La candidata de Valents, Eva Parera, compta amb una àmplia trajectòria política. Les ha vist de tots colors, però aquesta és la primera vegada que és la cap de llista d’un partit que es presenta a les eleccions municipals a Barcelona. Valents té poc més d’un any de vida i es tracta de la força hereva de Manuel Valls, que va marxar de Barcelona abans d’acabar el mandat. Parera espera tenir més sort que l’exprimer ministre francès i poder ser part del canvi de rumb que creu que la ciutat necessita.
A les eleccions del 2019 va donar suport a la investidura d’Ada Colau perquè Barcelona no tingués un alcalde independentista. Després d’aquests quatre anys de legislatura se’n penedeix? Què hauria fet diferent?
La prioritat era que no es formés un govern entre ERC i Comuns. Després de quatre anys de govern, no sé si ha servit d’alguna cosa. Els socialistes no han estat a l’altura del que van vendre en el seu moment. El govern entre ERC i els Comuns s’hauria basat en polítiques de decreixement econòmic i l’entrada del PSC suposava evitar-les. No ha estat així. La passivitat del PSC i la col·laboració d’ERC han donat carta blanca a Colau.
Moltes de les polítiques estrella de Colau o d’aspectes amb els quals ha estat més permissiva s’oposen al model de ciutat que defensa Valents. Un d’ells són les ocupacions. Han demanat el desallotjament del Kubo i La Ruïna, al barri de Sarrià-la Bonanova. A què atribueix l’interès que han adquirit i els conflictes que s’han produït aquí per part de diversos partits?
M’ha sorprès l’interès que ha pres el cas. Nosaltres vam intentar accelerar el desallotjament d’aquests edificis al Nadal fent una roda de premsa. El resultat va venir setmanes després i va ser una sentència de desallotjament. El procés de desallotjament, però, ha arribat a les portes de les eleccions i alguns partits ho aprofiten per fer campanya. Això és un error. S’ha de pensar en els veïns tots els dies de l’any, no només quan hi ha eleccions.
Això ho diu per algun partit en concret?
Sí, m’apostaria alguna cosa que fa un mes els candidats de Ciutadans i el PP, Anna Grau i Daniel Sirera, no sabien què eren el Kubo i La Ruïna. Pel que fa a la involucració de Desokupa en el tema, és el resultat perfecte de la desídia de les administracions amb aquest tema.
De quina manera beneficiaria la ciutat eliminar-los?
Per una part, es posaria fi a les molèsties veïnals que generen. Per l’altra, la ciutadania podria guanyar dos espais. Es podria arribar a un acord amb la Sareb, la propietat, perquè tots dos fossin equipaments municipals.
Segons el model de ciutat que defensa Valents, un altre aspecte que no ha funcionat amb el govern de BComú i el PSC és la seguretat.
Dades dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana assenyalen que hi ha un problema greu amb el fet que el 80% dels delictes no es denuncien, com per exemple furts menors o aquells en els quals les víctimes són turistes. Els procediments per denunciar són molt enrevessats. A més, també s’ha produït increment important del tràfic de drogues i les màfies es barallen pel seu control. Això ens mostra que estem tornant a una Ciutat Vella que ningú vol.
Quines mesures troba a faltar per millorar la situació?
Veiem poca policia uniformada i de paisà patrullant pel carrer i no s’ha dotat als agents dels recursos necessaris. A més, la policia se sent abandonada pels càrrecs polítics i està desmotivada.
Per tal que aquestes mesures siguin efectives, creu que caldria també fer campanyes de conscienciació i polítiques per reduir la pobresa?
Sí. Però, per exemple, per a aquella part de la immigració que ve a Barcelona a delinquir, cal aplicar el Codi Penal. No podem donar la benvinguda a qui ve a delinquir. Per als altres, se’ls ha de facilitar la integració i, si es pot, fer reagrupament familiar.
La situació de pobresa en la qual arriben alguns immigrants, juntament amb l’acollida de pocs recursos que se’ls dona, provoca que de vegades no tinguin altre remei que delinquir per tirar endavant, com ha passat amb alguns Menors Estrangers No Acompanyats (MENA). Què s’hauria de fer per millorar la seva situació?
Primer de tot, cal que estiguin tutelats. Si no ho pot fer la seva família o ha de fer la Generalitat, i si la Generalitat no és capaç de fer-ho bé ha d’acompanyar-los a tornar a casa. No expulsar-los, acompanyar-los. Hi ha menors que es veuen obligats a acabar treballant per màfies o prostituir-se.
Pel que fa a la inseguretat, en els darrers anys s’ha parlat d’un augment de les agressions LGTBI-fòbiques. Considera que s’haurien d’impulsar mesures contra la violència que pateix el col·lectiu LGTBI?
Torno a allò que he dit abans: el Codi Penal ja recull aquestes casuístiques. Si hi ha una agressió per un tema d’odi, sigui LGTBI, per religió o qualsevol altra raó, ja hi ha una mesures per fer-hi front. Per evitar aquesta mena d’agressions, hem d’invertir també en un sistema educatiu que promogui la diversitat. Hem d’ensenyar als nostres fills a valorar les persones pel que són i no per si surten o no de la norma.
També s’ha oposat als projectes urbanístics del govern de Colau. Per exemple, ha avisat que les obres poden perjudicar el petit comerç. Pot argumentar-ho?
No només ho dic jo, ha estat objecte de debat en comissions i plens. Quan hi ha obres que tenen tant de temps de durada, com les del tramvia o la Via Laietana, s’ha de compensar als comerços perquè hi va a comprar menys gent en cotxe i també caminant. Per exemple, les de la Via Laietana han suposat al Mercat de Santa Caterina una pèrdua del 50% de les seves vendes.
Opina el mateix dels resultats que donen les superilles un cop acabades?
Segons quines. La del Poblenou va fer tancar comerços, la de Sant Antoni està ben feta i la de l’Eixample ha trencat el seu equilibri. Aquest era perfecte, hi havia comerços i mobilitat de vehicles de motor. Era la principal zona de pas de la gent que venia a comprar amb cotxe a la ciutat.
En aquest sentit, creu que el petit comerç depèn més de les persones de fora de la ciutat o d’altres districtes que es desplacen amb cotxe o del veí que es desplaça caminant?
Hi ha de tot: gent que ve caminant perquè viu o treballa a la zona i altres que venen en cotxe de fora. Hem de pensar que el comerç no ha de ser només per al barri sinó per als 10 districtes de la ciutat. Si aïlles els barris condemnes el petit comerç a la renda dels seus veïns.
El turisme torna a estar des de fa mesos al centre del debat polític, hi ha parts que parlen de limitar-lo i altres d’incentivar-lo. Quina és la postura de Valents?
Cal eliminar el turisme de botellada i de drogues i tenir-ne més de qualitat. Estem lluny de tenir una bona oferta per un turisme de qualitat. La moratòria dels hotels són un problema. Tampoc tenim cuidats els parcs, els carrers i el patrimoni de la ciutat i no tenim una bona oferta cultural. Haver dit no a l’Hermitage va ser un problema.
Pel que fa als pactes, l’any passat va proposar en una candidatura conjunta amb PP i Cs per a les eleccions municipals? Per què no es va tirar endavant al final?
Perquè les executives de Madrid d’aquests partits van dir que no. Amb el naixement de Valents vaig fer una crida per tal d’unir el constitucionalisme. No suposava absorbir cap marca, com patien aquestes forces. Crec que una gran coalició ens hauria permès guanyar les eleccions. No entenc per què no ho vam fer, ja que tenim propostes similars per a la ciutat.
Què diferencia a Valents d’aquests partits?
Un dels trets més característics és que Valents sí que pensa en Catalunya. Cs i PP no fan propostes per a Catalunya, i això es veu en els seus resultats. Els electors d’aquí tenen sensació d’abandonament.
Si tingués l’oportunitat, hi hauria algun altre partit amb el qual estaria disposada a pactar?
Són les primeres eleccions que faig com a cap de llista, però em sorprèn que els partits parlin ja de pactes. Jo em presento a aquestes eleccions per guanyar-les. Sabem que és difícil tenir una majoria, però defujo vot útil. No hi ha més vot útil que votar el que creus.
Amb qui no pactaria?
A l’hora de fer un pacte el meu compromís és fer-ho amb el programa de Valents. No cediré aquest programa de govern a canvi d’una cadira. Això descarta molta gent. No veig ERC fent polítiques pro truisme, Colau fent polítiques contra les ocupacions i Trias parlant de Barcelona com una capital d’Espanya.
Retrocedim en el temps. Vostè va ser militant durant gairebé una dècada d’Unió Democràtica de Catalunya, però el que va considerar una “radicalització” de l’espai de Convergència. De quina “radicalització” estem parlant?
Quan estava a l’executiva d’Unió vaig ser testimoni de com Convergència i una part d’Unió es van radicalitzar cap a l’independentisme, la qual cosa va fer que se sentissin més còmodes amb ERC i no amb el nucli d’Unió no independentista, i això va provocar una tensió molt evident. En aquells moments jo estava al Senat i no defensava moltes coses que defensaven els meus companys.
Pot explicar un exemple en concret?
Quan Jordi Turull, Marta Rovira i Raül Romeva van presentar el 2014 la consulta pactada al Congrés, part del meu grup li va donar suport i jo no hi vaig anar. Això va acabar amb la meva sortida. El Procés va ser un error i va suposar el desastre a Catalunya. A més, va ser una gran mentida. Moltes persones d’Unió que van marxar a Junts no eren independentistes, però l’independentisme era la tàctica per seguir al govern perquè ERC pujava a les enquestes.
En aquells temps, s’imaginava que avui estaria al capdavant de Valents?
No m’ho imaginava. Després de sortir d’Unió vaig tornar a la meva empresa i no esperava tornar a la política. Llavors, més tard, va aparèixer Manuel Valls i em va donar l’opció d’entrar a Barcelona pel Canvi com a independent. Temps després que marxés Valls, vaig veure que era adient fer un partit polític no independentista, Valents, que prioritzés a Catalunya en les seves decisions.
Quin consell donaria a l’Eva Parera de llavors?
Jo vaig formar part de l’inici del Procés i mai vaig imaginar el que passaria el 2017. Si pogués em diria: “Reacciona, surt d’aquí i aixeca la veu”.
2 
