Divendres passat, Rodalies de Catalunya, Regionals i Llarga Distància vivien una avaria sense precedents. Durant tres hores, el país estava sense cap servei de tren per un error informàtic. No és una novetat, el servei de ferrocarrils de l’Estat a Catalunya -amb especial incidència d’Adif, el propietari de la infraestructura, és una xacra que s’arrossega des de fa anys. I la Generalitat reclama un traspàs real del servei per poder fer-se’n càrrec al 100%. A hores d’ara, el traspàs que va aconseguir el govern presidit per José Montilla fa més d’una dècada es limita a la gestió d’horaris i bitllets, però no pot incidir a la pràctica ni en els operadors ni en la infraestructura.
Burla del president de Renfe
En aquest context, la Generalitat ha tornat a reclamar-lo, i la resposta de Renfe ha estat dura: La Generalitat es posarà a conduir els trens?”, es pregunta el president de l’operadora, Isaías Táboas en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. El president de la companyia ferroviària ha defensat que Renfe és l’operadora i presta els serveis que té encomanats, de manera que “moltes vegades” els incidents que ha d’afrontar “no tenen a veure” amb si ho gestiona l’executiu espanyol o la Generalitat.
I certament, moltes avaries són responsabilitat de l’ens públic gestor de la infraestructura, Adif, que manté en un estat molt deficient les vies i aparells tècnics a Catalunya. Tot just fa un parell d’anys han començat a fer-se inversions, però els resultats encara no són visibles.
En l’entrevista radiofònica, Táboas ha sostingut que la puntualitat dels trens és superior al 90%, un percentatge que es troba “molt per sobre” d’altres ciutats d’Europa com Dublín o Lisboa, entre altres. “Renfe té un bon servei si es compara amb qualsevol capital europea”.
Per la seva banda, el conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, fa mesos que insisteix que vol “gestionar des de la proximitat” el servei de Rodalies. De fet, Puigneró va fixar el debat de política general que se celebrarà del 27 al 30 de setembre com a “data límit” per encarrilar la negociació del traspàs.
1 
18 