13.000 estudiants contra “el masclisme de PP, C’s i Vox”

La manifestació, convocada pel Sindicat d'Estudiants i la secció Lliures i Combatives, ha barrejat l'humor amb els càntics contra la violència masclista més crua

Les estudiants han sortit de casa avui amb el crit posat. I l’han passejat des de la plaça Universitat fins a la plaça Sant Jaume amb la violència masclista com a gran mal a espantar. Encarant-ho com una xacra que es combat des de la política, el manifest feminista ha carregat contra Vox, Ciutadans i el Partit Popular per “abanderar polítiques que oprimeixen les dones”.

Han estat 13.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, les que s’han mobilitzat pel centre de Barcelona convocades pel Sindicat d’Estudiants i la secció Lliures i Combatives. Al capdavant de totes elles, una furgoneta amb altaveus, un micròfon connectat i almenys quatre megàfons de reforç a les mans de les dones que portaven la batuta de les consignes. “Sola i borratxa, vull arribar a casa”, cantaven contra l’assetjament al carrer. “Germana, jo si et crec”, en referència a la víctima del cas de ‘La Manada’. O “no és no, i la resta és violació”. Ho feien amb un ambient festiu, però haver de corejar-ho era esgarrifador.

També s’hi sumaven senyores adultes que es veien xuclades pel moviment. Una dona gran que passejava sola amb un globus lila i un jersei de coll alt a joc les ha acompanyat una estona. Una altra amb una crossa, convertida en heroïna espontània, se situava al davant de la pancarta inicial i saltava més que cap altra quan sonava l’aclaparador “Masclista qui no boti”. “Demà ja serà un altre dia, tinc el cap de setmana per recuperar-me”, deia encara excitada. 

Una dona amb una crossa encoratjant la manifestació estudiantil. / D.C.

Una dona amb una crossa encoratjant la manifestació estudiantil. / D.C.

Els cartells barrejaven la reivindicació pura amb l’humor. “Sóc més forta que un Nokia 3310”, es repetia entre les pancartes. D’altres reinterpretaven el clàssic de Cindy Lauter i hi afegien text: “Girls just wanna have fun-damental rights”, o traduït al català: “Les noies només volen tenir drets fonamentals”. Però la queixa més completa la copsava el missatge de la capçalera, que condemnava la violència masclista i la justícia “patriarcal i franquista”, a més de denunciar “l’opressió capitalista”.

A mesura que avançava la protesta, després de fer una asseguda a la Via Laietana, els missatges eren cada cop més concrets. Fins i tot s’ha carregat contra Inés Arrimadas, la reina d’Espanya, Letizia Ortín, i la presidenta del banc Santander, Ana María Botín. Segons el comunicat de la secció Lliures i Combatives, “aquestes dones no tenen res a veure amb la nostra lluita” perquè “omplen les seves butxaques a costa de la nostra opressió”. 

Finalment, en un últim parlament a la plaça Sant Jaume, les estudiants s’han emplaçat a sortir al carrer sempre que sigui necessari perquè “ha quedat demostrada la nostra força”, cridava la dona erigida en portaveu. Mentrestant, entre pancartes, cares pintades i alguns pits en l’aire, la manifestació es dispersava i els grups d’amigues aprofitaven per fer-se les últimes fotos abans d’anar a dinar. “Tia, quin tros de manifestació hem parit”, celebrava una de les noies.

Més informació

Nou comentari