessos partidistes, segons ho va sentir ella.

Per tot plegat, amb el posat de persona honesta i l’esgotament de metgessa farta, assegura que ja ha perdut totes les “pors i vergonyes” –com les que va tenir quan TV3 la va voler entrevistar per explicar el cas i ella va deixar-ho córrer donant-los allargues, l’estiu passat–. “Ara, quan va a les reunions, tot i que tenim molt bona relació amb el CatSalut, els quadra molt, als representants del departament”, diu Laura Romera. “Ja no se li passa ni una”. 

Més informació

Nou comentari