L’aturada d’última hora en el remat de la privatització de Serveis Funeraris de Barcelona ha estat, finalment, anecdòtica. El mateix jutjat que va demanar que s’aturés la venda municipal perquè una empresa del sector, Pompas Fúnebres Mediterráneas, havia interposat un recurs contenciós administratiu ha acabat desencallant l’operació. El magistrat ha desestimat les mesures cautelars que reivindicava la companyia. Així, el procés de venda de l’últim 15% d’accions de l’Ajuntament de Serveis Funeraris de Barcelona és cada vegada més a prop. La societat que va néixer com un operador mixt als 90 ha acabat atorgant un 85% de les participacions a la firma privada Mémora, que si no rep cap competidor, s’endurà també les últimes participacions municipals.
Segons ha informat l’Ajuntament en el portal de contractació pública, la subhasta segueix el seu procés previst a partir d’avui mateix. S’ha acordat “aixecar la suspensió del procediment” després que quedés frenada preventivament el dia 21 d’octubre “per respecte” a la petició judicial, va informar l’Ajuntament a aquest diari.
Successives vendes
La privatització definitiva es va aprovar al febrer amb el vot a favor del govern BComú-PSC i dels grups d’ERC i Manuel Valls. Les minses accions que posseeix el consistori tenen l’origen en dues vendes, en mandats del PSC i de CiU, que van atorgar gairebé el control total a Mémora. La poca capacitat decisòria actual del consistori en el consell d’administració va ser el principal argument esgrimit pel govern per justificar la venda.
La societat gestiona 4 tanatoris a Barcelona i 3 més a l’àrea metropolitana i presta 14.000 serveis anuals. El govern municipal de Pasqual Maragall va crear aquesta societat mercantil el 1997 i un any més tard en va vendre el 49% al Grup Mémora. Durant el mandat de Xavier Trias es va dissenyar la venda del 51% restant, però només se’n va executar el 36%. El govern d’Ada Colau (Bcomú) va prometre, entre grans crítiques al sector privat, la creació d’una funerària pública. D’aquest projecte estrella dels comuns no hi ha notícies des del febrer de 2019 quan el ple la va tombar per falta de majoria
