Les opcions polítiques de dretes viuran un trasbals en les eleccions municipals del 2027 a Barcelona. La irrupció d’Aliança Catalana, encara sense alcaldable, amb una candidatura per primer cop a la capital catalana, canviarà totalment el panorama electoral d’aquest espectre ideològic, més enllà de l’eix identitari. La irrupció del partit d’Orriols a la capital del país impactaria sobretot en Junts per Barcelona, segons els analistes. Però si bé els electors més conservadors tindran una nova papereta el 2027, en perdran altres. Fins a tres partits -dos clarament espanyolistes- que es van presentar a les eleccions municipals del 2023 i que tenien representació en el plenari municipal, no concorreran a les pròximes eleccions. Es tracta de Valents, Ciutadans i Barcelona Ets Tu. Cap de les tres formacions no van aconseguir regidors. Valents i Barcelona Ets Tu -impulsat per l’advocat Daniel Vosseler- s’han dissolt, i Ciutadans, tot i que encara existeix legalment, molt probablement es quedarà a casa. Sí que presentaran llista el PP, amb Daniel Sirera com a possible candidat, i Vox, pendent d’elegir alcaldable.
Valents va ser una formació que va liderar Eva Parera, que va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona entre el 2019 i el 2023. Va entrar al consistori formant part de la coalició Barcelona pel Canvi-Ciutadans, la candidatura que va liderar l’exprimer ministre francès Manuel Valls i va obtenir sis regidors en les eleccions de maig del 2019. Després que en el ple d’investidura d’aquell any, Valls, Parera i Celestino Corbacho donessin suport a la investidura d’Ada Colau -en una operació d’estat per evitar que la ciutat tingués un alcalde independentista, Ernest Maragall, que havia guanyat les eleccions-, la coalició electoral va quedar dividida en dos grups municipals. Dos regidors sota la bandera de Barcelona pel Canvi i quatre regidors amb les sigles de Ciutadans. Tot i aquella força inicial, cap de les dues formacions va aixecar mai més el cap.
Valents va entrar en concurs de creditors
Manuel Valls va aguantar només dos anys com a regidor a l’oposició. Amb una presència discreta i diverses absències en comissions i plens, el polític francès va anunciar que plegava a finals de maig del 2021. En el seu lloc, va entrar com a regidor a Barcelona pel Canvi Òscar Benítez. Amb la sortida de Valls, Parera va canviar el nom del partit per a presentar-se a les eleccions del 2023. Amb un discurs inspirat en el trumpisme i posant el focus en el fenomen de l’ocupació, Valents només va treure a les urnes 15.407 vots, el 2,31%, molt lluny del 5% necessari per entrar al plenari municipal. Valents s’havia fundat un any i mig abans, i a mitjan juliol del 2023, Parera va anunciar la dissolució i que el partit entrava en concurs de creditors. La líder de Valents treballa ara fora de la política i no té intenció de tornar-hi, segons ha confirmat al TOT Barcelona.
Ciutadans va tenir representació municipal a Barcelona durant dos mandats, entre el 2015 i el 2019 i entre el 2019 i el 2023. El 2015, en els únics comicis que va guanyar Ada Colau, la candidatura encapçalada per Carina Mejías (exmembre del PP i ara diputada al Congrés dels Diputats per Vox) es va enfilar fins als 77.272 vots, l’11,01% del total dels sufragis i cinc regidors. Eren anys en què Ciutadans creixia a Catalunya i l’Estat, i el desembre del 2017, en ple procés independentista i amb el 155 vigent a Catalunya, Inés Arrimadas es va imposar a les eleccions catalanes.
De la crisi interna a la desfeta electoral de Ciutadans
Quatre anys després, el 2019, Ciutadans es va integrar en la candidatura de Valls. De fet, l’aleshores president del partit taronja, Albert Rivera, va ser un dels artífexs que Valls acabés a Barcelona. La número dos de la llista va ser Luz Guilarte, que, amb la separació dels grups municipals de la coalició Barcelona pel Canvi-Ciutadans després de la investidura de Colau, va ser nomenada presidenta del grup municipal de Ciutadans. Al llarg del mandat passat, Ciutadans va patir diverses crisis internes a l’Ajuntament, entre les quals la sortida de la regidora Marilén Barceló (que va passar a ser edil no adscrita, però treballava amb Valents), i de la mateixa Guilarte, tot i que va arribar a ser l’aposta com a alcaldable per al 2023. Finalment, en plena desfeta de la formació, la candidata a l’alcaldia fa tres anys va ser la periodista Anna Grau. Com Valents, Ciutadans es va quedar fora del plenari, però va obtenir la meitat dels vots que Parera: 7.234, un 1,09%.
Legalment, Ciutadans encara existeix
Legalment, Ciutadans encara existeix, però tot apunta que no es presentarà a les municipals. Fonts del partit a Catalunya expliquen al TOT que és “molt difícil” que facin el pas. En l’àmbit estatal, Ciudadanos farà una convenció municipalista el 13 de juny, i el que passi a Barcelona es decidirà dies després a la capital catalana. En qualsevol cas, amb tot el que el partit ha parlat fins ara en reunions, les opcions que Ciutadans concorri són pràcticament nul·les. “O no es presentaran o es presentaran de manera simbòlica, penjant un tuit i sense gastar ni cinc”, apunten fonts que en el seu moment van tenir un pes específic en el partit.
Un altre partit que ha desaparegut és Barcelona Ets Tu. La formació de Daniel Vosseler es va dissoldre el gener passat i l’advocat no es tornarà a presentar a l’alcaldia, han confirmat fonts de comunicació del despatx de Vosseler. El 2023, Vosseler va concórrer per primer cop i únic a les municipals. Va aconseguir 7.196 vots (un 1,08%), una xifra rellevant per ser que el partit no podia participar en debats perquè no tenia representació a l’Ajuntament. Amb anterioritat, Vosseler s’havia intentat presentar el 2019, amb la plataforma Barcelona Com Tu, però no va aconseguir les 8.000 signatures que necessita una agrupació d’electors. Es va quedar en unes 900, ja que en tenia unes 7.100.
Ara, Vosseler ha deixat la política local i està al capdavant de la CEPA (Confederació Espanyola de Professionals Autònoms), des de la qual ha convocat una manifestació el 31 de maig a Barcelona per reivindicar la dignitat dels autònoms i les pimes i l’activisme empresarial i impulsar una nova legislació.
