Dissabte, 17 de juny de 2023, a les 16.00 h, el partit d’Ada Colau difonia un comunicat en què anunciava el seu suport a Jaume Collboni per ser investit alcalde, acceptant de facto les condicions del PP per votar el candidat socialista, que passaven per no formar un govern amb els Comuns, a banda de qüestions programàtiques. El candidat del PSC, tres vegades perdedor de les eleccions, rebia la vara d’alcalde amb aquest pacte cuinat des de Madrid, tal com reconeixien les direccions dels dos partits d’Estat, amb la col·laboració necessària dels Comuns. L’objectiu, evitar una alcaldia independentista que haurien format el guanyador de les eleccions, Trias per Barcelona, i ERC, a qui Colau havia reclamat que investís Collboni i acceptés formar un “tripartit d’esquerres“. Ha passat justament un mes des d’aquell dia, i a sis dies de les eleccions espanyoles avançades, on el PSOE es juga la continuïtat a Moncloa, les fitxes a Barcelona ja comencen a moure’s. La majoria d’enquestes –menys el CIS-apunten a una victòria del PP, que necessitaria VOX, o l’abstenció dels socialistes, per governar. Un govern a la dreta, o l’extrema dreta que, en cas de confirmar-se, tal com confirmen fonts dels Comuns al TOT, obligaria a una reacció de “blindatge” de tots els àmbits de poder de l’esquerra, “inclosa la Generalitat”.
Ara bé, la portaveu adjunta dels Comuns, Janet Sanz, ha assegurat en roda de premsa que no hi ha hagut contactes oficials ni negociacions amb el PSC per a una incorporació imminent al govern municipal. De fet, el ple del cartipàs ni tan sols està convocat, si bé el PSC ha fet arribar als grups que una possibilitat és el 28 de juliol. Segons com anessin els resultats del 23-J, ja es podria visualitzar un acord d’urgència. Els d’Ada Colau, que reconeixen que seria urgent fer moviments si es confirma el triomf de la dreta, exigeixen a Collboni que detalli el model de ciutat que vol per a Barcelona abans que se sumin a l’executiu, tot remarcant és l’alcalde qui ha de prendre la iniciativa de contactar amb ells, cosa que, assegura Sanz, encara no ha fet. Aquesta és la versió oficial, però el cert és que les fitxes fa molts dies que es mouen. De fet, es mouen des del mateix moment en què els Comuns van votar la investidura. Aquella mateixa nit, Collboni signava el cessament i el nomenament automàtic d’una munió de càrrecs de confiança de Colau a l’Ajuntament, garantint així el sou del molts Comuns al consistori i preparant l’administració per a un canvi imminent de composició.
El ‘peixet’ de Collboni als Comuns
Si bé des del primer dia en què Jaume Collboni va formar l’executiu en solitari, amb només 10 regidors -un regidor s’ha de fer càrrec de dos districtes alhora-, va donar pistes evidents que els Comuns s’incorporarien a l’executiu malgrat les condicions del PP, la més clara, la de conservar molts càrrecs de confiança de Colau a l’Ajuntament, ha estat aquesta darrera setmana quan s’han produït dos senyals evidents que fan pensar que després del 23J el bipartit serà una realitat més o menys immediata. L’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat (PSC), Lluïsa Moret, és la presidenta de la Diputació de Barcelona amb els vots dels Comuns i de Terrassa en Comú i Impulsem Penedès. I el més clar, l’alcalde Jaume Collboni s’ha desdit d’una de les seves grans promeses electorals: el mandat anterior va votar en contra de la reforma de la Llosa de Sant Antoni promoguda pels Comuns i va assegurar que revocaria la reforma en els primers cent dies de mandat. Doncs no, la reforma tirarà endavant tal com la va dissenyar el partit de Colau. Tot plegat fa molt difícil de creure que no hi ha hagut contactes formals per preparar l’entrada al govern municipal després del 23-J, immediatament o a la represa del curs polític després de l’estiu.
Un cartipàs amb “forats”, la pista més clara
Però l’indici més evident que el PSC i els Comuns preparen la reedició del bipartit és que el cartipàs polític presentat per l’alcalde Collboni té alguns “forats” que fan pensar que s’està a l’espera del pacte. En el cartipàs actual de Collboni ha desaparegut la regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, i aquesta àrea està inclosa en una macroàrea dirigida per Laia Bonet on hi ha Urbanisme, Habitatge i Serveis Urbans. Àmbits massa grans per a quedar en mans d’una sola persona. De fet, fonts coneixedores de les negociacions que els partits neguen oficialment apunten a un desdoblament de les regidories de manera que Janet Sanz torni a ocupar-se de l’urbanisme de la ciutat i que un regidor dels Comuns assumeixi l’àrea d’ecologia.
Un altre forat molt rellevant per als Comuns és l’àrea de memòria democràtica, que el PSC ha encabit en una regidoria de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica. Els d’Ada Colau volen que torni a tenir l’entitat que tenia amb Jordi Rabassa, que ostentava la regidoria de Memòria democràtica, i que les polítiques de Feminismes i LGTBI tornin a estar aplegades. A hores d’ara, el PSC ha aplegat en un sol comissionat les polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI.
Barcelona, cap a un “tripartit d’esquerres”?
Per altra banda, els Comuns, que continuen apostant com abans de la investidura de Collboni per “un front d’esquerres“, no donen per perduda l’entrada d’ERC en aquest escenari. De fet, els Comuns havien posat com a condició per entrar al govern de Collboni després de les eleccions del 23J que també ho fes, però a hores d’ara es limiten a afirmar que “seria desitjable el front dels 24 regidors” quan se’ls pregunta si continua essent necessària la participació dels republicans. Fins i tot en roda de premsa Janet Sanz ha reconegut que “s’està treballant” perquè ERC també entri a formar part del govern de la Diputació de Barcelona, ara amb el PSC i els Comuns.
Per part d’ERC, en una entrevista al TOT Barcelona després de la investidura de Collboni, Ernest Maragall assegurava que només contemplava aquesta possibilitat post 23-J: “Hauria de ser un cas d’emergència nacional i de Catalunya en perill, aleshores veuríem quines decisions prendríem tots plegats. ERC i el conjunt de forces polítiques, que tinguessin expressió al Parlament de Catalunya, a les institucions i també qui sap si també a l’Ajuntament”. Però el 4 de juliol, la número dos dels republicans, Elisenda Alamany, era més concreta: “ERC ha de treballar perquè el PSC miri més cap a l’esquerra que cap a la dreta. Això ho pot fer ERC. El dia que el PSC vulgui parlar i vulgui realment dibuixar un model diferent i estigui convençut que les polítiques progressistes són el futur per a la ciutat, estarem disposats a parlar. Sempre tindrem la porta oberta”.
