L’estratègia de l’Estat espanyol prospera i l’aliança Colau-Collboni-Valls comença a prendre forma. Els telèfons de PSC, BComú i Manuel Valls han tret fum des de diumenge per encarrilar un pacte d’Estat sobre l’alcaldia de Barcelona, que se salti el resultat de les urnes i entregui el govern de la ciutat a forces no independentistes. La llista més votada el 26M, encapçalada per Ernest Maragall i propulsada per un notori vot útil sobiranista, es quedaria sense l’alcaldia malgrat haver guanyat les eleccions.
L’operació ressona també a Madrid ciutat, on també es gesta un pacte Podem-PSOE-Cs, i sobretot a la Moncloa amb la possible inclusió de ministres de Podem a l’executiu de Pedro Sánchez. Una aliança amb molta càrrega de fons, doncs, per a imposar un nou període a Espanya obviant el dictat democràtic.
Segons han explicat diverses fonts al TOT Barcelona, els comuns han negociat a dues bandes aquesta setmana mentre Ada Colau calibrava què convé més a la formació. I les converses han avançat molt més ràpid amb el PSC que amb ERC, amb el vent a favor de revalidar l’alcaldia i apuntalar la supervivència de l’espai dels comuns.
Les eleccions municipals van ser adverses per als comuns a Catalunya –uns 50.000 vots menys–, en especial al cinturó roig metropolità. La resistència a Barcelona passa pel capital polític de l’alcaldessa. Sense la visibilitat i el poder que dona la vara municipal, l’espai dels comuns es podria encongir fins retornar a la força limitada que tenia ICV-EUiA. La refundació ecosocialista, amb les tensions i costos interns que va generar, hauria estat en va.
El PSC dona per feta l’aliança, a la qual ja només li mancaria el vist-i-plau definitiu –i personal– d’Ada Colau. Fonts del partit sostenen que els termes del pacte ja estan clars i ara mateix són “sobre la taula” de l’alcaldessa. Apunten també que no s’inhibirà, com sí que va fer en la ruptura del pacte de govern amb el PSC després de l’aplicació de l’article 155, decisió que va sotmetre a votació de militància i simpatitzants.
Ara mateix les bases dels comuns estan dividides i la posició de l’alcaldessa serà determinant. Diverses veus rellevants han arribat fins i tot a expressar en públic la seva preferència o aversió a un triangle polític que inclogui Manuel Valls. El dirigent de Podem i exregidor barceloní Raimundo Viejo és un defensor acèrrim de la tesi madrilenya, mentre que l’encara regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va qüestionar fa dos dies un pacte indirecte amb Valls. Els detractors del bipartit esgrimeixen com a arguments la mala experiència viscuda en els mesos de coalició amb Collboni i el risc d’eclipsi electoral a mitjà termini si s’apropen en excés al PSOE, com ja li va passar a IU.
Aquest dimecres, però, Ada Colau no va fer balanç de la reunió amb Ernest Maragall –com sí havia fet ell– i va delegar les declaracions a la premsa en el seu segon, Joan Subirats. Ell va “agrair”, sense ironia, la “benevolència i generositat” de Manuel Valls però va insistir que la prioritat seguia sent un tripartit d’esquerres. En públic i oficialment, els comuns insisteixen a governar alhora amb el PSC i ERC, un tripartit d’esquerres que està en via morta per la mútua exclusió d’ERC i PSC. Maragall, també en públic, segueix defensant el seu tripartit amb JxCat i comuns, també marcat per la recíproca negativa.
L’últim episodi és una picabaralla a Twitter sobre si han conversat o no sobre qui seria l’alcalde o alcaldessa, un tema que assenyala directament a l’única alternativa que queda als republicans per retenir Colau: partir-se l’alcaldia dos anys un i dos anys l’altra per apuntalar el futur dels comuns.
1 
