L’alcaldable d’ERC per Barcelona, Ernest Maragall, ha assegurat aquest dissabte en un article d’opinió al diari Vilaweb que no pactarà govern amb qui accepti l’existència de presos polítics o l’exili de representats electes: “No m’imagino de governar amb el suport d’aquells partits que comparteixin o acceptin que tinguem els nostres representants polítics a la presó i a l’exili”, ha dit. El republicà ha cridat a “aïllar a l’extrema dreta” com una “obligació” de totes les formacions que aspirin a una Barcelona “capital de la llibertat i dels drets civils, exemple de lluita compartida”.
Aquest dilluns Maragall anunciava la seva proposta de Compromís de Barcelona contra l’odi i demanava a la resta d’aspirants a l’alcaldia que s’hi adherissin per explicitar que no donaran suport a Vox en cas que aconseguís entrar al consistori barceloní després de les eleccions del 26M, com ha passat a les eleccions andaluses. Jordi Graupera, cap de llista de les Primàries Barcelona, s’hi va oposar amb gran duresa en considerar que era una proposta antiquada que seguia pensant Catalunya en clau ibèrica i donava protagonisme a Vox. En l’article d’aquest dissabte Maragall li respon sense citar-lo que l’ascens de l’ultra-dreta és “una realitat massa evident i propera com per pensar que no va amb nosaltres” i que prevenir el seu auge “no és incompatible amb cap altra lluita major”: “Passar-ho per alt seria irresponsable, no provar d’anticipar-s’hi seria temerari”. “Ignorar l’adversari, suposadament ‘per no fer-lo més gran’, és tant com obrir-li portes i finestres a casa nostra”, li etziba. És més, compara la situació actual a Europa amb l’arribada al poder del nazisme: “Va passar igual a l’Europa dels anys trenta quan es menystenia l’ascens gradual, amb suport popular indiscutible, dels qui després van destruir-ho tot”.
[r:1]
També alerta del contagi del seu discurs: “A Barcelona el problema no és estrictament Vox, sinó el que Vox desperta i estimula en la nostra societat”, sosté. “Aquesta setmana mateix estem veient com l’abominable discurs masclista de Vox està gairebé normalitzant un debat mediàtic i polític alarmant”, afegeix. Segons Maragall el paradigma que defensa Vox “està impregnant els discursos dels nous lideratges de la dreta espanyola que representen PP i Ciutadans, cada cop més exaltats i falsejats”. I assegura que, de fet, Vox “ja tenia veu” a Catalunya sense necessitat d’escons, en exercir d’acusació particular a la causa oberta contra els presos polítics per l’1 d’Octubre.
[r:2]
Per tot plegat, insta als adversaris polítics a tancar files i que “cap càlcul polític impedeixi signar un compromís ferm per la democràcia i contra l’extrema dreta”. Pel que fa a la difícil aritmètica que s’endevina després dels comicis, amb un ple municipal molt fragmentat, insisteix en la unitat d’acció post-electoral –tant amb comuns com amb el PDECat– que ja va insinuar al seu primer míting de presentació de campany. “Fem explícit tot allò que tenim en comú amb les forces progressistes i republicanes tot denunciant la injustícia de l’Estat Espanyol, definim la unitat estratègica de les candidatures sobiranistes –demana–; forgem un acord ferm que ens permeti avançar junts cap a la República”. Davant les peticions de llista única del sobiranisme, reivindica que la “unitat” és “construir i proposar, amb accents diferents, per després sumar”.
1 