La tarda de les armilles verdes de l’ANC per cridar l’atenció d’Europa

Crònica de com una vintena d'activistes han entrat a la representació de la Comissió Europea a Barcelona en una acció al més pur estil de la PAH

Un grup de turistes pujava als seus segways després d’admirar durant una bona estona la Pedrera. A la vorera del davant, un degoteig de persones amb llaços grocs, bufandes grogues i paraigües, com no, grocs, es concentrava sense fer gaire soroll. Ningú gosava dir què estava a punt de passar. “Ja veureu”, deia amb una rialla maliciosa un dels primers en arribar. Hi havia rumors que l’ANC preparava una acció sorpresa, però no es filtraven detalls.

Després d’una bona estona d’espera, un grit revoluciona els presents. “Ara, ara!”, crida un veu que surt de l’altra banda del passeig de Gràcia. Acte seguit, el centenar de persones creuen el carrer, però no van a la Pedrera, sinó a la delegació de la Comissió Europea, que està just al davant. Com un sol organisme, els concentrats fan pinya davant de la porta i no passen ni 10 minuts que apareix una vintena de voluntaris de l’ANC amb les característiques armilles verdes de l’entitat i fan un cordó a primera línia.

Membres de l'ANC davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona, on ha entrat un grup de l'entitat per fer-hi una tancada / X.F.C.

Membres de l’ANC davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona, on ha entrat un grup de l’entitat per fer-hi una tancada / X.F.C.

Quan ja està tot el dispositiu a punt, un grup de voluntaris deixa el gruix dels manifestants i es dirigeix a la sortida d’emergència de la seu comunitària, al carrer Provença. Els rumors es tradueixen en certeses: han ocupat la Comissió Europea. Ha estat un acció llampeg i la informació és confusa, però més tard es confirma que 21 membres de l’ANC han entrat a la delegació i es preparen per quedar-s’hi 24 hores. A la façana que dona al xamfrà de passeig de Gràcia algú abaixa les persianes i comença la segona part de l’acció sorpresa, preparada al més estil PAH.

Un camió-escenari puja a la vorera i un parell de persones despleguen una escala per pujar al balcó on oneja una bandera de la Unió Europea. Entre crits de “Independència!” i “No són presos, són hostatges”, dos armilles verdes s’enfilen per l’escala i en pocs minuts han penjat una pancarta que, en anglès, recorda que “l’autodeterminació és un dret, no un crim”. Els aplaudiments generals es tornen més intensos quan arriba la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que denuncia la inacció de la UE.

Mentre s’esperen notícies dels okupes, a fora hi ha al voltant d’un miler de persones que demana “unitat” als partits polítics i reclama que les mobilitzacions al carrer durin durant tot el judici de l’1-O. L’acció sorpresa ha agafat per sorpresa a molta gent i malgrat que hi havia convocada una manifestació per les 19.00 hores la resposta de la gent és més aviat tímida. “No sou independentistes, sou processistes!”, crida algú entre la multitud quan es fa referència al Govern de la Generalitat.

Amb els pas de les hores, l’encreuament de passeig de Gràcia i Provença es va buidant i de les mil persones es passa primer a unes 500 i poc després a menys 200, que veuen amb desànim com els membres l’ANC tancats a la Comissió es van quedant sols. La música ha donat pas a la lectura de poemes i després al silenci que només interromp algun crit de “Llibertat, presos polítics” i algun parlament esporàdic per intentar no desmobilitzar més la gent. A les portes de la Comissió, els voluntaris es van rellevant per custodiar la porta i esperar, amb determinació, que passi la primera que els presos polítics dormen a Madrid.

Més informació

Nou comentari