A primera hora del matí del 27 de gener del 2005, ara fa vint anys, el terra del barri del Carmel va cedir i va engolir en un tres i no res un edifici i un garatge a la confluència dels carrers de Conca de Tremp, Sigüenza i el passatge de Calafell. El forat va ser de trenta metres de profunditat i el diàmetre d’uns vint. El motiu va ser un moviment de terres en les obres d’ampliació de l’L5 del metro. No hi va haver morts, tampoc ferits. Però aquella tragèdia va canviar per sempre la forma d’entendre l’obra pública a Catalunya, ja que des d’aleshores es fan molts més controls i va servir per posar el focus sobre el cobrament de comissions il·legals. De fet, l’esvoranc va obrir una crisi política sense precedents a Catalunya quan, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall va acusar Artur Mas del cobrament de comissions il·legals. “Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%”.
Aquestes paraules del president es van pronunciar al Parlament de Catalunya el 24 de febrer del 2005. Mas li va demanar que les retirés amb l’amenaça que si no feia s’acabava la legislatura, en clara referència a la tramitació del nou Estatut, el projecte de capçalera del Govern tripartit de la Generalitat. Maragall es va aixecar i va demanar disculpes. Però socialment i judicialment, el que va dir va ser premonitori i, anys després, el 2018, l’antiga Convergència va ser condemnada pel cobrament de comissions il·legals a través del Palau de la Música, el conegut com a cas Palau. La sentència va concloure que CDC va rebre comissions il·legals per valor de 6,6 milions.
Prop de 1.300 persones desallotjades
El 25 de gener del 2005, dos dies abans de l’esfondrament, el subsol del Carmel va avisar. De fet, feia setmanes que alguns veïns es queixaven de l’aparició d’esquerdes. La finca del carrer del passatge de Calafell, 10, amb una dotzena de famílies, va ser desallotjada. No es va veure un problema estructural i la zona es va intentar estabilitzar amb la injecció de formigó, però no va servir per a res. El 27 de gener, a les 09.15 hores, el terra va engolir el garatge i l’immoble. Uns segons abans, l’enginyer en cap de l’Ajuntament, Albert Vilalta, va salvar la vida en sortir del túnel de maniobres del metro que es va acabar enfonsant. El primer dia es van desallotjar unes 800 persones. Al final en van ser 1.289. En total es van buidar 84 edificis -580 pisos-, 230 comerços i empreses van haver de tancar durant mesos i alguns dels veïns van trigar fins a dos anys a poder tornar a casa. Pocs dies després de l’esfondrament, a més de 300 persones se’ls va permetre entrar als seus habitatges, però un nou moviment de terres, el 3 de febrer, va aixecar de nou les alarmes. La catàstrofe no es va acabar aquí i la Generalitat es va veure obligada a enderrocar quatre finques més pel seu mal estat. Si bé les obres les executava la Generalitat, l’Ajuntament va haver d’assumir bona part de la gestió i es va convertir en la pitjor crisi que Joan Clos va afrontar com a alcalde.
Un “malson”
Vint anys després, el veí Juan Selfa recorda aquells dies com un “malson”. Ell i la seva dona s’havien comprat un pis al carrer de Conca de Tremp, “a menys de 10 metres de l’esvoranc”, ha explicat a l’Agència EFE. Va estar mesos fora de casa, va viure en dos hotels diferents. Recorda que costava molt girar full perquè als hotels es parlava tot el dia de l’esfondrament i creu que la situació va ser especialment “traumàtica” per als infants, com la seva filla, que va haver d’abandonar l’escola del barri. De fet, a conseqüència de l’accident van tancar dos centres educatius del Carmel, amb uns 400 alumnes. Enmig de tot això, els periodistes van viure el seu propi malson quan el secretari de Comunicació de la Generalitat, Enric Marín, va intentar que els mitjans no entressin a les reunions que els veïns feien als hotels o a prendre imatges a la zona de l’esvoranc. De poc o res va servir, perquè els veïns van continuar narrant el seu dia a dia. De fet, molts d’ells van haver de rebre suport psicològic.
Dues dècades després, la crisi que aquell accident va generar és molt present al Carmel. De fet, a la zona zero on es va produir l’esvoranc encara s’està construint l’edifici d’habitatges de lloguer que impulsa l’Institut Català del Sòl (Incasol) de la Generalitat. Es va començar a aixecar la tardor del 2023, tal com va avançar el TOT Barcelona, 17 anys de retard d’ençà que s’havia anunciat el 2006. Aquest dilluns, cap acte ha recordat l’efemèride de l’esfondrament i la zona zero continua sense nom.
Uns costos milionaris
L’esfondrament del Carmel va arribar als tribunals. La conclusió principal és que l’esvoranc es va produir per una falla de terreny que no es va detectar, tot i que el cas es va acabar arxivant després que els afectats cobressin les seves indemnitzacions. El sobrecost que va generar l’accident va ser milionari. Les obres d’ampliació de la línia L5 va passar dels 94 milions previstos als 320 finals. Tal com es va informar el 2006, les constructores i la Generalitat van acordar pagar 66 milions per les despeses derivades de l’esfondrament, tot i que finalment en van ser uns 78. Les indemnitzacions als afectats van enfilar-se fins als 10 milions d’euros, amb 30.000 euros per danys morals inclosos. Les persones que van perdre el seu habitatge van ser reallotjats en pisos nous, com en un bloc que s’havia construït al carrer de Llobregós. La resta d’immobles afectats es van reparar i en una vintena de finques es van instal·lar ascensors. Per tapar l’esvoranc i garantir la seguretat a la zona es van injectar 15.000 m³ de formigó.
De l’AVE pel Litoral a l’arribada del metro al Carmel
L’esfondrament del Carmel va aixecar les alarmes a tot Barcelona. Des de llavors, qualsevol obra pública que es fa es mira amb lupa i es fan mesuraments i controls per evitar moviments en edificis. Després de l’esvoranc del Carmel, el focus es va posar en la construcció del túnel de l’AVE pel centre de Barcelona, que havia d’unir les estacions de Sants i la Sagrera-. El febrer del 2005 es va fundar una plataforma, AVE pel Litoral, que va agafar certa rellevància política i mediàtica i que reclamava fer les obres de connexió pel front marítim per evitar possibles danys a la Sagrada Família. Fins i tot, el 2007, la plataforma va publicar un vídeo que simulava l’esfondrament de la basílica. Finalment, les obres es van fer pel centre de Barcelona, com estava previst, sense cap contratemps important.
El metro va arribar al Carmel el 30 de juliol del 2010, uns cinc anys i mig després de l’esfondrament. Fins llavors, l’L5 acabava a Horta i amb l’ampliació es van guanyar tres noves estacions -el Carmel, el Coll-la Teixonera i Vall d’Hebron-, la qual cosa va garantir la connexió d’aquests barris amb el centre de Barcelona i amb punts de cabdal importància com l’Hospital del Vall d’Hebron. Segons ha dit a Efe el regidor d’Horta Guinardó Lluís Rabell, la pròxima dècada, el Carmel viurà una transformació “potent” amb millores a la rambla del Carmel i la recuperació del projecte dels Tres Turons. Tot plegat, per transformar aquest parc de Barcelona en un gran pulmó verd, que espera des de fa dècades -amb alguna petita passa- dins dels calaixos municipals.
