Marc Serra: “La causa contra les càrregues de l’1-O pot acabar amb condemnes de policies”

El regidor de Drets de Ciutadania i Participació i de Sants-Montjuïc assegura que el govern d'Ada Colau mai enderrocarà Can Vies

Nascut a Barcelona el 1986, Marc Serra, advocat, sociòleg i de la família política de Jaume Asens –era assessor seu el mandat anterior–, és un dels nous regidors d’Ada Colau. S’ocupa de Drets de Ciutadania i Participació i del districte de Sants-Montjuïc, del qual és veí. Tot i que la seva projecció pública passa sobretot per la causa de l’Ajuntament contra l’Estat per les càrregues de l’1-O –que s’instrueix al jutjat número 7 de Barcelona–, el seu dia a dia l’ocupa en gran part la feina del districte. En parlem l’endemà de les càrregues dels Mossos d’Esquadra en un desnonament a Sants.  

Comença la tardor i ja hi ha hagut pluges intenses que han tornat a portar a Sants-Montjuïc el problema de les inundacions en barris com la Marina, on arriba terra que es desprèn de Montjuïc. Altres vegades passa també al Paral·lel. Com s’ha de resoldre?

Abans hi havia episodis de pluja molt intensa cada tres o quatre i ara cada cop són més freqüents. Està relacionat amb l’emergència climàtica. La muntanya de Montjuïc requereix una intervenció integral. Cal un bon sistema de canalització de les aigües i reforçar zones on hi ha despreniments. Montjuïc és una antiga pedrera. Quan es va treure tota la pedra bona, va quedar la de mala qualitat, i hi ha despreniments. Això ens preocupa especialment a la zona de la Marina de can Clos, al carrer del Foc que arriba fins al passeig de Zona Franca, i a la zona de la Mare de Déu del Port. Hem encarregat un estudi integral en el marc del Pla Estratègic de Montjuïc. El que passa és que són actuacions que requereixen molta inversió, s’hauran de negociar.

L’estudi ja el tenen?

S’està fent. I mentrestant impulsem accions concretes perquè no podem demanar als veïns que s’esperin.

Quines? 

Per exemple, intensificació de la neteja. Estem en contacte amb els veïns. També s’està mirant si puntualment es pot fer alguna millora en el sistema de canalització de les clavegueres.

I el Paral·lel?

Hi ha un pla del mandat Trias, el pla del col·lector, en tres fases. S’han fet les dues primeres i ara estem en la darrera, la de Vilà i Vilà. Calculem que a finals del 2020 ho podrem tenir. Requereix una inversió important. El que es vol és que les aigües que baixin desemboquin directament al mar. I s’aprofitarà també per fer una remodelació de la rambla perquè també era una demanda veïnal.

“Descartem enderrocar el conjunt del que queda de l’edifici de Can Vies”

On també hi ha demandes veïnals és a Can Batlló. Es queixen que en el mandat passat es va impulsar la part del projecte encara a la ciutat i es va deixar de banda la del barri.

Sempre s’ha d’escoltar els veïns de Can Batlló. La seva capacitat de lluita ha permès que tinguem un dels projectes més grans de millora urbana. Però el mandat passat es van fer més coses, per exemple es van comprar el bloc 2 i el bloc 4 i ara tot és terreny municipal. I l’escola amb més de 400 estudiants de Mitjans Audiovisuals (Emav) no només és un servei per als estudiants de tota la ciutat, sinó que repercuteix directament en la qualitat de vida dels veïns. Suposa l’obertura de la frontera, el mur que hi havia amb Gran Via. I l’Emav té amb una sala d’actes amb capacitat per a 250 persones que serà la sala d’actes de la Bordeta també. Els veïns demanen que es faci la urbanització de Can Batlló el més ràpid possible. Hi estem d’acord, hi estem treballant. Però el cas és que Can Batlló ha passat de ser el cul del barri de la Bordeta, del barri d’Hostafrancs, del barri de Sants, del barri de la Font de la Guatlla, a ser un nou centre, un punt de trobada.

Els comerciants d’Hostafrancs creuen que el carrer Creu Coberta està patint degradació, que hi ha carteristes, ocupació de solars, brutícia, i consideren que els perjudica el negoci.

Vaig reunir-me amb els veïns d’Hostafrancs la setmana passada i em van fer arribar aquestes qüestions. El mandat passat un dels projectes principals a la zona d’Hostafrancs va ser la connexió amb el carrer Diputació, que estava pendent. La vam executar i ara ja no és una zona degradada, ha quedat oberta al barri. Som conscients d’aquestes queixes veïnals i de la difícil situació del comerç, però no és un tema exclusiu de Creu Coberta ni de Sants ni de Barcelona, passa a nivell internacional. Sobretot per l’entrada forta de les grans superfícies i la venda per Internet. Amb les poques eines d’intervenció que té un Ajuntament, des de Barcelona Activa per exemple, fem plans de capacitació per als comerciants locals, perquè innovin en eines digitals. Ara bé, la seva situació no és fàcil, amb els lloguers cada cop estan més cars. És un moment delicat per al comerç de proximitat i durant aquest mandat volem estar al costat dels comerciants.

Què vol dir estar al seu costat?

Impulsar millores urbanístiques com és la del carrer Diputació, per exemple. I tenir-hi una interlocució directa per intentar resoldre els problemes que es puguin trobar en el dia a dia.

Al Poble-sec, al carrer Blai-Blesa, i a la plaça Osca de Sants s’eternitza el problema amb les terrasses.

Soc veí del Poble-sec i ho conec bé. El mandat Trias va començar amb menys de deu bars al carrer Blai, i tots eren bars històrics. Al cap de quatre anys n’hi havia més de 50. Cada bar que s’obria tenia la seva terrassa. I amb precarització dels treballadors, una oferta gastronòmica pobra, de pinxo i cervesa, i substituint el comerç local per cadenes. Es va fer un pla d’usos amb els veïns. Jo com a veí hi vaig participar. Es va regular el nombre de bars que podien obrir. Però, quan entra Barcelona en Comú al govern, ja hi ha 50 llicències donades i no pots retirar una llicència. L’únic que podíem fer era intentar solucionar el problema del soroll. I vam avançar l’horari de tancament. Entre setmana es tanca a les onze i el cap de setmana es tanca a les dotze. Sembla de sentit comú. No s’impedeix l’activitat econòmica, només intenta adaptar als horaris de descans dels veïns.

Però ha acabat en sentències contràries a l’Ajuntament…

Hi va haver un grup reduït de restauradors, crec que eren cinc restauradors, que van presentar un recurs. Nosaltres fem valdre l’ordenança de medi ambient, que regula el soroll a l’espai públic. El soroll és un tema de salut i està per sobre de l’ordenança de terrasses. Els restauradors ho impugnen i algunes sentències els donen la raó. Nosaltres ho hem recorregut i estem a l’espera.

A Sants, Can Vies és un conflicte latent i el projecte urbanístic està a mitges. El revocaran?

Amb Can Vies ens vam trobar el mandat passat una ferida oberta i ens tocava curar-la. És evident que ha baixat la conflictivitat i l’activitat de Can Vies ha pogut seguir sense generar cap molèstia veïnal. Amb la llarga història del centre social de Can Vies i també amb la resposta ciutadana que hi va haver davant l’amenaça del seu enderroc, vam veure que és un símbol de la Barcelona contestatària. I l’hem de preservar. Qualsevol intervenció urbanística que faci aquest govern passarà perquè Can Vies pugui mantenir la seva activitat.

Amb el format autogestionat?

Sí, Can Vies és un projecte autogestionat. Així era en època Trias i així serà ara mateix. Nosaltres també som entusiastes de l’autogestió, com deia l’alcalde Trias, però de veritat, i creiem que està bé que existeixin aquest tipus de projectes al barri. Tenen un impacte comunitari molt positiu. Descartem enderrocar-lo en el seu conjunt, hem de preservar bona part del que queda de l’edifici.

Però queda gran part del projecte urbanístic per executar.

Estem treballant a nivell tècnic i amb els veïns per fer la remodelació urbanística sense enderrocar Can Vies.

El regidor de Sants-Montjuïc i de Drets Socials, Marc Serra / Jordi Play

Marc Serra, el dia de l’entrevista / Jordi Play

El districte és un dels més castigats en la qüestió de seguretat. El tercer en furts, el segon en delictes sexuals. Al Poble-sec hi ha hagut protestes pels delictes sexuals i contraprotestes amb acusacions de racisme d’un grup de veïns a un altre.

Creiem que les denúncies pugen per l’increment de visibilització de les agressions masclistes. Que hi hagi més denúncies no vol dir que hi hagin més casos, sinó que es visibilitzen més. Al Poble-sec hi ha un moviment feminista molt fort, però les seves mobilitzacions eviten la criminalització. Altres veïns de forma puntual havien assenyalat algun col·lectiu però després s’ha vist que ho feien de forma errònia.

El districte, en conjunt, està entre els que tenen més índexs de delinqüència.

S’ha de tenir en compte que Sants-Montjuïc és el districte més gran de Barcelona i el tercer en població. Pel que fa a la tendència, aquest primer semestre del 2019 tenim unes dades lleugerament millors que les del primer semestre de 2018. Gràcies a la col·laboració entre els cossos policials, les entitats i els veïns. Però no ens hi hem de conformar. El problema d’inseguretat del districte reprodueix el problema de la ciutat. El voltant 90% dels fets delictius són furts i robatoris amb violència. I ja hi ha un compromís d’incrementar el cos de Guàrdia Urbana. S’ha de treballar també amb més col·laboració de Mossos d’Esquadra. I necessitem més recursos per al sistema judicial, perquè està clar que hi ha un problema de multireincidència.

Per aquesta qüestió s’està demanant una modificació del Codi Penal que el sector més garantista del Suprem va desestimar perquè considerava desproporcionat empresonar els furtadors, a diferència dels lladres violents, que ja tenen penes de presó.

És veritat que cal distingir bé els furts dels robatoris amb violència. Però amb els furts ens estem trobant amb una dinàmica d’especialització en xarxes internacionals que a vegades obeeixen a organitzacions criminals. Si el tipus delictiu s’està fent de forma especialitzada, la resposta també ha de ser especialitzada. Necessitem investigació policial i especialització dels operadors jurídics. Si hi ha una fiscalia anticorrupció o una fiscalia de delictes d’odi, per què no n’hi ha d’haver una de furts? S’haurien de fer aquesta mena d’actuacions abans de parlar de la modificació del Codi Penal, que és un debat que tindrà el Congrés quan l’hagi de tenir.

Però vostè és advocat. Està a favor o no de la modificació del Codi Penal?

La meva opinió és que quan obres el meló de la modificació d’un text penal saps com l’obres però no com el tanques. Si al futur Congrés hi ha una majoria progressista, probablement es podria fer aquesta modificació de forma garantista perquè en aquells casos especialment greus de furts hi pugui haver un ingrés a presó o mesures alternatives, treballs en benefici de la comunitat, amb una visió més reinsertadora. El problema és si anem cap un Congrés que no tingui aquest vessant progressista i si es modifica el Codi Penal per buscar un titular, perquè aleshores podem acabar impactant en els drets i llibertats de la ciutadania.

“Can Batlló ha passat de ser el cul de quatre barris a ser un nou centre”

La setmana passada hi va haver unes càrregues polèmiques dels Mossos en un desnonament a Sants i vostè les va criticar. Falta diàleg amb els Mossos?

De diàleg amb els Mossos en tenim molt i l’altre dia com a regidor del districte vaig trucar-hi. Els Mossos fan moltes operacions i aquesta va ser un fracàs. Va ser una actuació absolutament condemnable i rebutjable. I així com nosaltres hem estat ferms a l’hora de denunciar la violència policial de l’1 d’octubre, també ho serem quan aquesta violència policial l’exerceixin els Mossos. I demanem és a tots els grups polítics que siguin igual de coherents.

I la Guàrdia Urbana? No és el mateix, però sí que aquest estiu se l’ha vist perseguint literalment els manters per la ronda Litoral, posant-los en risc.

No he vist càrregues de la Guàrdia Urbana com les de l’altre dia dels Mossos. Però sí que hem vist episodis puntuals que no ens agraden i que la mateixa alcaldessa en un dels casos ja va anunciar que obriria una investigació. El que fem és presència dissuasiva a l’espai públic per evitar grans acumulacions de venedors. Si es produeixen aquestes imatges que a ningú agraden, com a administració tenim l’obligació d’evitar que es repeteixin.

Ha esmentat les càrregues de l’1-O. La instrucció del jutjat número 7 està anant molt lluny, però creuen que es pot arribar a veure alguna condemna?

Aquesta causa es pot convertir en la causa judicial institucional més rellevant, no només de la ciutat de Barcelona, sinó de l’Estat i de l’entorn europeu, fins i tot amb condemnes dels agents de policia implicats. Està al nivell del que va passar amb les càrregues de Gènova durant la cimera del Banc Mundial. Estem parlant de 50 agents investigats, els vuit més alts comandaments que hi havia sobre el terreny investigats i l’anunci que el jutge a instàncies de l’Ajuntament investigarà tota la cadena del comandament, i ordena a la secretaria d’Estat de Seguretat que els identifiqui. Podem començar a ser optimistes. 

En relació al Procés, han votat a favor d’una proposta d’ERC d’articular una resposta institucional a la sentència. Com ha de ser?

A les institucions el que ens toca sobretot és posar propostes sobre la taula per desbloquejar la situació política i aconseguir la llibertat dels presos.

Com?

Per exemple, amb una reforma del tipus delictiu de rebel·lió del Codi Penal. Qualsevol reforma del Codi Penal en benefici del reu s’aplica retroactivament si la conducta penada passa a ser una conducta atípica, que no encaixa amb cap tipus penal. Per tant, quedarien immediatament en llibertat. Es tractaria de recuperar els debats dels legisladors que van escriure l’article sobre rebel·lió, que deien que en absència d’armes no n’hi havia, i plasmar-ho en l’article del Codi Penal, que ara té una mala redacció. Per això cal un Congrés progressista. I el que ens toca a les administracions és teixir aquestes aliances transversals i no quedar-nos tancats en espais de confort. Ens toca fer feina tècnica per articular aquest tipus de propostes. I després també generar aliances i majories perquè aquestes propostes es puguin es puguin implementar. Ja sé que no és fàcil.

Més informació

Nou comentari