Un company es dirigeix a una periodista a la redacció i li dispara que no li resulta estrany que a ella les fonts li facin més cas lluint la minifaldilla que porta. Una altra denuncia que en el seu mitjà, tot i estar més preparada que alguns homes, van triar un company per ocupar un càrrec. Una periodista recorda que quan tenia 23 anys el seu director, de 70, li va fer una proposta: “Em podries deixar que et toqués una mica, total a la meva edat ja no se m’aixeca i no et faria mal”. A una redactora li pregunten sobre el periodisme que fa, respon que esports, i acte seguit li pregunten “ah, però tu saps de futbol?” Un alcalde, enmig d’una entrevista a l’estiu, atura la conversa per dir-li a l’entrevistadora: “Que guapa estàs… tota suadeta”.
Aquests són tan sols alguns dels exemples de denúncies que dones periodistes han deixat aquest migdia en una bústia que s’ha habilitat a la concentració que s’ha fet de dones del món de la comunicació i la informació en motiu del 8 de març dia de la dona, i que ha aplegat centenars de dones. L’acte, presentant per la periodista Ariadna Oltra, ha servit per fer una lectura pública d’un manifest als Jardinets de Gràcia de Barcelona. En el text s’ha deixat constància de les principals reivindicacions de les dones del sector, entre les quals l’exigència d’eradicar “totes les violències masclistes”, adoptar mesures de “prevenció i protecció de víctimes” i fer un “tractament rigorós” dels temes de violència masclista.
I és que la guerra de les dones en el periodisme no se circumscriu únicament en la reivindicació dels drets propis com a dones, sinó també en les dinàmiques masclistes que perviuen amb impunitat en el món de la comunicació. També la bretxa salarial que causa desigualtat en un sector, on les dones periodistes denuncien patir “assetjament per part dels companys i l’audiència”. En aquest sentit, les periodistes han posat en relleu que “l’atac a les dones s’ha intensificat en la comunicació digital”, en un ambient de clara “impunitat” per part dels seus autors.
Les dades mostren que en l’àmbit de la comunicació la violència de gènere no és un tema menor. Un 66% de dones periodistes han patit assetjament en l’exercici de la professió, però només s’ha denunciat la meitat. Insults, vexacions, amenaces de violació, de mort o coacció sexual son alguns dels atacs als quals han de fer front les dones periodistes, de les quals un 63% pateixen conseqüències psicològiques a la feina i en la seva vida personal.
Contra l’assetjament, contra comentaris sobre el nostre cos, contra l’existència de bretxa salarial, contra el sostre de vidre, contra l’assetjament mascista online. Som moltes, i estem unides #8M #8M2019 #LasComunicadorasParamos pic.twitter.com/5ZYU9BYvdE
— Periodistes Feministes (@PeriodistesFem) 8 de març de 2019
El panorama descrit per les dones periodistes els fa exigir encara avui a les empreses periodístiques que mantinguin “un espai de treball completament lliure de qualsevol assetjament per qüestió de gènere”. Però també denuncien les cobertures informatives de casos de violència amb un tractament “sexista” i amb un llenguatge que afavoreix l’assetjador. Aquesta croada també inclou posar fi a les tertúlies sensacionalistes i “desinformatives” sobre casos de violència domèstica i que la mirada hegemònica en els continguts no sigui masculina. A canvi reclamen “promoure la mirada de les dones i de les masculinitats alternatives”.
El manifest es tanca amb una exigència de compromís per part de les empreses editores i direccions dels mitjans “per implantar mesures de prevenció de la violència masclista, que garanteixi entorns de violència zero i de protecció a les víctimes”. En l’acte també s’han denunciat els casos de dones periodistes assassinades, en especial algunes que han perdut la vida a Mèxic quan estaven cobrint casos de corrupció.
