Les dues inspectores de treball que dimarts van exigir a una cambrera d’un bar de Gràcia haurien infringit fins a tres normes administratives vigents: la llei de política lingüística, l’estatut bàsic de l’empleat públic i el reglament disciplinari dels funcionaris de l’administració de l’Estat.
Segons fonts jurídiques de la Plataforma per la Llengua consultades pel TOT Barcelona, el cas és “una discriminació de llibre” i “vulnera tots els drets lingüístics, tant des del punt de vista de les lleis catalanes com els que protegeix la normativa estatal”.
1. Llei de política lingüística
Les mateixes fonts la Plataforma per la Llengua asseguren que encara que els inspectors de treball depenen d’un consorci mixt format per l’Estat i la Generalitat, si es tracta d’inspectors que exerceixen a Catalunya és indiferent si depenen del govern català o de l’espanyol. De fet, la llei de política lingüística té un article que es refereix específicament a les obligacions de l’administració de l’Estat en aquestes qüestions. És l’article 12, que en l’apartat 2 diu: “Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l’administració de l’Estat a Catalunya en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció”. Per això, “una inspectora de treball està obligada, igual que un guàrdia civil, a atendre un ciutadà que parla en català”, asseguen des de la Plataforma. També afegeixen que “es podria discutir més si la ciutadana pot reclamar que el funcionari en català, cosa que sí que es pot exigir quan són d’un cos de la Generalitat, però en cap cas cap funcionari pot reclamar a cap ciutadà que parli castellà quan està fent servir el català, que és llengua oficial”.
2. Estatut bàsic de l’empleat públic
No és només la llei catalana el que les dues inspectores haurien vulnerat. Perquè l’estatut bàsic de l’empleat públic, que és un reial decret estatal, adverteix a l’apartat 11 de l’article 54, sobre principis de conducta dels funcionaris: “Han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·liciti, sempre que sigui oficial en el territori”.
3. Abús d’autoritat
Una altra infracció que es podria atribuir a les inspectores de l’incident seria per l’actitud que segons els testimonis van tenir mentre tramitaven el requeriment d’informació adreçat a l’amo del bar, que de fet era l’objecte de la visita. Segons els testimonis, van arribar a dir que quan els arribés la citació ja sabrien qui els “denunciava”. Aquesta frase va ser la resposta a la petició de la cambrera de veure amb calma la identificació de les inspectores, mostrada només fugaçment. Es van negar a tornar a mostrar l’acreditació perquè la cambrera pogués veure-la bé i li van exigir a la treballadora que els mostrés el DNI. Tot aquest conjunt de fets, pels quals la treballadora es va sentir intimidada, podria ser un abús d’autoritat, penalitzat al reglament de règim disciplinari dels funcionaris de l’administració de l’Estat. L’article 7 classifica com a falta greu “l’abús d’autoritat”.
Denunciar davant del consorci
Per què aquestes conductes siguin investigades i sancionades, cal que la persona afectada denunciï els fets formalment, cosa que la treballadora del bar ha assegurat que té intenció de fer. La queixa s’ha de formular davant del Consorci d’Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya, l’òrgan mixt Estat-Generalitat.
La Plataforma ofereix assistència a l’afectada
Davant d’aquest cas, la Plataforma per la Llengua es posa “a disposició de l’establiment i de la cambrera afectada per donar-li el suport que li calgui per combatre aquesta greu i intolerable discriminació que ha patit”. Per a l’entitat, que recorda que té una web on es recullen altres casos, “les discriminacions lingüístiques que pateixen els ciutadans són cada cop més preocupants”, i subratlla que són especialment greus “si venen de l’administració pública, que té com a deure constitucional protegir la llengua catalana i els seus treballadors han de dirigir-se als ciutadans en la llengua que aquests escullin”.
