En dues jornades de judici n’hi ha hagut prou perquè les acusacions, tant la particular com la popular, n’estiguin fins al capdamunt. Després de nou anys esperant el judici contra els quatre agents de policia acusats de buidar un ull a Roger Español durant el Primer d’Octubre, els advocats de l’activista han esclatat davant el poc interès, sovint nul, per garantir els drets lingüístics dels ciutadans i per la transparència de les sessions.
La manca de traductors que ha generat situacions oníriques, dificultats per tal que la premsa pugui seguir la vista oral -tot i la presència d’observadors internacionals- i el fet que es limiti l’accés al públic han fet posicionar de manera oficial Irídia, Òmnium Cultural i l’ANC acusacions populars en el cas, amb el suport de la munió d’entitats que impulsen la plataforma #JustíciaPerRoger. A través d’un comunicat titllen “d’intolerable” el que defineixen com “la vulneració dels drets lingüístics que s’està produint” i carreguen contra la manca de transparència pública de la vista oral.
Doble denúncia
En aquesta línia les acusacions han signat un comunicat on detallen que durant la segona sessió del judici, “els advocats s’han vist obligats a autotraduir-se al castellà, fins al punt de no poder efectuar preguntes en català a alguns dels testimonis perquè la persona encarregada de la traducció no aconseguia fer la tasca amb solvència”. Un fet que, segons el seu criteri, vulnera la Carta de drets lingüístics de la ciutadania davant la justícia, i la Llei Orgànica del Poder Judicial. De fet, algun dels advocats van decidir passar al castellà durant un tram del judici per evitar més complicacions en constatar el nul nivell dels intèrprets.
Per altra banda, també carreguen els neulers pel funcionament obert de la vista. “Sobta la manca de transparència pública d’un judici que, per la seva transcendència en termes de drets fonamentals, no només interpel·la Roger Español sinó també milers de ciutadans que l’1 d’octubre van resultar ferits per la violència policial mentre exercien el dret a protesta i el dret a l’exercici de l’autodeterminació”, assenyalen. Per altra banda, les entitats també ressalten en la seva denúncia “les traves patides per part d’acompanyants i persones interessades d’assistir físicament al judici com a públic, les limitacions d’aforament imposades, i la impossibilitat de la ciutadania i dels professionals de comunicació de poder seguir el judici a distància de forma oberta i transparent, com sí que s’ha permès en altres causes i instàncies judicials”.
Una manca de transparència que les entitats asseguren que “afecta, de manera molt rellevant, la tasca que estan realitzant diversos observadors internacionals de drets humans”. Amb el comunicat, les entitats fan públic el posicionament de protesta i al mateix temps, reclamen que el judici per la violència de l’1-O es produeixi sota la màxima de transparència i se solucioni de manera urgent l’opacitat i la vulneració de drets lingüístics.
El Departament de Justícia demana explicacions a l’empresa
Per la seva banda, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha avançat aquest migdia que el departament ha fet un requeriment a l’empresa del servei per aclarir de manera immediata els incompliments que s’hagin produït en el servei de traducció al català prestat als tribunals, per garantir que el servei s’ajusti a les condicions contractades. “El Govern treballa intensament a promoure l’ús del català també a l’àmbit judicial i defensa els drets lingüístics de tota la ciutadania”, assegura el conseller.
