Aquest dissabte, 28 de maig, faltarà un any just perquè els barcelonins tornin a les urnes per triar el nou govern municipal. El 28 de maig de 2023 hi ha eleccions municipals, i a la capital del país els partits ja escalfen motors amb la precampanya. Alguns ja tenen candidat, altres el busquen, altres volen ser-ho però esperen l’aval de les seves sigles, i tots fan números sobre possibles aliances donant per fet que cap candidatura no assolirà la majoria absoluta en una ciutat amb una pluralitat d’opcions ideològiques que empeny a una aritmètica molt complexa.
Amb el ‘Barcelonagate’ de fons -l’Ajuntament ha presentat denúncia per l’espionatge del CNI a Ernest Maragall i Elsa Artadi quan es negociava entre ERC i els Comuns per un possible acord, que va acabar amb el suport de Manuel Valls a un bipartit Colau-Colboni-, els partits es posen en posició de sortida per a la cursa. Tot plegat, amb el darrer baròmetre municipal registrant un sorpasso dels Comuns a ERC, però molt ajustats, i donant una clara hegemonia dels partits que es consideren d’esquerra -ERC, Comuns i PSC-. En un any, però, les enquestes es poden capgirar, si bé sembla molt difícil. si no impossible, que el bloc de la dreta constiticionalista pugui sumar.
Colau sí, colau no?
En qualsevol cas, aquests dies ha quedat clarificat que l’alcaldessa de Barcelona, a l’espera de primàries, repetirà com a cap de llista dels Comuns. Una decisió -avalada pels militants- d’Ada Colau que no només resol un problema successori al partit, sinó que certifica que els comicis dels 2023 seran presentat per molts partits com un plebiscit Colau sí, Colau, no. Però en tot cas, els regidors dels Comuns estan cridats a ser clau en la configuració d’un nou consistori, sigui per reeditar un bipartit amb el PSC, sigui per fer-ho amb ERC, i qui sap si amb el suport d’una tercera força. En tot cas, la dreta espanyolista ja ha enfocat la precampanya en aquest plebiscit.
De fet, Valents també ha presentat Eva Parera com a candidata i s’ofereix, amb l’extrema dreta de Vox si cal, per fer fora l’alcaldessa, a qui acusa de mantenir una “Barcelona de CDR i okupes”. Ciutadans, en descomposició a tot l’Estat, no ha anunciat candidat oficial però Luz Guilarte es perfila com l’opció més clara, VOX dona per fet que obtindrà representació a l’Ajuntament i apostarà per Juan Garriga, portaveu de VOX al Parlament i exmilitant del PP i de la xenòfoba Plataforma per Catalunya. Al PP, Josep Bou es posa a disposició del partit per repetir, però no compta amb el suport de l’aparell i sembla molt difícil que aconsegueixi repetir. Si ho fes, va assegurar que investiriia Ada Colau si així evita que Ernest Maragall sigui alcalde. Tot i que Valents fa una crida als constitucionalistes de la dreta per unir-se, de moment no ha trobat cap sigla que vulgui fer front comú.
El PSC i Junts, encara sense candidat oficial
Al PSC, Jaume Collboni té clar que vol repetir. Però les enquestes internes del partit no li donen una victòria, si bé millora resultats. De fet, al PSC s’han fet enquestes amb diversos candidats. Collboni té molts números, però cal recordar que el sistema de designació de candidats del PSC es presta a sorpreses. És l’aparell del partit a Catunya, i amb benedicció de Madrid, qui acaba intervenint li ho creu necesssari. Així va passar amb Salvador Illa a la Generalitat, que va apartar abruptament Miquel Iceta perquè les enquestes així els ho recomanaven. De fet, Collboni ha criticat les presses de l’alcaldessa, Ada Colau i d’Ernest Maragall, per ser candidats a l’alcaldia de Barcelona, assegurant que la ciutat necessita ara estar més pendent “dels reptes i problemes de la gent del carrer que de les eleccions”.
Pel que fa a Junts per Catalunya, la decisió sobtada d’Elsa Artadi de deixar la política ha fet que el partit hagi de buscar candidat o candidata de bell nou. Descartat el retorn de Xavier Trias -un nom que Jordi Sànchez va posar sobre la taula-, hi ha un ball de noms al partit, conscient que qui es posi al capdavant haurà de fer una travessia pel desert més o menys llarga. I és que en el mandat anterior els Comuns van negar-se a un acord amb Junts, que hauria permès fer un govern de to repubicà amb ERC al capdavant, i van triar el suport de Manuel Valls i el PSC.
La CUP tindrà candidat a la tardor
Després que a les eleccions del 2019 perdés més de 20.000 vots, la CUP va veure com els seus tres regidors obtinguts el 2015 havien d’abandonar el consistori. Però en aquest nou cicle electoral els cupaires volen presentar una alternativa a la Barcelona “privatitzada” d’Ada Colau per recuperar la seva presència al Cap i Casal. En aquest sentit, a la tardor el partit farà el seu procés assembleari per triar cap de llista, sense que per ara soni amb força cap nom.
