El 1928 la dictadura de Primo de Rivera va encarregar al poeta José María Pemán que posés lletra a la Marxa Reial. I així ho va fer. Un himne que, amb algunes correccions (“alzad los brazos” en comptes de “alzad la frente”, per exemple) va sonar, oficiosament, al llarg de tota la dictadura. De fet, avui encara s’acostuma a cantar en les concentracions ultres. Segurament per això, una noia el cantava el passat mes de maig, al mig de la plaça Catalunya, per increpar l’acampada independentista que hi havia instal·lada en aquell moment. El video es va fer viral immediatament, fins el punt que la família va demanar a alguns mitjans que el retiressin amb l’argument que la noia no anava bé del tot, tal i com es pot intuir pel tipus de discurs.
Una joven española y muy española cantando el cara al sol a los independentistas acampados en la plaza catalunya de Barcelona. pic.twitter.com/xvlYFUYTZ7
— Lagarder Activista🎗 (@lagarder81) 7 de maig de 2018
Tot i així, l’equip de campanya de Valls no ha tingut cap inconvenient en fer servir aquesta noia ultra per obrir el primer video preelectoral. La frase és “Manuel Valls és per a Barcelona canvi, unió i esperança” i s’hi veuen una sèrie de testimonis, suposadament de persones anònimes, que donen suport al polític catalanofrancès. La indumentària -i, sobretot, l’actitud- és diferent, per això l’autor de la filmació, el conegut activista Lagarder Danciu, assegura que s’ha sorprès de veure-la “disfressada” al vídeo de Valls i ha denunciat, en declaracions a aquest diari, que el dia de la filmació la noia i el seu acompanyant van intentar tirar a terra la tenda de campanya on ell vivia a plaça Catalunya. L’activista, d’ètnia gitana, és molt crític amb l’alcaldable, “no li perdono que expulsés 5.000 gitanos de França durant la seva època com a ministre de l’Interior”.
¿Qué supone Manuel Valls para la ciudad de #Barcelona?
👇👇
¡Ellxs lo tienen muy claro! #VallsBCN2019 pic.twitter.com/S2gCL7IdnT— Manuel Valls (@manuelvalls) 27 de desembre de 2018
Des que van circular els primers rumors sobre la candidatura de Valls a l’alcaldia de Barcelona, l’antic primer ministre francès ha hagut de conviure amb un entorn polític que manté una frontera difusa amb l’extrema dreta. De seguida se’n van fer ressò les capçaleres més influents de la premsa francesa, que han arribat a empaitar-lo pel carrer, càmera en mà, per preguntar-li sobre les inclinacions extremistes d’alguns membres destacats del seu equip de campanya. Més tard, Tot Barcelona va destapar les connexions ultres del candidat del PP, Josep Bou, l’únic que li ha ofert públicament i des d’ara el seu vot per fer-lo alcalde.
Manuel Valls també s’ha hagut d’empassar el pacte de Ciutadans amb Vox a Andalusia. Un acord que s’ampliarà com a mínim en l’àmbit del parlament andalús, a falta d’una altra majoria viable. Tot plegat, quan encara falten cinc mesos per a les eleccions municipals.
