Barcelona en Comú renuncia al tripartit d’esquerres pels “vetos creuats” de PSC i ERC. En un comunicat, el partit ha assegurat que ho “ha constatat que després de les reunions que l’equip negociador ha mantingut aquests dies amb ERC i PSC”. “El tripartit està descartat”, sosté rotundament la nota. Es tracta d’un autèntic gir en el relat dels comuns, que han defensat a capa i espasa la viabilitat d’aquest pacte a tres bandes.
Sense tripartit, al partit d’Ada Colau pot apostar un bipartit amb ERC o amb el PSC. I, tot i que el partit no ho aclareix, sembla que la balança s’inclina cap als socialistes, el que requereix també el suport de tres regidors de Manuel Valls al ple d’investidura. Els comuns deixen clar, això sí, que aspiren a mantenir l’alcaldia: “Treballarem per assolir l’alcaldia al proper plenari del 15 de juny”.
“Després de les reunions que l’equip de Barcelona en Comú ha tingut amb ERC i PSC s’ha constatat que el PSC està disposat a sumar per la investidura d’Ada Colau, en canvi, ERC ha manifestat que continua presentant a la investidura al seu candidat”, contraposen. Ernest Maragall va defensar aquest dimarts que optaria a la investidura com a llista més votada a les eleccions del 26 de maig.
Amb o sense pacte de govern?
El dubte fonamental és si els comuns accediran al pacte de govern que exigeixen els socialistes per investir Colau. El líder del grup municipal, Jaume Collboni, ha puntualitzat aquest matí a la premsa que vol un pacte de govern amb efectes immediats, en lloc d’una entrada a govern en diferit com fa 4 anys. La Coordinadora de Barcelona en Comú –l’òrgan de direcció– es reuneix aquesta tarda “per fer seguiment de les darreres reunions d’aquests dies i per valorar els propers passos fins al dissabte 15 de juny”. Està prevista una nova comunicació pública a la nit sobre les conclusions a les que arribi la cúpula.
El partit defensa que “té una responsabilitat davant els seus electors i davant la ciutat” i que vol “defensar l’agenda de canvi iniciada i no dependre de les agendes creuades entre la resta de forces d’esquerres”. També, diu, vol “iniciar una nova etapa a la política catalana que superi els vetos i les línies vermelles i aposti per al diàleg i la desjudicialització”.
1 
