En Roger Español és un músic. Toca el saxo, estudiava el darrer curs al Conservatori de Música de Barcelona i feia classes particulars. Però el primer d’octubre de 2017 la seva vida va canviar radicalment. L’ofensiva dels antiavalots del Cos Nacional de Policia, les Unitats d’Intervenció Policial (UIP), contra els votants del referèndum va ser especialment cruel amb en Roger. Un escopeter va disparar una bala de goma que li va buidar un ull. El trauma va ser evident. Va haver de deixar els estudis, i ni físicament ni psicològicament es podia a enfilar a un escenari o enfrontar-se amb un alumne novell d’instruments de vent.
Gairebé nou anys després ha començat el judici pel cas. De fet, la darrera sessió, casualitats de les agendes judicials, està prevista per al pròxim primer d’octubre. També curiositats del cas: només quatre agents seuen al banc dels acusats en aquest cas que va néixer al Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, on n’hi havia 46 més de processats per la violència policial a la ciutat el dia del referèndum. Una aplicació exprés de l’amnistia va exonerar-ne la majoria del procediment. Però el cas Español i els rotunds indicis recollits en una llarguíssima, entrebancada i intensa instrucció dirigida pel magistrat mallorquí Francisco Miralles no permetien aplicar la llei de l’oblit a quatre dels agents: les lesions i les tortures queden fora de l’amnistia.
A la vista oral que s’ha encetat aquest dimecres hi convergeixen, agradi o no, quatre símbols. Per una banda, els 1.066 ferits o delmats per la repressió del Primer d’Octubre; en segon terme, representa les persones ferides pel foam o bales de goma; també mostra el mur amb què es troben els que denuncien violència policial i, a la vista de la primera sessió, el cas seria un exemple de manual del tractament judicial que s’aplica sovint al que es considera un Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP), segons la tesi que diversos juristes desenvolupen arran de la definició que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va utilitzar per parlar de discriminació dels independentistes. En concret, Español, víctima de la violència policial, ha vist com ell mateix i els testimonis s’han hagut d’enfrontar a preguntes “desacostumades” i amb una fiscalia que s’ha afegit a l’Advocacia de l’Estat per defensar els acusats, i no a l’inrevés, com pertocaria. Roger Español, una conseqüència irreparable del famós “a por ellos“.
Les acusacions… sense fiscalia
El judici s’ha encetat amb les habituals qüestions prèvies en què el tribunal ha acceptat diverses proves documentals aportades per la defensa dels policies, dirigida per Javier Aranda i per l’Advocacia de l’Estat, així com una tatxa a una pèrita psicològica perquè havia treballat per a Irídia, una de les acusacions populars. La prova documental s’ha admès, però la tatxa no ha convençut els magistrats perquè en el seu informe pericial ja feia constar la relació professional amb l’entitat de defensa de drets humans.
Precisament, qui acusa ja fa grinyolar l’inici d’aquest judici. A més de l’acusació particular, dirigida per Benet Salellas -un lletrat amb moltíssimes hores de vol en afers repressius-, hi ha tres acusacions populars: Òmnium Cultural, amb l’advocada Laia Serra; Irídia, amb el lletrat Antoni Mansillas Jacas; i l’Assemblea Nacional Catalana, amb Esther Palmes Bosch, que demanen entre 12 i 13 anys de presó per als agents acusats. A més, cal tenir present que, si el tribunal determina que l’actuació dels agents contra Español va ser un delicte de tortura i de lesions doloses agreujades, podria establir un precedent judicial rellevant també en l’àmbit internacional. En canvi, el ministeri fiscal ha decidit no acusar, al·legant, a la vista de la contundència dels fets investigats a la instrucció i en un escrit de qualificació de 18 pàgines, que els agents van actuar en “compliment del deure”. Per tant, estan eximits de qualsevol responsabilitat penal. A més, segons la fiscalia, l’escopeter que hauria disparat tenia dos agents al davant que li tapaven el camp de visió i “mai es va presentar com a probable el resultat lesiu que va produir”.
Un relat concís
El primer a declarar ha estat Español. El lletrat Salellas, conscient que no estava en terreny amic, ha calculat molt bé el seu interrogatori. De fet, ho ha fet amb precisió d’orfebre tot i que, finalment, no ha pogut evitar que el president del tribunal, José Carlos Iglesias –que tota l’estona ha enraonat en castellà i, en canvi, la fiscalia, ha parlat en català- li hagi retallat el camp de joc. Però Salellas que, a l’estrada en sap més per diable que no pas per vell, s’ha guardat un roc a la faixa i ha continuat amb un truc de veterà, que és reformular les preguntes per trobar la resposta que esperava.
I així ha estat. Español ha descrit amb tota la concisió què va passar als voltants de l’Institut Ramon Llull, que no hi havia cap mena de risc per als policies i com, en definitiva, considera que li van disparar com a “represàlia” pel fet que l’havien atonyinat abans amb tal fúria que a l’agent li havia caigut la porra i feina havia tingut a recuperar-la. Tant Español com els testimonis següents, amb un rigor i una serenor poc habituals, han desmuntat la tesi que ell o altres manifestants llancessin tanques metàl·liques cap a les unitats policials. Cap d’ells ha descrit cap panorama d’agressió ni risc cap als agents i s’han preocupat d’incidir en el fet que les bales de goma als carrers de Catalunya estaven prohibides pel Parlament i el CNP les va fer servir igualment.
Un judici a la víctima
Els interrogatoris per part de la fiscal del cas han sorprès per la seva virulència de fons contra Español, cosa que xoca amb els principis del ministeri públic, que ha de garantir la legalitat, defensar l’interès públic i protegir les víctimes. No ha fet res d’això, al contrari. Les preguntes anaven dirigides a intentar desvirtuar un relat que la instrucció i les imatges han deixat ben clar. Però ha fet una passa més enllà demanant a Español quins insults i quines consignes es cridaven a la policia. Un plantejament de la fiscalia que tenia una intencionalitat: justificar l’actuació policial com a resposta a la “violència ambiental” que es va fer servir per a la condemna, per exemple, dels acusats pel setge al Parlament i que ara ha desmuntat de dalt a baix el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Al capdavall, la percepció a dins la sala ha estat que la fiscalia equiparava els insults al fet que la policia et buidi un ull utilitzant un arsenal prohibit a Catalunya i, a més, fent-lo servir de manera antireglamentària.
Tot seguit ha estat el torn de l’Advocacia de l’Estat, que ha orientat les seves preguntes a intentar demostrar que Español continuava fent de músic i que ha tingut notorietat i activitat política. En primer terme, li ha assenyalat la seva participació en quatre concerts en deu anys, per intentar contrarestar l’al·legació que li era molt difícil fer de músic. La sala ha quedat glaçada com el gel quan Español, tip de les preguntes sobre el seu saxo li ha recordat que una de les quatre actuacions on ha participat era el concert Stop Bales de Goma. I, a continuació, li ha fet memòria d’haver participat en quatre llistes electorals en els darrers anys. Unes preguntes que no tenien a veure gens amb els fets, ni amb la pèrdua d’un ull i que el president del tribunal ha permès. Un fet estrany perquè és una informació absolutament aliena a la causa i que altres magistrats haurien vetat com a improcedents. Fins i tot el mateix Manuel Marchena va prohibir a la fiscalia preguntar als testimonis si eren socis d’Òmnium durant el judici als líders del Procés al Suprem.
Un GOIP de manual?
Especialment interessant ha estat l’interrogatori a un dels principals testimonis, el comissari principal responsable de les UIP durant el Primer d’Octubre. Tot un tòtem del CNP però que no ha aguantat gaire bé l’atac de Laia Serra, que, amb un guió incisiu i perspicaç, l’ha acorralat deixant en evidència que es va ordenar disparar bales de goma tot i les ordres de proporcionalitat. Tant ha estat així que el president del tribunal ha hagut de sortir al rescat del comandament policial de manera descarada, tallant l’interrogatori en el punt més delicat. Precisament, quan Serra estava a punt de demostrar que podien saber perfectament qui i com havia disparat contra Español. L’excusa del magistrat, molt poc convincent, és que ja s’hauria d’haver aclarit durant la instrucció el sistema intern de control de la munició.
En el torn de la fiscalia, el comissari principal, a petició de la fiscal, ha anat repassant una instrucció que signava el mateix responsable de les UIP. Les preguntes del ministeri públic eren prou proselitistes i ha estat aleshores quan Salellas s’ha tret el roc de la faixa. “Senyoria, disculpi, però tinc la sensació que està induint les respostes al testimoni”, ha retret socràticament l’advocat gironí. El president del tribunal ha hagut de fer una paradinha i buscar un argument per deixar enraonar el comissari. “És que d’aquesta manera el tribunal s’assabenta de com són els protocols”, ha arguït amb una maniobra que en una sala només pot fer un magistrat.
La primera jornada del judici deixa un regust entre dolç i amarg. Per una banda, la prova practicada acaba de reblar el clau del que va passar a la instrucció. Però, d’altra banda, es detecta una manca d’imparcialitat amb tractament deficient de la víctima, en aquest cas un independentista que va perdre un ull per un tret antireglamentari per una bala de goma en un context de protesta no violenta. Un ministeri fiscal que s’aixeca com a defensor i un tribunal que permet destacar a les defenses dels acusats les vel·leïtats polítiques de la víctima i que retalla el camp de joc de les acusacions marcant de prop els seus interrogatoris. La pregunta que genera la primera sessió és què hauria passat si el cas fos a l’inrevés, és a dir, que Español fos acusat de buidar un ull a un policia. És a dir, un test comparatiu. El tracte discriminatori seria evident, a la vista de l’experiència dels darrers anys. Tot plegat elements que, seguint el manual, condueixen a concloure que, segurament, Español sigui un nou membre del GOIP.
