Set incompliments i cap control: les llacunes de les declaracions de béns

Falten el document d'Ada Colau i de 6 regidors més | Experts en transparència qüestionen l'eficàcia de l'eina anticorrupció perquè ningú la fiscalitza

Tots els regidors d’ajuntaments catalans, siguin govern o oposició, estan obligats per llei a entregar una declaració sobre els seus béns i ingressos i una altra sobre les seves activitats professionals i d’inversió. Ho han de fer en iniciar el mandat i en acabar-lo, a fi de detectar enriquiments il·lícits i xocs d’interessos, segons dicta la Llei de bases de règim local des de 1985. Aquest mecanisme de prevenció, no obstant, té molt poca eficàcia a la pràctica perquè ningú comprova que les dades siguin certes. Ni tan sols preveu sancions a qui no entregui la documentació. El TOT Barcelona ha analitzat el grau de compliment d’aquesta eina anticorrupció a la capital catalana i ha consultat 4 experts reconeguts sobre com millorar-la.

A Barcelona la transparència ha guanyat terreny els darrers quatre anys, però encara té molt camí per recórrer i mancances greus per resoldre. La Llei de Transparència catalana (2014) obliga als consistoris a publicar totes les declaracions a la web municipal i el de Barcelona va ser dels primers en complir el nou requisit, el desembre de 2015. A més el 2017 va aprovar un Codi ètic propi per reforçar la transparència i enguany per primera vegada ha informatitzat els formularis, que fins ara s’entregaven en paper i es penjaven escanejats en PDF no editables.

Les declaracions dels nous regidors han rebut un plus de publicitat per l’interès que suscitaven les de candidats mediàtics com Manuel Valls i la visita exprés de Quim Forn la vigília de la investidura per fer aquest tràmit. I la major atenció rebuda ha posat sobre la taula llacunes sorprenents, com l’absència del sou que cobrava com a comissionat l’ara tinent Joan Subirats (BComú) o la manca de comptes corrents ni targetes de crèdit del regidor més jove del ple, Max Zañartu (ERC), que no obstant declara ser accionista de CaixaBank. També es manté l’interrogant sobre el sou de 20.000 euros al mes que hauria rebut Valls per la cursa electoral, ja que l’ex primer ministre declara tenir només 15.000 euros al banc i cap pis ni vehicle.

L’alcaldessa i 6 regidors més, fora de termini

I destaca, a més, que falten les declaracions de cessament de 7 regidors del ple, procedents de 4 partits diferents. Cal entregar-les dins dels 30 dies posteriors al ple d’investidura, fins i tot en cas de ser reelegit. El termini va expirar, per tant, el 15 de juliol. Si no s’entrega la declaració d’inici de mandat, cap candidat pot jurar el càrrec. En canvi, per no lliurar la de sortida no hi ha cap conseqüència.

Segueixen pendents d’entrega o de publicació al web les declaracions de sortida de l’alcaldessa Ada Colau (BComú), les tinentes Janet Sanz (BComú) i Laura Pérez (BComú), el regidor Paco Sierra (Cs) i els exregidors Gala Pin (BComú), Antoni Vives (PDECat) i Àngels Esteller (PP). L’exregidor Santiago Alonso (Cs) hauria entregat la de béns però no la d’activitats. Es dona la circumstància que Vives va plegar fa quasi 4 anys, el setembre de 2015, i ha estat investigat per presumptes comissions a adjudicatàries d’obra pública municipal. Esteller va deixar el ple fa 14 mesos.

Des del 2008 l’obligació de declarar béns i activitats s’estén també als consellers de districte. Tot i així, les declaracions dels nous representants –els plens es van constituir dijous i divendres– encara no estan on-line.

BComú: un “error burocràtic”

Portaveus del govern municipal assenyalen que la declaració d’Ada Colau “està pendent” i “la farà properament” i es publicarà a la web amb la resta. Fonts del partit detallen que “s’ha detectat un error de caràcter burocràtic”: “El mateix dia s’havia d’haver presentat la declaració de béns de cessament del mandat anterior i la del mandat que començava; alguns regidors es poden haver confós, atès que el contingut era exactament el mateix, i només n’han presentat una”.

Portaveus de BComú afegeixen que aquest “és el cas d’Ada Colau” i que l’alcaldessa hauria presentat la d’inici de mandat, que “és exactament igual que la de cessament”. En comparar les dues declaracions d’inici de mandat, com ja es va publicar al juny, es pot comprovar que la líder dels comuns ha estalviat 25.000 euros al llarg del mandat i no s’ha comprat cap pis ni vehicle.

“Per tant, encara que formalment no s’hagi presentat, la informació sí que està publicada”, defensa BComú. “En els propers dies s’esmenarà aquest error burocràtic”, indiquen. També l’exregidora Gala Pin s’ha posat en contacte amb aquest diari per acreditar amb extractes bancaris la seva situació patrimonial, que en efecte difereix molt poc de la d’inici de mandat fa 4 anys.

Sense verificació ni conseqüències

Fonts municipals i experts universitaris han confirmat al TOT Barcelona que les declaracions de béns i interessos no les comprova ningú: ni el propi ajuntament ni cap administració superior –ni Generalitat, ni Agència Tributària, ni Hisenda…– té assignada la funció de verificar allò que anoten els regidors. En altres paraules: la ciutadania no sabem si és cert o no el que han declarat els nostres representants polítics. I, en conseqüència, no tenim la certesa que no s’han beneficiat de la seva tasca en una institució pública.

“Els polítics d’avui saben que han de retre comptes quan entren i surten d’una institució, però calen mecanismes d’investigació perquè sigui una eina realment eficaç de prevenció de la corrupció”, exposa Joan Llinares, director de l’Agència Antifrau de València i un referent estatal en la matèria. El govern d’Ada Colau el va fitxar com a cap de la nova Oficina per a la Transparència i les Bones Pràctiques el 2015 i abans havia assumit la direcció del Palau de la Música per clarificar-ne els comptes després de l’espoli de Fèlix Millet.

Llinares lamenta que l’actual marc legal permet a qualsevol polític “complir la més estricta legalitat” i alhora tenir un gran patrimoni amagat a nom d’altres persones. “Cal veure la realitat material i no només la jurídica i fer seguiment dels electes després de deixar el càrrec, perquè sinó les declaracions es queden en una simple formalitat”, avisa.

L’Oficina Antifrau de Catalunya comparteix el diagnòstic: “La normativa no determina qui ha de controlar la veracitat de les dades aportades en aquestes declaracions”, constata el dossier de recomanacions als nous electes que va publicar aquest juny. “En les diferents actuacions d’investigació efectuades s’ha observat que s’incompleix de manera reiterada aquest deure”, insisteix el mateix informe.

Funcionaris del consistori confirmen al TOT Barcelona que l’ajuntament només fa una repassada visual a les declaracions abans de penjar-les al web: “Tatxem el DNI o adreces per confidencialitat i revisem que no hi hagi errors formals com posar el salari net a la casella del brut i viceversa”, indica una font coneixedora. No es creuen dades amb els resguards tributaris –IRPF, Patrimoni i Societats– que s’han d’annexar per demostrar que s’està al dia en el pagament d’impostos. “El contingut és responsabilitat de cada electe”, conclou.

El nou Comitè d’ètica de Barcelona

Llinares considera que l’Oficina per a la Transparència i les Bones Pràctiques “podria tenir capacitat d’investigació” si se li donés aquesta competència. No obstant, avui ni tan sols s’encarrega del “dipòsit i gestió” de les declaracions, una funció que “penja de Secretaria general de forma molt burocràtica”. També veuria apropiat que assumís part de la tasca inspectora el flamant Comitè d’ètica de l’Ajuntament, format per cinc experts independents. Fa un any el plenari va nomenar-ne els integrants: Joan Josep Moreso, Teresa Freixes, Robert Rubio, Norbert Bilbeny i Dolors Feliu.

És un òrgan col·legiat consultiu que ha de “vetllar” pel compliment del codi, però des d’una jurisdicció molt limitada: “Poden actuar davant d’incompliments manifestos i evidències, però no d’ofici ni tampoc exercir una activitat fiscalitzadora fixa”, contraposa. “Podrien fer-ho, però no se’ls ha donat aquesta competència”, remarca. També recorda que està pendent de desenvolupar aquest mandat el reglament del Codi Ètic barceloní, que actuar en cas d’incompliment. “La llei no preveu cap sanció ni inhabilitació, només se’ls pot enviar un requeriment i com a molt portar-los a tribunals perquè el compleixin”, exposa Llinares.

Antifrau s’ha ofert al Parlament

El director de Prevenció de l’Oficina Antifrau, Òscar Roca, coincideix sobre les “febleses” de l’eina: “Són ben presents i s’han de solucionar”. Recorda que a l’informe La gestió dels conflictes d’interès a Catalunya (2016), la institució ja va recomanar com millorar la fiscalització: “Caldria assignar la supervisió a una autoritat independent i centralitzar les declaracions en un únic registre electrònic per a tot Catalunya”.

“El director de l’Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, ja ha fet expressat al Parlament en diverses ocasions la nostra bona predisposició per assumir aquesta responsabilitat”, assenyala. També demana als legisladors catalans que revisin la llei per fer “meridianament clara quina sanció ha de tenir una entrega incompleta, no veraç o fora de termini”. Denúncia que només està establert per als alts càrrecs de la Generalitat i que “a la pràctica no s’aplica”: “No tenim constància de cap sanció”. “Que no hi hagi conseqüències per als incompliments dóna el missatge que es pot fer de més i de menys en omplir la declaració”, lamenta.

La família dels polítics hauria de declarar?

El debat acadèmic sobre si haurien de fer declaració de béns també els parents de primer grau –cònjuge i fills– per detectar l’ocultació de patrimoni segueix molt viu, perquè xoca amb el dret a la privacitat. Hi ha experts a favor i en contra i als països on s’ha aplicat no hi ha resultats determinants.

“Podria ser útil per donar resposta a irregularitats, però per altra banda també implica una important intromissió en la intimitat dels familiars”, sospesa Agustí Cerrillo, catedràtic de dret administratiu de la UOC i expert en bon govern. “Tenir un parent polític i haver d’informar sobre el patrimoni i ingressos propis pot comportar efectes negatius en la privacitat”, amplia. Un fill que no es parlés amb el seu pare des de fa dècades veuria exposada la seva comptabilitat i la de la seva llar, per exemple.

“La llei preveia que a l’administració de l’Estat els cònjuges poguessin fer declaració de forma voluntària, però en la reforma del 2015 es va suprimir aquesta opció”, explica Cerrillo. “De totes formes, no hi ha gaire informació sobre quants cònjuges ho feien ni estudis d’eficàcia”, lamenta. Corrobora que ni Hisenda ni l’Agència Tributària revisen de forma sistemàtica els informes, entre altres coses perquè tenen instruments millors com la declaració de la renda o les actes notarials.

Per al catedràtic, l’únic desllorigador avui per avui és “donar transparència pública a la informació perquè qualsevol persona o entitat de la societat civil pugui comprovar-la i posar en coneixement de l’Ajuntament eventuals irregularitats”. “Són mecanismes indirectes, amb menys capacitat d’investigació que la policia o un jutge, però que de forma difusa poden contribuir a una millora”, conclou. Fins 2015 un ciutadà de Barcelona només podia consultar les declaracions dels regidors si demanava hora i venia en persona a que el secretari municipal li ensenyés el document en paper.

Més exigència l’any vinent

Les llacunes en les declaracions no són, doncs, un problema només barceloní. El Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB audita des de fa 6 anys els webs dels 947 ajuntaments del país. Els que compleixen els requisits mínims de la Llei de Transparència reben el segell de qualitat Infoparticipa. Marta Corcoy, investigadora del grup, explica que l’Ajuntament de Barcelona ha obtingut per primer cop el 100% de compliment en la darrera edició (2018) i que els tres primers anys de mandat s’havia quedat al 98% perquè no estava on-line el Pla d’Actuació Municipal (PAM), que l’oposició va tombar.

De la cinquantena d’indicadors estudiats, Corcoy diu que “les declaracions de béns és un dels requisits en què fallen més ajuntaments”: “Com més petit és el municipi, més costa que ho faci per por a la tafaneria dels veïns”. Per al 2019, avisa, pujarà el llistó del segell i caldrà que les webs municipals facin un esforç extra de claredat i accessibilitat: “Les declaracions hauran d’estar a la mateixa web que el currículum de cada regidor i recomanem publicar tant el document original escanejat com les dades en format Excel reutilitzable”, exemplifica.

“Les grans ciutats com Barcelona no són el millor exemple perquè tenen webs molt complicades i per al ciutadà és més difícil trobar el que busca”, lamenta. Entre els consistoris que s’han esforçat més els darrers anys, destaca els de Santa Coloma de Gramenet, Girona, Castellar del Vallès, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Rubí i Premià de Dalt. A la taula mitja hi hauria per exemple Terrassa o Gavà. En canvi assenyala els deures pendents de Sant Cugat del Vallès –que “havia estat pioner”– i Badalona –50% de compliment–. “Tothom vol ser transparent, però acaba sent decisiu el personal tècnic de cada ajuntament i l’interès de l’alcalde o alcaldessa per anar-los al darrere”, afirma. “Importen més les persones que la sigla política”, sintetitza.

Més informació

Nou comentari