L’Ajuntament prdsentarà denúncia pel cas d’espionatge a membres de la corporació municipal. Així ho ha anunciat el govern municipal a la Junta de Portaveus De fet, és el mateix procediment que s’ha seguit al Parlament de Catalunya. Tot i que no calia fer una votació, el bipartit ho ha sotmès a consideració dels partits, i només Valents i PP s’hi oposen, i Cs ha recriminat que no es posés una denúncia també quan membres del partit haurien estat espiats pels Mossos.
De fet, ERC ha celebrat que el consistori hagi fet el pas, com a partit afectat, perquè els republicans van guanyar les eleccions i el seu candidat, Ernest Maragall, va ser un dels espiats. La regidora Elisenda Alamany ha celebrat que “es doni compliment al que vam proposar des d’ERC, i és el mínim que pot fer una institució davant del que va ser clarament una ingerència en unes negociacions que pertanyen a l’àmbit purament polític”. ERC, però, reclama un segon pas, que “es desclassifiqui la documentació per part de l’Estat, perquè queda claríssim que hi va haver molts interessos perquè durant el 2019 perquè ERC no arribés a governar la ciutat”, ha dit Alamany.
Per part dels Comuns, el regidor Marc Serra ha explicat que la denúncia es presentarà “al jutjat competent perquè pugui estudiar-la”. I és que Serra ha insistit que “es tracta d’uns fets molt greus que afecten fins ara a 80 politics catalans, alguns dels quals són o han estat regidors”. El regidor ha informat que la denúncia conté un recull de “tots els informes que apunten a aquest espionatge, i ho traslladem al jutjat perquè prengui les mesures oportunes i que la denúncia s’admeti”.
Per part de Junts per Catalunya, el portaveu del partit, Jordi Martí Galbis, ha assegurat que “estem davant d’un dels escàndols més gran de la democràcia, i l’acció decidida de l’Ajuntament, en tant que part afectada, era imprescindible”. Amb tot, els junters apunten que encara hi ha més coses que pot fer i demanar l’Ajuntament de Barcelona davant el ‘Barcelonagate’ i el ‘Catalangate’, “però també per les actuacions de les clavegueres de l’Estat que han afectat d’una manera o altra la capital catalana”
“L’Ajuntament té l’obligació de denunciar”
En la denúncia, signada per l’alcaldessa Ada Colau, s’especifica que els dos regidors del consistori afectats pel cas Pegasus són Ernest Maragall i Elsa Artadi, i es diu que “en haver pres coneixement d’uns fets que, indiciàriament, podrien ser constituts de delictes d’especial gravetat perseguibles d’ofici, l’Ajuntament de Barcelona, no només té la potestat, sinó que, a més, té l’obligació de denunciar-los”. Alhora, Colau remarca “l’especial interès de la corporació que represento en sol·licitar la investigació judicial dels fets objecte de la present denúncia”.
Per justificar la denúncia, el document, al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, remarca que el programa PEGASUS “podria haver sigut utilitzat pel CNI per a investigar les negociacions entre ERC i Barcelona En Comú, per a la formació de govern a l’Ajuntament de Barcelona desprès de les últimes eleccions municipals”.
L’Ajuntament podria ser acusació particular
El text de la denúncia també apunta que es planteja un “posterior exercici de l’Acusació Particular en la mesura que, a través d’aquestes intervencions telefòniques, s’hauria pogut pretendre incidir en el procés democràtic de formació del govern municipal i, en conseqüència, al dret a la llibertat ideològica”.
L’escrit de denúncia també considera que es poden haver vulnerat el dret a la participació en els assumptes públics, consistent en la intervenció ciutadana, de forma directa o a través de representants escollits a les eleccions, en els assumptes públics.
