Nou anys després dels fets, el cas Roger Español arriba a judici. L’independentista que va perdre un ull durant el Primer d’Octubre a tocar de l’institut Ramon Llull ha necessitat Déu i ajuda per fer seure al banc dels acusats els quatre agents del Cos Nacional de Policia acusats de disparar-li una bala de goma. Les acusacions –Irídia i Òmnium Cultural– demanen entre 12 i 13 anys presó contra els efectius de les unitats antiavalots. En canvi, el ministeri fiscal es nega a acusar-los perquè entén que la conducta dels uniformats estava sotmesa al compliment del deure, és a dir, creu que hi ha una circumstància eximent.
La instrucció va permetre indiciàriament formular les acusacions per un delicte de tortura –un detall important perquè podria establir un precedent jurídic internacional– i un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal, un delicte de lesions a títol imprudent. Els quatre acusats, l’escopeter que va disparar fins a tres vegades i els tres comandaments de qui rebia l’ordre, s’enfronten a una prova que apunta que una de les bales de goma es va disparar a 14,12 metres de la víctima, una distància contrària al reglament. El judici s’inicia aquest dimecres, continua dijous i s’ajornarà fins al 30 de setembre i, casualment, el primer d’octubre.

Un cas internacional
El cas no ha passat desapercebut davant les entitats de defensa dels drets humans o de caràcter independentista, que fins i tot van impulsar un moviment de suport per convertir el cas en un “triple símbol” de la repressió del Primer d’Octubre. Així, Español suposa la representació de “les persones ferides pel foam o bales de goma, les que denuncien violència policial i es troben en un mur, i les de l’1-O, amb justificacions judicials”. De fet, és l’únic cas que arriba a judici malgrat les aplicacions de l’amnistia o els intents continus d’arxivament de la causa.
Español ha tingut el suport d’entitats com ara Irídia –que li porten l’acusació particular–, Òmnium Cultural –acusació popular– i l’ANC, així com del col·lectiu Stop Bales de Goma, Amnistia Internacional, l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), la Xarxa Internacional d’Organitzacions de Llibertats Civils (INCLO), REDRESS, ICHRP-Espanya i Defender a Quien Defiende (DqD). Totes aprofiten el cas per denunciar la violència policial exercida durant la jornada de l’1 d’octubre del 2017, que va provocar 1.066 persones ferides, i reivindiquen la necessitat de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.
En aquest sentit, cal ressaltar la participació en el judici oral d’una missió internacional que reunirà representants i persones expertes de sis organitzacions que faran una “atenció especial” a aspectes com ara si el procediment ofereix garanties processals pròpies d’un judici just i imparcial, la valoració de la prova sobre l’ús de la força i les circumstàncies en què es va efectuar el tret, l’aplicació dels estàndards internacionals sobre la responsabilitat del comandament i els drets de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació, entre d’altres.
