Les altres solucions que reclama Ciutat Vella

Veïns i comerciants volen un abordatge global del problema de la seguretat | Que la policia no només augmenti sinó que canviï i que hi hagi mesures socials

El debat sobre la seguretat a Ciutat Vella fa temps que dura entre macrobatudes, dispositius i detencions. Aquest dilluns, una nova operació els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana es va acabar amb cinc detinguts i quatre punts de tràfic de drogues tancats al carrer Príncep de Viana. La setmana passada, hi va haver una operació similar a Reina Amàlia. Les institucions s’esforcen a fer actuar la policia i els polítics prometen més efectius reclamen l’enduriment del Codi Penal, com ha fet aquest dimarts al ministeri de l’Interior el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle. Però veïns i comerciants coincideixen que el que demanen no és més policia, sinó un sistema que abordi millor el problema de la seguretat, que té aspectes socials. Per això reclamen també un canvi en la legislació per reduir la reincidència i més inversió de caràcter social al districte. Troben que és l’única manera de combatre la inseguretat a la llarga.

I aquí hi ha dos noms propis: el conseller Miquel Buch i el tinent d’alcaldia Albert Batlle. Ambdós van presentar les dades delinqüencials de l’any 2019 el passat 30 de gener, en la Junta de Seguretat Local, on es va evidenciar que Ciutat Vella i l’Eixample seguien concentrant les dades més altes respecte a robatoris amb violència, furts, lesions i temptatives d’homicidi. Després de la Junta, el tinent d’alcaldia es referia a Ciutat Vella en particular assegurant que s’havia augmentat la presència policial. Però aquí neix el debat.

Més policia és la solució? 

Els veïns ho tenen clar: “No volem els carrers militaritzats”, diu Àngel Cordero, de la Plataforma Acció Raval. Per a Cordero, més inversió social per canviar “el parc temàtic” que és ara Ciutat Vella ajudaria a lluitar contra la delinqüència. “No volem més policia, volem una resposta més ràpida“, afegeix. Cordero diu que en els darrers anys veuen un apropament, però el troba “insuficient” i advoca per una resposta menys policial i més “social i judicial”. En la mateixa línia s’expressa, Iñaki Garcia, portaveu d’El Lokal, que lamenta que l’administració només proposi “o paternalisme o molta policia”. Garcia titlla de “campanyes mediàtiques” les macrobatudes i els dispositius: “Els problemes del barri són molt greus”, afirma.

Policia de proximitat

La reclamació dels comerciants té un altre matí: volen policia de proximitat. “És una fórmula que ja va funcionar quan els darrers anys de Xavier Trias com a alcalde caminaven patrulles conjuntes de Mossos d’esquadra i Guàrdia Urbana”, diu Jordi Bordas, de l’Eix Comercial Raval. Bordas explica que allò va funcionar, que la col·laboració entre Generalitat i Ajuntament, en aquell moment governats pel mateix partit (Mas-Trias), ho va fer possible. Ara, segons ell, només fan que passar-se les culpes entre les dues administracions: “Jo no demano a Colau i Torra que vagin a prendre una copa, jo només els demano un tractament per al barri”. “La seguretat és moltes coses, enllumenat, lloguers justos, frenar l’especulació, neteja… Volem una taula amb l’administració perquè tot i que l’Ajuntament ens escolta, la Generalitat ni ens rep”, es queixa Bordas.

Més inversió social

Ciutat Vella concentra les estadístiques més cridaneres de la ciutat: la taxa més alta de fracàs escoltar, que en un informe de l’Ajuntament del 2017 multiplicava per vuit el de Sarrià, i la segona taxa més alta de risc de pobresa. Aquesta última dada contrasta, per cert, amb el preus dels lloguers del districte, que són dels més alts de Barcelona. És per això que Santi González, de la plataforma Acció Riera Baixa, reclama mesures “més enllà” de la policia: “És absurd centrar-nos només en una solució policial”. Les solucions passen, segons ell, per regular el preu dels lloguers, tenir un millor accés a la sanitat i frenar la pressió turística, “que fa apujar el preu dels lloguers” i “envia el petit comerciant a la merda”.

Pisos pastera a la Barceloneta

A la Barceloneta denuncien l’existència d’alguns “pisos pastera” on, segons Manel Martínez de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, “malviuen un munt de persones”, en la seva majoria pakistanesos. Segons Sebas Huguet, membre de Barceloneta diu Prou, en aquest tipus de pisos hi acostumen a viure fins a vuit homes en un espai de 28 metres quadrats, persones que treballen de conductors de tricicles, fent mojitos o venent pareos. Un altra problemàtica segueixen sent els pisos turístics, explica Huguet. Calcula que actualment hi deu haver 100 pisos turístics, molt lluny de les xifres dels estius del 2014 i 2015, que “no es podia viure al barri”. Amb tot, Barceloneta diu Prou ha comptabilitzat 300 pisos buits que, segons ells, els propietaris estarien esperant un context més laxe que els permetés tornar a llogar. “No hem abaixat la guàrdia”, alerta Huguet.

Menys reincidència

L’altra gran queixa és la reincidència, que porta a veure com la policia tanca un narcopís o un punt de venda de drogues i es torna a obrir, o se n’obre un altre al costat perquè l’ecosistema delinqüencial continua pràcticament intacte. Ciutat Vella és el districte amb més denúncies per delictes contra la salut pública, tots aquells relacionats amb el tràfic de drogues, tot i que baixen per primer cop després d’una tendència a l’alça. Àngel Cordero, de la plataforma Acció Raval, parla de “l’epidèmia de narcopisos”. Epidèmia que es resisteix als antídots aplicats (de moment, més policia). “Quan vam sentir que els Mossos donaven per acabats els narcopisos ens vam posar a riure“, explica el membre d’Acció Riera Baixa, Santi González. La mateixa nit del dispositiu, explica, ja hi havia tres narcopisos reactivats.

I és que les associacions de veïns consultades pel TOT Barcelona comptabilitzen un mínim de 30 pisos, alguns són només punts de venda (no es consumeix allà), altres narcopisos a l’ús (es consumeix allà). Per Àngel Cordero, d’Acció Raval, aquesta distinció que fa la policia és un tecnicisme amb poc efecte sobre els veïns, ja que “si no consumeixen dins del pis ho fan a l’escala o al terrat”. Els veïns reclamen una solució que ataqui l’arrel, diu Iñaki García de El Lokal del Raval: “No hi ha solucions màgiques, però quan nosaltres hem recuperat un pis de narcotraficants i l’hem donat a veïns en emergència habitacional, ha estat l’única manera que els narcotraficants no tornin“, ja que el pis està ocupat.

En la mateixa línia, García proposa que tots aquests pisos buits “entrin a formar part del fons d’habitatge social” i així, “en cas que s’hi munti un narcopís s’hi podria intervenir de forma immediata”, sense esperar que es completi una llarga investigació perquè la policia obtingut permís judicial per actuar-hi. De fet, des de plataforma Riera Baixa diuen que hi ha 400 pisos buits que són propietat de bancs i de fons d’inversió i ho relacionen directament amb la pressió turística.

Pressió turística que es tradueix, també, en més inseguretat: tot i que Ciutat Vella és el segon districte menys poblat de Barcelona, acumula el segon resultat pel que fa a furts, quasi el 30% del total, després de l’Eixample, però que li triplica la població. Les dades delinqüencials mostren que hi ha una estacionalitat en aquest tipus de delictes, que fan el rècord, sobretot, entre juny i setembre.

 Amb tot, les denúncies per furts han baixat enguany, tot i que Santi González explica que “a la pràctica” no es nota perquè que entre el carrer Hospital i Riera Baixa “cada nit hi ha quatre, cinc, sis, set furts.” Per a Martí Cusó, de Resistim al Gòtic, aquesta baixada en els furts tampoc s’ha notat als carrers. Tampoc per Jordi Bordas, de l’Eix Comercial Raval, però ambdós coincideixen en el fet que sí que s’han notat l’increment dels robatoris amb violència al districte. De fet, les estadístiques mostren un augment molt significatiu des del 2017, gairebé d’un 70% i un 25,4% des de l’any anterior. Cusó, de Resistim al Gòtic, vol ser curós amb les estadístiques, ja que “hi ha molta banalització i és fàcil treure-les de context”. Sigui com sigui, els veïns diuen que hi ha sensació d’impunitat i reclamen mesures urgents.

Més informació

Nou comentari