Les enquestes els deixen fora de qualsevol possibilitat de ser alcaldes o alcaldesses. De fet, a Barcelona mai no han tingut possibilitats de guanyar unes eleccions. Però que superin el llindar del 5% i, per tant, entrin en repartiment de regidors, pot donar una clau política de gran valor al PP, CUP, Valents o Cs. Perquè, si no es produís un canvi de tendència mai vist, cap partit no tindrà la majoria absoluta, fixada en 21 regidors. Només el candidat socialista Joan Clos s’hi va acostar el 1999 amb 20 regidors. Tant la demoscòpia com la història política de la ciutat apunten que com a mínim dos dels quatre grans partits avalaran el nou alcalde o alcaldessa de Barcelona. Dos, o potser tres. ERC, Barcelona en Comú, el PSC i Junts es repartiran bona part del pastís, i la foto finish és probable que depengui uns pocs milers de vots. La força més votada entre aquestes quatre tindrà la iniciativa per negociar i mirar de fer alcalde el seu candidat.
Ara bé, a diferència del 2019, en què ERC va guanyar les eleccions, però un pacte amb el PSC i Manuel Valls va fer alcaldessa Colau, aquest 2023 com a mínim el PSC no té intenció de vetar el candidat més votat. Fonts socialistes asseguren al TOT que “el context és molt diferent ara, aquell 2019 veníem del procés i de l’1-O, i el senyor Maragall va dir que convertiria Barcelona en la capital de la república. No podíem donar-li suport”.
En el cas de Junts-Trias per Barcelona, el candidat només ha posat el veto explícit a Colau, però no a ERC o al PSC. Per tant, les combinacions aritmètiques són múltiples segons els regidors que obtingui cada partit: ERC-Comuns-PSC; el clàssic tripartit, Comuns-ERC; PSC-Junts; ERC-Junts o el més improbable, però no impossible, PSC-Comuns, després que Jaume Collboni deixés el govern municipal per competir directament amb Colau.
Una altra cosa és si els caps de files d’aquests partits seguirien al capdavant, plegarien. Trias ja va deixar clar que si no era alcalde es retiraria, Collboni dona a entendre que passaria a l’oposició -sense que això vulgui dir que el PSC no pugui donar suport a un executiu des de fora- i Colau tampoc seria regidora a l’oposició. Per tant, l’opció de tenir un govern en minoria, però que hagi estat investit per altres forces està sobre la taula. Novament, la foto finish i les decisions personals dels caps de llista ho determinaran.
Ara bé, aquestes combinacions, on només s’exclou la possibilitat que sumin Comuns i Junts, poden necessitar la concurrència d’un tercer partit, que no entri al govern o que exigeixi algun cartipàs municipal. El TOT Barcelona parla amb tots ells per mirar de traçar possibles aliances i vetos si l’aritmètica així ho ordena la nit del 28M.
PP: el que té més opcions de condicionar
El PP barceloní està ara en hores baixes, però el 2011 aquestes sigles tenien 9 regidors a Barcelona. Amb tot, la dreta espanyola -sumant tots els partits que s’han presentat en aquest eix- mai no ha superat el 20% dels suports a la ciutat en quatre dècades de democràcia i ha estat per sota del 15% en diversos mandats. No va ser fins que l’independentisme es va articular socialment amb la sentència contra l’Estatut el 2010 que aquesta opció ideològica va acostar-se al 20% dels vots. En tot cas, la majoria d’enquestes apunten que només el PP obtindrà representació, i podria acabar tenint una posició com la que va ostentar Manuel Valls el 2019 per condicionar l’alcaldia. Preguntat pel TOT sobre a quins partits estaria disposat a donar suport el PP, el candidat Daniel Sirera evita donar sigles, però sí pistes clares que condueixen al PSC i a Xavier Trias: “Promourem el canvi necessari a la nostra ciutat. No donarem suport a aquells que han descuidat Barcelona i que han permès que augmenti la inseguretat i marxin les empreses. Ni les ocurrències de Colau, ni el servilisme a la Generalitat separatista. Els nostres aliats seran la sensatesa i la bona gestió per assolir la Barcelona de les oportunitats”. De fet, tant Trias com Collboni són conscients que tindrien en el PP l’únic aliat possible en cas que els calgués un vot afegit. La CUP quedaria descartada.
La CUP: aliances a l’esquerra
La CUP afronta un primer repte de recuperar la representació al consistori, que va perdre el 2019 després de tenir 3 regidors el 2015, un dels quals va servir per investir Ada Colau alcaldessa. Ara, la CUP-L’Alternativa assegura que irromp per “impugnar un model de ciutat que condemna una quarta part de la seva població a la pobresa i
provoca un desnonament cada 48 minuts”. Sobre el paper, la CUP no voldria tractes amb els Comuns, però les coincidències ideològiques amb la formació de Colau apunten que seria, i potser amb ERC, l’única aliança viable dels cupaires, probablement des de fora del govern.
“Partint d’aquesta realitat, qualsevol opció política que no lluiti per impugnar aquesta situació no comptarà amb nosaltres. No es tracta ni de sigles ni de cares, tan sols el programa i la voluntat d’impugnar l’actual model”, diu al TOT la candidata, Basha Change, que insisteix que volen veure “programes i propostes” per tal de “trencar amb les polítiques dels darrers 40 anys i construir una ciutat de les veïnes i per a les veïnes”. Fet i fet, la CUP podria ser el tercer partit d’una aliança entre Comuns i ERC -malgrat considerar que els republicans han utilitzat la ciutat per “fer decaure el conflicte polític-, però no amb el PSC en l’equació.
Valents: vots a canvi de programa de govern
La candidata de Valents, Eva Parera, deixa molt clar que el seu partit no repetirà una operació Valls. No donarà vots a canvi de res: “Puc garantir que en tot moment les decisions es prendran pensant sempre en el millor pels veïns i seguint els principis i el programa de govern de Valents. Si Valents té la clau de govern a la ciutat de Barcelona, aquells que vulguin comptar amb els nostres vots hauran d’acceptar el nostre programa de govern”, diu Parera al TOT Barcelona. No vol parlar de vetos o aliances, perquè considera “absurd parlar de pactes” abans del 28M. En tot cas, Comuns i ERC estan descartats. Pel que fa al PSC i Trias, són aquests dos partits els que, d’entrada, no estarien en disposició de negociar amb Valents.
Ciutadans: “Junts, PSC i PP m’han sondejat”
Finalment, Cs, que no aspira a ser crossa de ningú sinó que la seva candidata, Anna Grau, intentarà ser alcaldessa. En conversa amb el TOT, deixa clar que té “tota la intenció” de presentar-se a la investidura com a alcaldessa. “Si no soc elegida, però sí que soc decisiva, els meus vots aniran a qui respecti les línies vermelles del meu programa: bilingüisme proactiu, okupes fora, STOP superilles i tornar a la fiscalitat molt menys exagerada de 2019”, afirma. Amb aquests condicionants, Grau fa números i avisa que Ciutadans ha estat sondejat per alguns partits. La candidata explica que ella personalment ha rebut “tocs d’atenció informals i preguntes de “què penso fer” i de “si ens podríem entendre” de 3 forces: Junts, PSC i PP. A tots els he dit el mateix, programa, programa, programa, llengua i fets”, sentencia.
3 
