Segona sessió del judici contra els quatre policies acusats de buidar un ull amb una pilota de goma a Roger Español durant el Primer d’Octubre. La jornada ha estat un veritable déjà-vu de les tedioses jornades del judici del Procés al Tribunal Suprem, quan van desfilar per l’estrada centenars de policies que van actuar per aturar el referèndum. Tant va ser així que un agent, fins i tot, va intentar declarar dues vegades. Aquest dijous ha estat una rèplica de butxaca d’aquella situació, amb diversos policies integrants de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP), del Cos Nacional de Policia (CNP), testificant tot exclamant-se a l’estrada de la “violència” que practicaven els votants concentrats a l’Institut Ramon Llull i recuperant un concepte que va fer furor al Suprem, “la masa”.
Ben ensinistrats en les respostes per part del ministeri fiscal i l’Advocacia de l’Estat, encarregada de les seves defenses, els policies s’han esforçat a descriure “l’ambient de violència extrema” que suposadament van viure als voltants del carrer Sardenya. Tot plegat per justificar l’ús de les bales de goma, que, segons els indicis de la instrucció, es van utilitzar de forma antireglamentària i als carrers de Catalunya, on el Parlament del país les havia prohibit després del cas Ester Quintana.
És a dir, la fiscalia, que en lloc d’acusar defensa l’escopeter i els tres comandaments, intenta equiparar uns insults o el llançament d’encenedors al fet un policia dispari bales de goma sense mirar prim i apuntant cap als concentrats. Per això busca components de la teoria de “violència ambiental” que va idear Manuel Marchena en el cas del setge al Parlament i que ara el TEDH ha tombat. I ha bastit una tesi nova: havien de protegir el “material de guerra” que hi havia a les furgonetes de la policia. Però, a mesura que l’interrogatori ha gratat en la memòria dels agents i arran de la pressió calculada de les preguntes de les acusacions –la particular i la popular–, l’han vist les costures del relat de la “violència”. Comptat i debatut, consistia la concentració de “molta gent”, insults i càntics, llançaments d’encenedors, una ampolla, pedres i tanques. Ara bé, com ha recordat l’advocat d’Español, Benet Salellas, és “estrany” que les càmeres policials no van gravar res d’aquesta violència i sí que ho van fer altres dotacions policials.
“Em deien ‘españolazo’!”
En aquest context, els policies han especificat que els insultaven titllant-los d’“españolazos”, o “fills de puta” o i que els deien “no sortireu d’aquí” o “us farem com als pikolos l’altre dia” –en referència als fets del 23 de setembre a la conselleria d’Economia. Els llançaments també s’han concretat en “un o dos encenedors”, paraigües, una “escopinada d’una senyora”, una ampolla que va topar amb l’escut d’un dels policies –i, de rebot, va anar a tocar-li la bota–, pedres i trossos de runa d’una obra i tanques.
Precisament, les tanques ha estat un dels punts dels punts més sorprenents de les declaracions perquè, segons uns, es van tirar tanques i, segons uns altres no, o no ho van veure o no ho recorden. Com ha passat amb els manifestants que estaven asseguts amb els braços enlaire. En tot cas, els policies relataven que un cop van anar a encotxar a les furgonetes van continuar rebent llançaments per assetjar els vehicles, però ja no de tanques. I, davant la “fustigació” van decidir disparar les bales de goma, fins i tot, un cop superada la línia dels manifestants que intentava aturar la sortida dels vehicles policials, i just quan no rebien el suposat llançament de cap tanca. La nova teoria de la defensa de la fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat és que calia evitar que la “masa” no entrés a les furgonetes perquè hi havia “armes de guerra”.
El coordinador: “Era insostenible”
Especialment sucós ha estat el testimoni del coordinador de les unitats antiavalots –anomenades Camel en l’argot del CNP–, desplegades a Barcelona. El comandament ha relatat que va parlar per telèfon amb Camel 50, l’inspector que era màxim responsable operatiu al col·legi Ramon Llull, un dels que seu al banc dels acusats. En aquest marc, ha detallat que l’inspector li va comunicar que la situació era tensa i que la “fustigació era insostenible” i que, malgrat que havien intentat mediar, no s’havia arribat a cap acord. “Em deia que era impossible sortir d’allà”, ha emfatitzat, i que hi havia un “risc important” per als agents. Li va respondre que utilitzés tots els mitjans materials i humans necessaris, de forma “proporcional”.
Aquí s’ha obert un altre debat –sota la rigorositat, només per a les acusacions, del president del tribunal, José Carlos Iglesias– sobre el concepte de “proporcionalitat”. L’uniformat ha detallat que l’ús de les bales de goma es decideix segons l’agressivitat dels manifestants, el nombre i intensitat de llançaments, la perillositat dels objectes llançats i la distància. Segons ha detallat, el reglament policial obliga a utilitzar les escopetes de bales de goma amb la mínima potència i a disparar les boles amb rebot a terra, excepte situacions excepcionals. Una tesi que ha replicat un dels escopeters que ha remarcat que sempre cal disparar a terra. Un altre ha admès que cal tenir present que, quan es dispara una bala de goma, no hi ha manera de saber quina trajectòria farà.
Segons les xifres que ha donat el comandament, al Ramon Llull es van disparar 17 bales de goma i unes 40 salves detonadores sense projectil. Un dels policies ha estat enxampat per Salellas, quan ha explicat que havien disparat les salves i, en canvi, en instrucció, va assegurar que es van disparar directament les bales de goma, sense salves prèvies. Segons el comandament això va ser una mesura “ponderada” perquè va ser el punt de la ciutat on els manifestants van ser més agressius i hi havia més “perill greu” per a la integritat física dels agents. El comandament s’ha negat a considerar l’operació policial “extralimitada” i ha insistit, en línia amb altres testimonis, que es va avisar de l’actuació policial.
