El juliol de 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar la taxa de recollida de residus que el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni van posar en marxa dos anys abans, en plena pandèmia. La sentència declara nul·la la taxa, per la qual cosa l’Ajuntament hauria de retornar els diners que ha cobrat per aquest concepte. El partit de Xavier Trias, Trias per Barcelona, estima que són uns 50 milions d’euros.
Dimecres vinent, en la primera comissió d’Economia i Hisenda del mandat, la regidora Victòria Alsina presentarà un prec en què insta el govern municipal “a quantificar l’import dels cobraments indeguts fruit de l’aplicació d’una taxa declarada nul·la -per confirmar l’estimació dels 50 milions i conèixer la xifra exacta- i especificar les accions en matèria pressupostària que pot implicar la nul·litat de la taxa, com per exemple una provisió de fons”. Alsina també demana a l’executiu municipal què pensa fer per revertir la situació.
En declaracions al TOT Barcelona, la regidora de Trias per Barcelona Francina Vila, que s’encarrega de les qüestions relacionades amb serveis urbans, demana al govern de Collboni que “es retiri definitivament la taxa, es retornin els diners recaptats i ens posem a treballar en una nova figura que realment permeti tributar en funció de la generació de residus i de les bones pràctiques en la separació, tot recuperant el principi que qui més contamina, més paga. Creiem que ara cal apostar per la tecnologia, a través dels contenidors intel·ligents, per fer possible avançar en el fet que es pagui a partir del que es genera”.
L’Ajuntament va recórrer contra la sentència al Suprem
Un dia després de conèixer la sentència en contra, l’aleshores regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica Eloi Badia va dir que el consistori mantindria vigent la taxa, que es cobra a través del rebut de l’aigua. L’Ajuntament va presentar un recurs al Tribunal Suprem contra la resolució del TSJC, però de moment l’alt tribunal encara no s’ha pronunciat.
El partit de Trias recorda que el TSJC va anul·lar la taxa perquè l’informe tècnic de l’expedient de tramitació resulta excessivament genèric “i que, per tant, no justifica de manera suficient el percentatge que s’aplica”, subratlla Trias per Barcelona en el prec que portarà a la comissió. I adverteix que l’aplicació de la sentència “pot suposar el retorn dels imports liquidats i comportar un impacte econòmic a les arques de l’Ajuntament de Barcelona”.
La taxa de residus va ser aprovada al plenari de febrer de 2020 amb els vots favorables de la coalició de govern, Barcelona en Comú i PSC, i ERC. La resta de formacions polítiques -Junts per Catalunya, Ciutadans, Barcelona pel Canvi (després Valents) i PP- hi van votar en contra. La companyia Aigües de Barcelona va presentar un recurs contenciós-administratiu contra el gravamen fiscal i la Justícia li va donar la raó. A través del rebut de l’aigua, els barcelonins paguen dues taxes de residus, una de municipal per la recollida i una de metropolitana pel tractament. En el seu moment, l’Ajuntament va estimar que el 73,3% de les llars de la ciutat pagarien entre 27 i 51 euros anuals per la taxa de recollida, tot i que hi ha molts habitatges que paguen força més.
Segons Vila, “aquesta taxa imposada pel govern Colau no millora en res el reciclatge, ni afavoreix l’economia circular ni la sostenibilitat ambiental ni les bones pràctiques. És un nyap que genera desconcert i amb la qual no està a favor ningú, ni els usuaris, ni tan sols els grups ecologistes”.
Alguns estudis conclouen que el consum d’aigua no té pràcticament cap correlació amb la producció de residus als domicilis i, de fet, la Unió Europea recomana no vincular generació de residus i reciclatge a consum d’aigua, afirma la regidora de Trias per Barcelona. “Aquesta taxa es carrega el principi de ‘qui contamina paga’. Pagues el mateix tant si separes com si ho llences tot al rebuig. És una evidència empírica que si no vincules el pagament de la taxa a la pràctica, desincentives el bon comportament”.
Un altre revés a Colau: Consell de Cent
Recentment, l’Ajuntament ha rebut un altre important revés judicial. Un jutjat de Barcelona ha ordenat revocar la pacificació de Consell de Cent, tot i que amb tota probabilitat el desmantellament no es farà perquè la mateixa jutgessa ha proposat que es faci una mediació. I el 14 de setembre s’ha sabut que la magistrada que instrueix la causa penal contra l’alcaldessa Ada Colau i l’extinenta d’alcaldia d’Urbanisme Janet Sanz per les superilles ha ampliat la investigació a un presumpte delicte de frau de subvencions, ja que les obres es van executar amb fons europeus.
1 
