El segon aniversari de l’atemptat de la Rambla no s’ha lliurat de la politització malgrat les peticions de neutralitat de les víctimes. Un acte amb banderes espanyoles i proclames de Vox a Canaletes va contraprogramar la commemoració oficial al Pla de l’Os aquest dissabte al matí. L’organitzava l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) i el seu president, José Vargas, va reiterar durant el seu parlament la crítica a les institucions catalanes que ja havia deixat caure uns dies abans a la premsa. Les acusa de “manipular” a les víctimes del 17A perquè critiquin l’escassa atenció rebuda i les ajudes denegades per l’Estat espanyol.
Les víctimes fins ara han evitat la confrontació, en especial abans de l’aniversari. Però el malestar per aquestes acusacions no és pas petit. Ana Cortés, una de les víctimes psicològiques de l’atropellament de la Rambla, ha confiat al TOT Barcelona aquesta carta oberta amb la qual replica a Vargas i li demana “respecte”. Prèviament la va compartir amb la resta de víctimes ateses per la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT), creada a Barcelona fa un any i mig, per consensuar-ne la difusió.
Al text, Cortés es manifesta “enormement indignada” per la insinuació “falsa” d’estar sent “manipulades” com a “xais darrere un pastor”. Defensa que la UAVAT els ha ajudat durant mesos amb la burocràcia i els ha ofert acompanyament emocional “24 hores al dia 365 dies a l’any”, els han escoltat plorar i tot el que necessitessin verbalitzar. “Això en cap moment és un adoctrinament, considero que és una ajuda, no estem manipulats”, recalca.
Document: Veure i descarregar la carta completa
“Nosaltres lliurement hem decidit que ens ajudessin [a UAVAT] perquè necessitàvem ajuda”, insisteix. Així mateix, demana a Vargas “respecte”, que “no busqui bronca” i que no els esmenti més: “Vostè no ens representa, mai s’ha posat en contacte amb nosaltres ni ens ha pretès ajudar mai”.
La política espanyola ha estat marcada molts anys pel relat hegemònic del PP sobre la lluita de l’Estat contra ETA. Vargas va ser candidat del PP a les darreres eleccions municipals. A l’acte de l’ACVOT van assistir polítics del PP, Cs i VOX, tot i que inicialment hi havien de participar també representants del govern del PSOE. A la commemoració oficial, una hora abans al Pla de l’Ós, sí que hi van assistir representats de tots els partits per fer una ofrena floral i un minut de silenci sense parlaments polítics i amb presència de diverses víctimes del 17A.
Virginia Salas: “Interior no fa la seva feina”
El TOT Barcelona ha pogut parlar amb també amb altres víctimes sobre les crítiques al ministeri de l’Interior. Les seves queixes no tenen res a veure amb ideologies ni amb el canvi de color polític a la Moncloa, sinó simplement amb l’atenció rebuda: la rigidesa dels criteris estatals per rebre el reconeixement de víctima, la manca de proactivitat per localitzar-les i l’alt nombre de denegacions. Una de les negatives de l’Estat l’ha rebuda Virginia Salas, que també vol trencar el silenci. Pateix un trastorn per estrès posttraumàtic a causa del 17A. “En política no em vull ficar, però el ministeri de l’Interior no està fent la seva feina”, assevera. “Era un homenatge a les víctimes d’un atemptat, de política no se n’havia de parlar”, recrimina, sobre els actes en record a les víctimes de dissabte.
Fa dos anys Salas acompanyava la Kerstein, una amiga escocesa, pel centre de Barcelona per ensenyar-li la ciutat. La furgoneta de Younes Abouyaaqoub va canviar la seva vida quan, mentre ella i l’amiga tafanejaven un quiosc de la Rambla a l’altura del carrer Hospital, el vehicle va xocar contra l’estructura. “Vaig caure a terra i em vaig quedar paralitzada”, recorda. “No vaig reaccionar fins que la Kerstein em va cridar”, rememora.
Arran de l’atemptat Salas pateix hipervigilància i exaltació fruit d’un diagnosticat trastorn per estrès posttraumàtic. Les seqüeles que té fan que tingui molta por als sorolls bruscos. Per exemple relata que un dia era al gimnàs fent exercici a la cinta de córrer i un noi va ensopegar a la del costat: “No em vaig preocupar per com estava, sinó que el vaig renyar perquè m’havia espantat”, detalla.
Els símptomes, a diferència d’altres casos, van aparèixer el dia següent de l’atemptat: “No volia sortir de casa, tot em feia por”. Quan rememora els moments de pànic que va viure durant l’atac tanca les mans, s’encongeix a la cadira i mira a un punt fixe. “Pensava que era el final, que esclataria una bomba o que ens dispararien”, diu en declaracions al TOT Barcelona, des d’un despatx de la UAVAT i acompanyada de l’assessor de l’entitat Robert Manrique.
Virginia Salas i Robert Manrique a un despatx de la UAVAT. | A. L.
Com li ha passat a Cortés, Salas tampoc ha estat reconeguda com a víctima del 17A. En el seu cas, però, el ministeri de l’Interior ha denegat la seva petició perquè la va presentar fora de termini. I aquí incideix en la crítica d’Ana Cortés a la carta dirigida a l’ACVOT: no estan manipulades, sinó que consideren lliurement que l’Estat no ha fet la seva feina. I envia un missatge a l’ACVOT: “No m’han trucat en cap moment ni s’han interessat per mi”.
Fer de detectius davant la passivitat d’Interior
Interior no li reconeix les seqüeles de l’atemptat perquè va entregar la sol·licitud fora de termini. Manrique denuncia que moltes persones no saben que tenen dret a ser reconegudes com a víctimes i que Interior no ha fet esforços per localitzar les que pateixen efectes directes de l’atac a les Rambles. “Hem hagut de fer de detectius per fer aquesta feina”, reivindica, sobre la tasca de la UAVAT. Ho contraposa a les paraules del president de l’ACVOT, José Vargas, la vigília de l’aniversari, quan va sostenir que la seva entitat no busca víctimes desateses perquè no és “una agència de detectius”.
“Cada dia estava pitjor”, explica Salas. El seu benestar va quedar afectat per l’atemptat i empitjorava a diari. Al febrer de 2018, però, una oportunitat laboral a Escòcia la va fer agafar un avió i començar una aventura que duraria fins a l’agost de 2018. Durant els mesos al Regne Unit va buscar formes d’afrontar la seva situació i persones a qui adreçar-se. Poc abans de tornar a Barcelona va localitzar la UAVAT.
Virginia Salas pateix un transtorn per estrès posttraumàtic des del 17A | A. L.
Una vegada es va posar en mans de l’entitat, va rebre assistència psicològica especialitzada. També va saber que tenia dret a ser reconeguda com a víctima del terrorisme, però ja era massa tard: havia passat més d’un any des del primer diagnòstic. “En els casos de danys psicològics, el termini d’un any començarà a comptar des del moment en què existís un diagnòstic acreditatiu de la causalitat de la seqüela”, recorda Manrique. Tot i així, el 9 d’octubre Salas va presentar la documentació en què acreditava haver estat a les Rambles en el moment de l’atemptat i que patia un trastorn per estrès posttraumàtic. El 6 de març va arribar la resposta d’Interior: “Fora de termini”.
Informar a les víctimes no és obrir una oficina d’informació
La UAVAT assisteix quatre víctimes més del 17A que tampoc van iniciar els tràmits a temps perquè no sabien que hi tenien dret. “El ministeri ens diu que sí que van informar les víctimes que hi tenien dret”, detalla Manrique. “Però només van posar una oficina d’informació que va estar oberta una setmana!”. Manrique va ser una de les víctimes de l’atemptat d’Hipercor del 1987, que va deixar 21 morts. Des de llavors s’ha dedicat professionalment a la lluita en favor de les víctimes del terrorisme i, de fet, va ser president de l’ACVOT fins que va deixar el càrrec per discrepàncies amb el rumb de l’entitat.
Des que va arribar a la UAVAT, Salas es recupera dels efectes psicològics que va causar-li l’atac. “El meu objectiu és eliminar totes les seqüeles”, desitja. Ara va a teràpia cada dues setmanes i pren ansiolítics i antidepressius. I ha pogut tornar a les Rambles quatre vegades, la primera fa dos mesos. Aquell dia va anar-hi sola i va caminar des de plaça Catalunya fins al mosaic de Miró, on la furgoneta es va aturar. Allà va demanar que li fessin una foto. “He tornat a riure de debò al març d’aquest any”, celebra.
Com Ana Cortés, també demana que es reconeguin les seqüeles psíquiques i no només les físiques: “Tinc ferides que no es veuen”. Les intenta tancar dia a dia, amb la teràpia i a la feina. I tampoc està disposada a que l’acusin d’estar manipulada ara que comença a encarrilar la sortida d’aquest tràngol.
