La plaça Sant Jaume és aquest divendres a la tarda una paradoxa: per primera vegada des que va començar el conflicte sobre els llaços grocs en suport dels presos polítics del Procés, el símbol es veu a la façana de l’Ajuntament i en canvi no hi és al balcó de la Generalitat.
Una ordre d’aquest migdia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que demanava als Mossos d’Esquadra que despengessin la pancarta de la Generalitat per fer complir una mesura judicial cautelar –mentre s’estudia una demanda d’Impulso Ciudadano–, ha fet córrer els responsables del govern català a ordenar a treballadors de Palau que la retiressin, per evitar la imatge de la policia catalana fent-ho.
Treballadors de la Generalitat traient la pancarta amb el llaç groc / ACN
Dues hores després, el cantautor i exdiputat Lluís Llach, l’actriu Sílvia Bel, el periodista i exdiputat Antoni Baños i la portaveu de Somescola, Teresa Casals han sortit al balcó i han tornat a penjar la pancarta que diu “llibertat d’expressió i d’opinió”, que ja es va fer servir en l’última crisi de pancartes.
Mentrestant, a l’altra banda de la plaça, a la façana de l’Ajuntament encara s’hi veia el llaç, ja que al consistori encara no ha arribat cap ordre judicial ni de la Junta Electoral perquè es retiri, i dijous el govern d’Ada Colau va deixar clar a Ciutadans que no treurà la pancarta si no li mana algun organisme judicial.
Aquesta situació és a la inversa del que va passar a la primavera, durant la campanya del 28-A: l’Ajuntament va treure el llaç per indicació de la Junta Electoral i la Generalitat s’hi va resistir durant dies, fins al punt que ara mateix el president, Quim Torra, està pendent de judici per desobediència.
[r:1]
La cirereta a tot aquest garbuix la posa el fet que dins de l’àmbit dels edificis municipals hi hagi geometria variable, segons si hi manen els comuns o el seu soci del govern municipal, el PSC. Per això dijous el regidor socialista de les Corts va ordenar retirar el llaç de les Corts i en canvi el símbol es conserva a la plaça Sant Jaume, on preval el criteri dels comuns, que tenen l’alcaldia. A la resta de districtes, també va variant: n’hi ha cinc amb llaç i cinc que no en tenen.
